Adéu Anoeta. Bye bye encanteri. Cada domini té el seu final i cap terreny no és invencible per a aquest Barça esforçat, sacrificat i ansiós d'acabar amb les estadístiques negatives. El Barça de Luis Enrique ha buscat el triomf des del principi i l'ha trobat. En un partit seriós, compromès, sabent el que s'hi jugava, el Barça ha derrotat la Reial Societat i també de passada els pessimistes. Les semifinals de la Copa estan a l'abast dels blaugrana.

La teranyina potser t'atrapa o potser serveix per enredar l'enemic. La d'Eusebio Sacristán, al capdavant de la Reial Societat, havia estat efectiva en els últims partits. En el partit d'anada de la Copa, el Barça de Luis Enrique ha sabut desenredar-la, i, de passada, l'ha utilitzat per enredar l'enemic. Bingo. Neymar hi ha cantat línia quan ha provocat un penal que després ha aprofitat per deixar el Barça a un pas de les semifinals de la competició.

Gran defensa

Ha estat un partit d'escacs. Luis Enrique i tot el seu equip sabien que la Reial Societat coneixia totes les contrasenyes per no perdre amb el Barça, per fer-lo patir, perquè aprengués a suar. Però ha trobat la clau l'equip blaugrana. Ha estat serè, pacient, ha buscat el costat feble dels donostiarres, però sabent que encara que coneixent-los seria difícil obrir aquesta caixa forta, el millor que ha tingut el Barça ha estat saber enredar l'enemic.

No l'ha deixat. Li ha canviat totes les contrasenyes. I encara que pressionés, maniobrés i utilitzés tots els mecanismes possibles per intentar obrir el forrellat blaugrana, la Reial, aquesta vegada, no ho ha aconseguit. Ha estat el millor del Barça. Ha recuperat la defensa.

El partit, en realitat, ha estat d'aquests que s'assemblen més a una missa que a un espectacle en què hi intervenen grans estrelles. Ha pogut semblar avorrit, però ha estat més aviat una partida d'escacs. La Reial ha buscat obrir el Barça i ha trobat els blaugrana completament tancats. El Barça ha buscat obrir la Reial i hi ha trobat trampes, ja conegudes, però que no sabia com desactivar-les. Fins que ha aparegut Neymar a l'espai i amb la pilota als peus tothom sap que si entres al brasiler o el deixes escapar o ell caurà. Ha caigut a l'àrea. I aquesta vegada l'àrbitre no ha dubtat. Impossible dubtar-hi. Claríssim penal.

"El llances?" ha semblat que preguntava Messi a Neymar. "El que tu diguis" ha semblat respondre el brasiler que, a continuació, ha agafat la pilota i l'ha col·locada en el punt fatídic i l'ha enviada al costat contrari on el porter de la Reial s'ha llançat.

El Barça està en una dinàmica positiva, en la qual l'entrenador i els jugadors caminen com si estiguessin afectats per algun picant en mal estat. I només volen guanyar. I volen guanyar-ho tot. I s'hi nota esforç. I també sacrifici. I lluita. I cura. I ràbia.

Aquest Barça ha de saber que el seu poder és indiscutible, i fa la sensació que en aquest moment l'equip sembla més rodat i més connectat amb la realitat dels ideals que no pas un mes enrere. Neymar ho vol. Suárez ho desitja. Piqué mana i Messi ha après que si hi ha un líder, aquest és ell.

El Barça ha pogut sentenciar en el minut 65 l'eliminatòria però a González González li ha donat per no sancionar un doble penal de Rulli a Luis Suárez en una primera jugada i a Neymar en una segona. Gens anormal en el futbol espanyol. Al contrari, el brasiler ha resultat amonestat per fingir. Tota una pena d'arbitratge.

Però el més important d'aquest partit és que el Barça ha volgut canviar la història negativa que li pesava cada vegada que visitava Anoeta. I l'ha canviada.

El gol

0-1 Neymar 20'