Tarragona o Reus, Reus o Tarragona. Gladiadors o comerciants, xarro tarragoní o avellanes reusenques, pelacanyes o ganxets. Podríem arribar a dir mil diferències i peculiaritats entre aquestes dues ciutats, i tot i així no podríem assegurar amb certesa quina sobresurt més que l'altra.
La gran rivalitat entre aquestes dues ciutats no és cosa de dos dies, ni tampoc del segle passat... caldria anar fins a l'època medieval per descobrir el punt de partida, exactament al segle XII, moment quan es va fundar la ciutat de Reus. Amb el pas del temps els reusencs van anar guanyant protagonisme comercial i econòmic, arribant a superar a la ciutat veïna. Així doncs, Tarragona era la capital de província, però Reus tenia els diners.
El destí va decidir que l'antagonisme passés dels carrers empedrats als camps de futbol. I aquest any s'ha tornat a viure la batalla tarragonina a la categoria de plata del futbol espanyol, a Segona divisió, entre dos equips que es neguen a sotmetre's davant de la ciutat veïna. Enguany la moneda ha tornat a caure a favor dels reusencs, que des de la seva arribada al futbol professional, ara fa dues temporades, s'han endut tres dels quatre derbis jugats.
Dues trajectòries amb recorreguts ben diferents
El Nàstic ressorgeix del pou
És innegable que la trajectòria del Nàstic, pel que fa al futbol professional, porta molt més recorregut que el club reusenc. Els de Tarragona han arribat a jugar a la Lliga de les estrelles i s'han consolidat a la Segona divisió espanyola.
El Nàstic va arribar a descendir a Segona B i va crear un deute de 7 milions d'euros. Quan començava a créixer la idea sobre si els granes estaven sentenciats a un concurs de creditors i a la seva possible dissolució, va sorgir la figura de Josep Maria Andreu, que va decidir tornar a la presidència per treure el club del fangar on estava submergit.
El president del Nàstic ens explica a El Nacional com va viure aquella situació i com va portar l'equip a bon port: "Vaig ser president de l'entitat en dues etapes diferents. La primera va ser del 2001 al 2006, i les coses van anar molt bé. Vam aconseguir pujar de Segona divisió B a Primera en tan sols quatre anys, portant una economia molt sanejada". Amb el descens Andreu va deixar l'entitat.
Però el futur no va anar com estava previst i "per circumstàncies les coses no van funcionar bé i l'equip va tornar al pou de Segona B". Andreu ens relata com va tornar a casa seva per fer ressorgir el Nàstic: "El 2012 vaig decidir tornar i el Nàstic estava vivint una fallida total, tant per la part econòmica com per l'esportiva. Hi havia un deute de gairebé 7 milions d'euros!".
Gimnàstic de Tarragona
Reus aconsegueix un ascens històric
A Reus, per contra, el futbol mai havia arrelat dins la capital del Baix Camp fins fa ben poc, molt més captivada per l'hoquei i els seus nombrosos èxits. L'equip de futbol portava tota la seva vida esportiva navegant sense rumb clar entre Tercera divisió i Segona B, fins que va aparèixer la figura de l'economista Joan Oliver. L'exmandatari barceloní, que va ser director general del Barça, va convertir-se en el màxim accionista del club l'any 2014, professionalitzant totes les àrees de l'entitat roig-i-negre i creant una plantilla que aspirés a pujar a Segona divisió.
A la temporada 2015/16 l'anomenada avellana mecànica va aconseguir l'acens en un partit que Xavier Llastarri, president del club, encara recorda com si fos ahir: "Hem de valorar cada cosa a mesura que passa, i vam acabar primers a la Lliga un cop vam guanyar contra el Cornellà. Vaig anar a la ciutat de Las Rozas i ens va tocar tot un històric com és el Racing de Santander. La humilitat de l'equip va ser la clau per ascendir". Tota una sèrie de records que omplen el president del Reus de joia.
"A Santander vaig viure una bogeria: hi havia autèntics rius vestits de verd, milers de persones caminant pels carrers i la majoria pensaven que ens passarien per la pedra. Me'n recordo que quan va iniciar-se el partit el president de l'entitat càntabra no podia articular paraula per l'excel·lent partit que vam fer al llarg dels noranta minuts, excepte una frase que va repetir diverses vegades: "Pero presi, ¿de dónde coño habéis salido vosotros?" Una història que té guardada a la memòria i que ens va explicar amb un somriure d'orella a orella amb el Municipal de Reus de fons.
