Com Adolf Hitler amb els Jocs Olímpics de Berlín de 1936 o Jorge Videla amb el Mundial de futbol d'Argentina de 1978, el dictador feixista Benito Mussolini va veure en l'esport una eina excel·lent de propaganda, fins a aconseguir, després d'amenaces, l'organització de la Copa del Món de 1934, que Itàlia va guanyar després d'un cúmul d'escàndols arbitrals.
Il Duce, a més, era un declarat seguidor de la Lazio, club fundat el 1900 amb el blanc i el blau cel com a colors, en honor a Grècia, bressol dels Jocs Olímpics, i amb l'àguila com a insígnia, en record de l'antiga Roma imperial. Arribat al poder el 1922, Mussolini es va declarar seguidor acèrrim de la Lazio, fins al punt d'autonomenar-se soci d'honor del club, marcant políticament l'entitat per sempre, ja que els ultres laziales mai no han amagat la seva ideologia d'ultradreta i la seva estima per Mussolini.
La Lazio de les pistoles
El vincle dels ultres de la Lazio amb l'extrema dreta es va generalitzar la dècada dels 70, justament amb el primer equip laziale, que va aconseguir l'Scudetto, el 1974, un conjunt que es va denominar la Lazio de les pistoles, amb Tomasso Maestrelli a la banqueta. És l'època dels anni di piombo (anys del plom), amb una societat molt radicalitzada i en els quals la violència al carrer era el pa de cada dia. I aquell ambient es va traslladar al futbol i, especialment, a la Lazio.
La plantilla estava dividida en dos bàndols molt marcats, els que donaven suport a Luigi Martini i els que eren de Giorgio Chinaglia, fins al punt d'utilitzar vestidors diferents i que alguns comencessin a portar pistoles a sobre que utilitzaven, per exemple, per disparar a les cames dels nous fitxatges per comprovar si realment eren seguidors de la Lazio. "Era un equip de bojos, salvatges i sentimentals, simpatitzants feixistes, pistolers, jugadors d'atzar i ballarins de club nocturn, amb dos vestidors. Qui entrava al vestuari erroni, corria el risc de trobar-se amb l'amenaça d'una ampolla trencada sota el coll", explica Guy Chiappaverte, prestigiós periodista italià autor del llibre Pistoles i Pilotes.
Giorgio Chinaglia, i tots els seus seguidors, era pròxim al Moviment Social Italià, d'extrema dreta, el que ràpidament el va vincular amb els ultres de la Lazio, en clar procés de politització. Primer van ser els denominats Vikingos, dins dels quals, el 1987, van néixer els Irriducibili, que al poc de crear-se van començar a exhibir simbologia feixista als estadis de futbol.
Els 'Irriducibili', els ultres feixistes de la Lazio
Entre l'enorme nombre d'incidents lamentables protagonitzats pels Irriducibili, són recordats el dia que van rebutjar la samarreta de Winter, jugador de la Lazio, per ser negre i homosexual, o el dia en què, en un derbi contra la Roma, van mostrar una pancarta en la qual es llegia "Auschwitz és la vostra pàtria; els forns, les vostres cases". El 2018, la Federació Italiana de Futbol va sancionar amb 50 mil euros a la Lazio en considerar el club "objectivament" responsable dels adhesius antisemites que van aparèixer a l'Stadio Olimpico, en els quals es veia la víctima de l'holocaust nazi Ana Frank vestint una samarreta de la Roma.
També va tenir problemes Juan Sebastián Verón, al qual se li va suggerir que es tapés el tatuatge del Che Guevara, o l'israelià Eyal Golasa, que se'n va anar a mitjan temporada per les pressions rebudes.
I clar, també és molt recordada la vinculació dels Irriducibili amb el davanter Paolo Di Canio, reconegut feixista, que en més d'una ocasió va protagonitzar escenes lamentables de la història del futbol italià; o amb Mauro Zárate, que sent a la grada va ser enxampat fent la salutació feixista.
Després d'anys d'acumular problemes i escàndols, el primer gran cop per als ultres de la Lazio es va produir el 2013, quan Fabrizio, Diabolik, Piscitelli, líder dels Irriducibili, va ser detingut per tràfic de drogues i per la seva relació amb el líder de la camorra napolitana Michele Senese. A Piscitelli se li confisquen béns immobles, automòbils de luxe i participacions societàries per un valor total d'uns 2,3 milions d'euros.
Sis anys després, Diabolik va ser assassinat amb un tret al cap, a la perifèria de Roma, i poc després els Irriducibili van anunciar la seva dissolució.
#MilanLazio, striscione degli irriducibili in Piazzale Loreto: "Onore a Benito Mussolini". #CoppaItalia pic.twitter.com/hNBsuCTzaI
— Alessia Novelli (@AlessiaNovelli2) April 24, 2019
El nom de Mussolini torna a l'Olimpico
76 anys després de l'afusellament de Benito Mussolini per part del partisà Walter Audisio, el cognom del Duce torna a sonar relacionat amb la Lazio. I és que Romano Floriani Mussolini, besnét del dictador feixista, ha fet el seu debut oficial amb l'equip primavera del conjunt laziale. Romano, a més, és fill d'Alessandra Mussolini, exdiputada al Parlament Europeu per Forza Italia, el partit de Silvio Berlusconi. A més, és nebot ni més ni menys que de Sophia Loren.
Les curiositats del destí van voler que Romano Mussolini comencés la seva carrera futbolística a les categories inferiors de la Roma, des d'on va passar a l'etern rival, la Lazio. "Aquí em jutgen només per la forma en què jugo, i no pel meu cognom", va explicar el lateral dret al diari Il Messaggero. "És el seu cognom un problema? Mai no he parlat amb els seus pares, mai no s'han interessat pel rendiment esportiu del noi. A mi no m'afecta el cognom de qui es mereix sortir al camp", afirma Mauro Bianchessi, director de l'acadèmia de la Lazio.
Ja falta menys perquè un Mussolini jugui al primer equip de la Lazio. Il Duce estaria orgullós.