El destí ha fet que hores després de la inauració dels Jocs Olímpics de París, ha mort als 84 anys Mariano Haro, una llegenda de l’atletisme espanyol els anys 60 i 70, pioner i referent. Tot i que va néixer a Valladolid, Haro sempre ha estat lligat a Becerril de Campos (Palencia), el que li va valdre el mot del León de Becerril. Icona d’un atletisme espanyol en blanc i negre, va ser un dels grans fondistes del món entre la dècada dels 60 i 70, rival  d'altres mites d'aquest esport, com el finlandès Lasse Viren o l’anglès Dave Bedford, i va arribar a tocar la glòria l'any 1972, en la mítica final dels 10.000 metres dels Jocs Olímpics de Múnic, fregant la medalla de bronze en qquedar en uarta posició. També va ser diploma olímpic a Montreal 1976, quan va acabar sisè. Mariano Haro feia uns dies que estava ingressat a l’Hospital Río Carrión de Palència i finalment no ha pogut superar les complicacions d’una diabetis que patia.

Tot i no haver aconseguit la medalla olímpica, Mariano Haro té un palmarès excepcional per a l’època, amb nombrosos rècords i títols. En aquella final olímpica de Múnic va ser quart amb rècord d’Espanya inclòs. Va ser 27 cops campió d’Espanya, onze dels quals en l’especialitat de camp a través, nou en 10.000 metres, cinc en 5.000 i un en 3.000. Va ser 62 vegades internacional, aconseguint quatre medalles de plata en el mundial de cross (1972, 73, 74 i 75) i una de bronze en el mundial del 1963. També va ser dos cops campió d’Europa de camp a través per equips, altres dos cops campió de la Copa d’Europa de Nacions en 10.000 metres, i va ser medalla de bronze i plata als Jocs Mediterranis.

Eren altres temps, sense mitjans, sense els recursos, la preparació professional que els atletes gaudeixen avui en dia, Mariano Haro va obrir el camí de les generacions posteriors, perquè mai cap altre atleta espanyol havia arribat tan lluny. I això que va començar la seva carrera esportiva tard, quan ja tenia 19 anys, de la mà del seu descobridor, Gerardo Cisneros. El seu últim record va ser que va aconseguir el 1977, el de les 100 voltes (10 quilòmetres) a una plaça de toros, a Tolosa, en una modalitat practicada pels corricolaris bascos, i que va fer en 29’37’’, una marca que es va mantenir fins al 2011.

De les pistes i la terra, a la política

Quan es va retirar en 1980, va començar una carrera política i va arribar a ser alcalde entre 1979 i el 2003 de Becerril de Campos, on va viure i créixer com a atleta, i que té un poliesportiu que porta el seu nom. Becerril ha decretat tres dies de dol i plora la mort del seu fill adoptiu, el més il·lustre, i el que va passejar el seu nou pels camps i les pistes de tot el món.

Les reaccions i mostres de condol del món de l'atletisme s'estan succeint des que ha transcendit la notícia de la mort de Mariano Haro, com la d'un altre atleta que va seguir el seu camí, Juan Carlos Higuero, actualment comentarista de televisió

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!