Amb una veu trencadissa, Llastarri acaba aquesta vivència, narrant com va ser la culminació del somni reusenc: "Quedava el partit de tornada i vam afrontar-lo amb màxima prudència. El gol de David Haro va provocar un cúmul de missatges i trucades al meu mòbil de personalitats polítiques, amics... però no vaig agafar-ne cap. Un cop finalitzat el partit vaig fondre'm amb una abraçada amb en Joan Oliver, i vam acabar plorant com dos nens. L'única trucada que vaig atendre va ser la del president Puigdemont, que va felicitar-me personalment per l'acens. Penso que en aquell moment la ciutat de Reus no era conscient del que havia fet", expressa encara mig emocionat pels records.
Reus Deportiu
Un derbi amb molt picant
El derbi de la província tarragonina és un esdeveniment ben recent pel que fa a la Lliga de Futbol Professional, i tant l'Andreu, el president grana, com en Llastarri, president roig-i-negre, són conscients del que suposa poder gaudir d'aquest espectacle en una categoria tan prestigiosa com és la Lliga 1|2|3. "Un derbi entre el Reus i el Nàstic és molt més que endur-se o perdre els tres punts. És un partit de màxima rivalitat esportiva i positiu per a les dues ciutats. Que hi hagi futbol professional a dos equips de la nostra província diu molt", assegura el president del Nàstic encara recordant la "cruel derrota" que van patir ja fa cosa de dos mesos al Nou Estadi de Tarragona.
A l'altra cara de la moneda, Llastarri, considera que "un derbi a la Segona divisió només fa dues temporades que ho fem. Canvien moltes coses. És un futbol professional, no com en altres anys que ens havíem enfrontat a Tercera i a la Segona divisió B. Dins del futbol professional la mateixa Lliga ho veu com un partit de gran rivalitat". El derbi movilitza molta gent arreu de la província, i per al president reusenc "el derbi no només és important per a Reus i Tarragona, sinó que ho és per tota la província. Mobilitza a molta gent, i amb desplaçaments, dinars, esmorzars... fem moure molts diners". Per sobre de tot destaca que "tant el president del Nàstic com jo mateix mirem molt perquè sigui un derbi competitiu dins la gespa però amb esportivitat, tant dins com a fora del camp".
Reus Deportiu
Plans i objectius de futur
El Nàstic vol un futur sense deutes
Quan els vam preguntar sobre el principal objectiu d'aquesta temporada, els dos mandataris han contestat sense dubtar: "Tenim un objectiu clar quan vam tornar a Segona divisió, que no era cap altre que sanejar l'economia i fer del Nàstic un club potent. Podem dir que amb l'economia neta el nostre objectiu és mantenir-nos a Segona, sumar 50 punts i somiar, seguir somiant per tornar a estar a la Lliga de les estrelles", ha confessat Josep Maria Andreu, conscient que la primera fita que s'havia d'assolir, i que està aconseguint, és la reducció total del deute que arrossega el club.
El somni que el conjunt tarragoní pogués tenir una ciutat esportiva pròpia comença a veure la llum al final del túnel, tal com ens explica el seu president: "Estem pendents d'una concessió d'un terreny de l'Ajuntament dins l'anella mediterrània. Quan aquesta concessió es dugui a terme, que confio que sigui al febrer, estem treballant per intentar fer una ciutat esportiva digne del Gimnàstic de Tarragona per al primer equip i per als nens que formen part de les categories inferiors del club", admet el president grana satisfet amb la idea que aquest projecte pugui arribar a bon port.
El Reus busca la regularitat i la permanència
Per contra, el novell Reus Deportiu de Xavier Llastarri no té cap altre objectiu que assolir, un any més, la permanència a la Lliga de plata: "És massa aviat per pensar en qualsevol cosa que no sigui la permanència. Acabem d'aterrar, ens hem d'estabilitzar i consolidar a la Segona divisió. Els objectius dels pròxims anys no seran altres que la permanència". "L'economia del club a dia d'avui està tal com la va trobar al seu dia Joan Oliver, quan vam parlar que portés una injecció econòmica, i les finances del club estan en un punt immillorable", afirma Llastarri.
La província de Tarragona obre un nou capítol pel que fa a l'eterna rivalitat entre l'antiga Tarraconensis i la ciutat de Reus, i aquesta vegada amb una pilota de futbol pel mig. Durant els propers anys veurem quina de les dues ciutats acaba erigint-se per sobre de l'altra en l'àmbit futbolístic. Fins ara el color roig-i-negre ha predominat més que el grana. De moment.