El passat 19 de novembre, Rafa Nadal va disputar el seu últim partit com a professional. Va ser en la Copa Davis, a Màlaga i representant a Espanya, i encara que no es va poder acomiadar amb una victòria, al de Manacor no li va faltar l'amor i afecte de la gent. La seva família, els seus companys, els aficionats i les grans personalitats de l'esport, li van donar les gràcies i es van rendir davant de la que ha estat una de les llegendes més grans del tenis. Ara, pràcticament un mes després, el Nadal més íntim ha volgut regalar al món del tenis, i de l'esport en general, una sincera carta, publicada a The Players Tribune, en la qual explica records de la seva infància i anècdotes viscudes al llarg de tota la seva carrera.

Les dues grans lliçons de vida que van marcar Rafa Nadal

La profunda reflexió que va més enllà del tenis i que mostra la cara més humana de Nadal comença amb dues grans lliçons de vida que li van marcar quan era un nen. Amb 12 anys, Nadal va perdre un partit després d'haver anat a pescar el dia abans. De tornada a casa, el seu oncle li va fer veure que si volia guanyar, havia de prioritzar el tenis. "Va ser una lliçó molt important per a mi. Si la gent em veu com un perfeccionista, és també per aquesta crida interior que vaig sentir aquell dia al cotxe de tornada a casa... Un dia puc estar al mar, però avui i demà; havia d'entrenar" explica Rafa.

Uns anys més tard, el tenista va rebre una nova lliçó d'humilitat. Quan tenia 17 anys, a Nadal li van diagnosticar el Síndrome de Mueller-Weiss, una malaltia al peu que no té cura, i li van dir que probablement mai tornaria a jugar al tenis professional. "Passes de l'alegria més gran a despertar-te l'endemà gairebé sense poder caminar. Vaig passar molts dies a casa plorant" recorda el de Manacor. Per sort, després de molt dolor, cirurgies, rehabilitació i llàgrimes, es va trobar una solució.

"Hi va haver mesos en què vaig pensar a prendre'm un descans absolut del tenis per netejar la meva ment"

El text continua amb Nadal repassant "moments d'alegria" que mai oblidarà: "La Copa Davis el 2004, Roland Garros el 2005, per descomptat Wimbledon el 2008. També el meu primer US Open, o quan vaig tancar el cercle dels tornejos Grand Slam a Melbourne. No oblido tornejos com Madrid i Barcelona al meu país, Indian Wells, Miami o Cincinnati, on vaig arribar per primera vegada al número 1 del Rànquing ATP". Són molts els records increïbles que té Rafa, els quals no haguessin arribat sense una constant en la seva vida: "Sempre superar els límits i millorar".

Finalment, Nadal admet haver "estat nerviós abans de cada partit" i que ha sabut controlar les seves emocions durant la major part de la seva carrera, excepte en una ocasió. "Vaig passar per un moment molt difícil, mentalment, fa uns anys... No tinc problema en admetre-ho ara. Al cap i a la fi, som éssers humans, no superherois... Hi va haver mesos en què vaig pensar a prendre'm un descans absolut del tenis per netejar la meva ment. Al final hi vaig treballar cada dia per millorar i el vaig superar avançant sempre i a poc a poc vaig tornar a ser jo mateix" comenta Nadal, orgullós de donar sempre el màxim i no rendir-se mai.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!