El futbol cada vegada està més desvirtuat. La compra del Newcastle pel Fons Públic d'Inversió de l'Aràbia Saudita (PIF) per 354 milions d'euros ha canviat el model de propietat del conjunt del nord d'Anglaterra i ja és el club més ric del món. L'aposta pel Newcastle deixa clara una tendència preocupant que amenaça l'esport rei i on cada vegada hi ha mans més poderoses.
Inversions estrangeres recurrents
Mentre el Barça pateix les conseqüències de la nefasta gestió de Josep Maria Bartomeu (1.350 milions de deute i un patrimoni net negatiu de 451 milions) i pensa en la manera de revertir la situació, la possibilitat de ser una Societat Anònima és sobre la taula. Òbviament es vol descartar aquesta opció, però les inversions estrangeres en clubs de futbol no deixen de ser recurrents en els últims anys.
El Chelsea, el Manchester United, l'Arsenal, el Manchester City, l'Inter de Milà, el PSG... i ara el Newcastle. El 80% de la propietat dels de St James' Park és del consorci saudita; mentre que el 10% addicional és de PCP Capital Partners, liderats per Amanda Staveley (empresària amb vincles amb Orient Mitjà); i, el 10% restant és de RB Sports and Media dels germans Reuben, una de les famílies més riques del Regne Unit.
S'ha de tenir en compte que el PIF és un dels fons més grans del món amb un valor superior a 400.000 milions d'euros. "Estem molt orgullosos de convertir-nos en els nous propietaris del Newcastle United, un dels clubs més famosos del futbol anglès", va comentar Yasir Al-Rumayyan, governador del PIF.
Per què el Newcastle?
Una de les preguntes que sorgeix en aquesta història és per què el Newcastle. L'últim títol important que van aconseguir va ser el 1955 (FA Cup) i ara volen aspirar a tot. Els nous dirigents han decidit invertir en aquesta entitat per la important xifra que s'ingressa per drets audiovisuals i pel potencial a mitjà i llarg termini. Recordem que la Premier League és una de les competicions més seguides i tenen unes audiències de 1.350 milions de persones, repartides en 188 països diferents, segons les dades que ha distribuït la mateixa Premier.
Molts dels clubs de la lliga anglesa estan preocupats per l'aterratge del país aràbic i no és per menys. La fortuna de Mohamed bin Salman, el príncep hereu de l'Aràbia Saudita, està valorada en 350.000 milions d'euros. El Manchester City de Sheikh Mansour (Abu Dhabi) tampoc va malament de diners (27.300 milions d'euros), però la diferència és abismal. Cal tenir present que només una quarta part dels equips de la Premier tenen accionariat anglès.
L'Arsenal de Stan Kroenke (Estats Units), el Chelsea de Roman Abramovich (Rússia), el Leicester de la Família Srivaddhanaprabha (Tailàndia), el Liverpool de John W.Henry i Tom Werner (Estats Units), el Manchester United de la Família Glazer (Estats Units) són alguns dels més destacats. I l'únic del Big Six que trenca aquesta tendència és el Tottenham Hotspur, controlat per Daniel Levy i Joe Lewis (Anglaterra).
La fórmula perillosa
La fórmula que Estats comprin clubs de futbol és molt perillosa i provoca un cercle virtuós. Com més gran sigui la despesa, millors seran els resultats esportius. Gràcies a millors resultats hi haurà ingressos més elevats i això comportarà fitxar els millors jugadors del mercat. Els equips cada vegada gastaran més per reforçar la seva plantilla i s'entra de ple en el cercle virtuós, segons ha explicat Luis Carlos Sánchez, professor d'Economia de la Universitat d'Oviedo i que recull en el seu article a The Conversation.
El professor compara la gestió dels clubs de futbol amb el pòquer. La teoria és la següent: només pot guanyar un i els participants han d'anar augmentant les seves apostes per no quedar penjats. Si gastes més, més competitiu pots ser. Què és el que provoca? Que els equips s'endeutin esperant que els èxits esportius aportin els ingressos necessaris. Quin és el problema? No tots poden guanyar i les dificultats econòmiques afloren.
No obstant això, si més ingressos està relacionat amb més èxits esportius, no significa el mateix que amb els beneficis. Un estudi de Science Direct va comprovar que els èxits esportius no comporten beneficis ni els beneficis títols. Per exemple, la gestió del Newcastle ha tingut un resultat positiu en els últims exercicis (menys el 2017) mentre que el Manchester City ha acumulat grans pèrdues. Quin és el balanç? Els citizens han estat un dels més llorejats, amb nombrosos trofeus, mentre que The Magpies s'ha quedat en blanc.
La proposta futbolística: jugadors estrella i entrenador mediàtic
La notícia ha provocat ja tota mena de rumors sobre possibles fitxatges galàctics i que afectaria els principals clubs d'Europa. Philippe Coutinho, Gareth Bale, Edison Cavani, Keylor Navas i Mauro Icardi són alguns dels que s'ha parlat que podrien acabar al Newcastle i com a líder d'aquest vaixell estaria Antonio Conte, que actualment es troba sense equip.
L'advertiment d'Amnistia Internacional
La compra de PIF pel Newcastle ha estat molt celebrada pels aficionats locals, però molt criticada per altres sectors. L'Aràbia Saudita ha estat en el punt de mira pel seu vergonyós historial en relació amb els drets humans i Amnistia Internacional ha instat la Premier a prioritzar aquestes qüestions. "Des que es va parlar per primera vegada d'aquest acord, vam dir que representava un clar intent per part de les autoritats saudites de rentar el seu atroç historial de drets humans amb el glamur de futbol de primera categoria", va denunciar el director executiu d'Amnistia Internacional al Regne Unit, Sacha Deshmukh, a la CNBC.
Quina és la solució?
Un dels grans perills és que la Premier cada vegada sigui més potent, on atraurà els millors jugadors i les altres lligues seran minoritàries, a l'estil NBA. Les normes del fair play entre les competicions domèstiques i la UEFA no són les mateixes i això està comportant desigualtats. Molts milions en joc i unes regulacions que no acaben de ser justes, hi haurà solució?