Després d'un inici de temporada convuls marcat per la crisi de confiança del barcelonisme en Ronald Koeman, el Barça-Llevant de diumenge es va convertir en un moment d'alegria. Somriures sense llàgrimes. Per primera vegada aquest curs, l'afició va poder aparcar les males sensacions i va començar a somiar amb el Barça del futur.
Les portades van ser, merescudament, per a Ansu Fati, que després de pràcticament un any sense jugar després d'una triple operació de genoll va tornar i va marcar, i amb el 10 a l'esquena. I la gran majoria dels afalacs van ser, també merescudament, per a Gavi, que amb 17 anys acabats de complir va firmar una actuació memorable, per demostrar que hi ha llum al final del túnel.
Nico González, en una acció del Barça-Llevant / EFE
Tanmateix, sense fer soroll, també va sorgir la figura d'un imponent Nico González, que als seus 19 anys continua arrossegant l'etiqueta de ser "el fill de Fran", per l'històric capità del SúperDepor que en els 90 va posar potes enlaire el futbol espanyol. Per a Nico, però, és normal passar desapercebut quan tot haurien de ser elogis, per fer fàcil el difícil, una característica de la seva personalitat convertida en gran virtut. "Dona ritme, intensitat... Aprendrà molt. Si tenim problemes a la medul·lar sabem que tenim un pivot en el qual confiar", va afirmar Ronald Koeman després del debut a la Lliga de Nico, en el partit contra la Reial Societat de la primera jornada.
L'alumne avantatjat
I és que la intel·ligència i maduresa que Nico González mostra quan està al terreny de joc no és casual. Quan estudiava 1r de l'ESO els professors es van adonar que el seu nivell estava per sobre de la resta, fins i tot van apreciar que s'avorria a classe. Finalment, es va decidir fer-li unes proves per certificar un elevat coeficient intel·lectual. Nico va cursar 1r i 2n de l'ESO en un mateix any, per la qual cosa va seguir els seus passos fins a la universitat amb estudiants més grans que ell.
A aquesta intel·ligència pròpia cal unir-li el gran assessorament del seu pare, que el 2011, quan Nico tenia només 9 anys, el va convèncer perquè esperés una mica per incorporar-se al planter del Barça. Ja tindria temps. Nico, llavors considerat un projecte d'Iniesta, era la gran estrella del Montañeros gallec, però va esperar que arribés el moment adequat per desplaçar-se a Barcelona a la recerca del seu gran somni. "S'ha fet futbolista ell mateix, aquest esport és molt dur. S'ha cuidat molt, porta una vida molt sana, i des de fa molts anys persegueix un somni que és jugar al Barça. Va renunciar a ofertes molt importants", va recordar fa uns mesos el seu pare. Perquè quan estava negociant la seva renovació van trucar a la seva porta el Reial Madrid i el Manchester City, amb ofertes superiors, interessos que van acabar en un pou sense fons per l'objectiu infrangible del jugador de seguir el seu camí imparable fins al Camp Nou.
L'hereu legítim de Busquets
I a Barcelona, mentre estudiava amb nens i nenes més grans que ell, també va començar a jugar en equips de majors. Nico, nascut el 2002, va compartir vestidor amb jugadors com Ansu Fati, Take Kubo o Arnau Tenas, tots ells membres de la generació del 2001.
Nico González, en la seva etapa en el cadet A del Barça / FCB
Ja al planter del Barça, Nico va fer una estirada física que, unida a la seva enorme intel·ligència per llegir el joc i elegir sempre la millor opció, va provocar que passés de l'interior al pivot, de ser un projecte d'Iniesta o reflectir-se en Sergio Busquets. Curiosament, Sergio també va començar al Barça sent "el fill de Carles Busquets". Des de fa anys, en canvi, l'exporter suplent de Zubizarreta al Dream Team és "el pare de Sergio Busquets". Qui sap si la història es tornarà a repetir amb Nico González.
Imatge principal: Nico González, jugador del Barça / Europa Press