Rafa Nadal afronta a la final de Roland Garros un desafiament històric, un repte mai no aconseguit per cap tennista, home o dona, des que el tennis va entrar en l'era del professionalisme (1968). Nadal busca l'insuperable. El número 10. La perfecció. Traspassar una barrera inèdita. Conquerir 10 títols sobre la terra parisenca a 10 finals. De moment en té 9 de 9, just el número que ha gravat a la part posterior de les seves vambes.

L'any que transcorre està sent l'any dels vells rockers en el tennis. Si en el quadre femení de Roland Garros una letona de tot just 20 anys, Jelena Ostapenko, va sorprendre tothom en conquerir el primer títol de la seva carrera, precisament, en un Grand Slam, entre els homes el relleu encara ha d'esperar. Després de la final de La la land a Austràlia entre Roger Federer (35) i Rafa Nadal (30), dos que tornaven al podi després d'un any superant lesions, l'epíleg del torneig més prestigiós sobre terra el firmen Nadal (31) i Stan Wawrinka (32). Dos homes de trenta anys que es neguen a ser superats pels joves talents d'avui dia com són Thiem o Zverev.

Al pati de casa seva

Les estadístiques assenyalen Nadal com a favorit perquè la pista central de Roland Garros és el seu pati. Hi fa el que vol, en coneix totes les cantonades, en té les mesures exactes al cap i se sent l'amo i senyor. Només hi ha perdut dos partits, un el 2009 amb Robin Soderling, a vuitens de final, i un altre el 2015 contra Novak Djokovic, a quarts de final.

Arriba a la final sense perdre un sol set i és el segon tennista que perd menys jocs (29) a Roland Garros, després de Bjorn Borg (27 el 1978). Ha jugat cinc hores menys que Wawrinka, que en va fer servir més de quatre per superar Andy Murray a semifinals.

Wawrinka, tres de tres

No serà un partit fàcil per al manacorí. Wawrinka també té bons números. És un home que, final de Grand Slam que ha disputat, final que ha guanyat. Una a Austràlia (2014), una altra a Roland Garros (2015) i l'última el 2016 a l'Open dels Estats Units.

És ben cert que contra Nadal els números del suís són adversos. Només l'ha vençut tres vegades en 18 enfrontaments, i sobre superfície de terra només l'ha guanyat una vegada en 7 encontres, a quarts de final de Roma el 2015.

A més del títol i dels 2 milions d'euros que s'emporta el campió, en joc també hi haurà el segon lloc mundial. Wawrinka és la tercera millor raqueta del món i Nadal, la quarta. El vencedor se situarà justament darrere de Murray, número u.

La final enfrontarà un Wawrinka que té en el revés el cop més meravellós. No només per la contundència, perquè és definitiu, sinó especialment per l'elegància amb què l'executa. No deixar que el suís connecti els seus cops amb comoditat serà la feina més important que Nadal tindrà en aquesta final.

Però el tennista balear està confiat, no sent molèsties físiques i no pensa en cap altra cosa que no sigui a vèncer. Ell, que aquest any ja ha sumat 10 títols a Montecarlo, uns altres 10 a Barcelona i cinc a Madrid, encara té fam. Fam per passar a la història com el més immortal del tennis sobre terra.