Silenci. L’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, s’ha acollit al seu dret a no declarar davant del titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, aquest dimarts. El magistrat l’ha citat com a investigat en l’anomenat cas Negreira perquè aclareixi per què va rebre uns 7,6 milions d’euros del Futbol Club Barcelona entre els anys 2011 al 2018 perquè no es creu, ni la Fiscalia Anticorrupció, que sigui només per fer informes sobre àrbitres al club. El seu fill, Javier Enríquez, també és investigat pel mateix.
L’advocat de Negreira, el penalista Daniel Pérez -Esqué, va exposar al jutge que el seu client, de 79 anys, no estava en disposició de declarar perquè té un principi d’alzheimer. El magistrat va demanar una avaluació al forense del jutjat, que va explorar l’exnúmero 2 dels àrbitres en dues ocasions i va concloure que té certa pèrdua de memòria, però no té les capacitats volitives afectades. I, per això, el jutge l’ha citat, en una declaració que s’ha ajornat diverses vegades. En la compareixença d'aquest dimarts, Negreira no ha al·legat res de la seva salut, només s'ha acollit al tràmit que li permet la llei, segons fonts judicials.
La imputació de Laporta
Ara, el jutge del cas Negreira hauria de citar a declarar la resta d’investigats, malgrat que hi ha recursos molt importants i pendents de resoldre per l’Audiència de Barcelona. El primer és que el jutge va imputar el president del Barça, Joan Laporta, per pagaments a Enríquez Negreira en el seu primer mandat, un fet que per als fiscals d'Anticorrupció Luís García Cantón i Ricardo Sanz-Gadea, està prescrit.
El tribunal també ha de respondre els recursos que van presentar totes les defenses en negar que hi hagi el delicte de suborn, que li atribueix el jutge, perquè sostenen que Negreira no és funcionari, afirmació compartida pels fiscals. Els delictes inicials en la querella de la Fiscalia en el cas Negreira són la corrupció en l’esport i administració deslleial.
El Barça va efectuar els pagaments des del 2001 al 2018 i van sumar uns 7,6 milions d’euros per rebre informes sobre àrbitres, i que les acusacions sospiten que era per influir en els col·legiats. La Fiscalia sosté que la prescripció delictiva s'ha de comptar des que Joan Laporta va fer el darrer pagament, el juny de 2010, i que encara que se l'acusi del delicte de suborn, com ara apunta el jutge, i s’apliqui la prescripció en els següents 10 anys, com passa en delictes greus, la seva responsabilitat penal hauria prescrit el 2020, i la denúncia de la Fiscalia no es va presentar al jutjat fins al 2023, acció que atura la prescripció.
Pel que fa als altres investigats del Barça -els expresidents del Barça, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, i els exdirectius del club Òscar Grau i Albert Sole- el magistrat no hauria de trigar a citar-los a declarar, mentre la Guàrdia Civil ultima un informe sobre el munt de material comissat en el registre a la CTA, a Madrid.
La Federació de Futbol, acusació particular
D’altra banda, l’Audiència de Barcelona ha estimat el recurs presentat per la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i ha admès que es personi com acusació particular en el cas Negreira. El jutge li ho havia denegat perquè de la investigació en podria sortir alguna implicació. Ara la RFEF engreixa la llista d'acusacions que encapçala el Reial Madrid.