Que el Barça no es troba en el seu millor moment a nivell financer no és secret per a ningú, però si una cosa té clara l'entitat catalana és que la seva esfera esportiva no pot perdre potencial per aquesta raó. El club contempla vendes davant ofertes irrebutjables, però en cap dels casos vol tocar la columna vertebral de la plantilla.
Sigui com sigui, Hansi Flick ha tingut nos per a algunes ofertes que plantejaven les vendes de tres futbolistes que a priori no són titulars indiscutibles. Iñigo Martínez, Eric Garcia i Ansu Fati han estat sondejats per diversos clubs, però tot i que el club blaugrana tenia potencials injeccions econòmiques amb les seves sortides, Flick els hi ha tancat la porta.
Les taules d'Iñigo Martínez, la polivalència d'Eric Garcia i la fe en Ansu Fati, determinants per a Flick
Caldria veure com hagués gestionat el Barça el futur d'Ansu Fati si el davanter nascut a Bissau no s'hagués lesionat durant l'estiu. Sigui com sigui, Flick sempre ha defensat que confia en Ansu Fati i en el rendiment que li pot treure en la seva versió de '9'.
En el cas d'Eric Garia, molt s'ha parlat del seu possible retorn a Montilivi. El central de Martorell es va erigir en peça clau del brillant Girona de Míchel durant la darrera temporada i tenia tots els números de tornar-se a enfundar-se la samarreta blanc-i-vermella de cara al nou curs. No obstant això, la seva polivalència ha estat determinant per decantar la balança cap a la seva continuïtat a la capital catalana. Eric no només pot jugar com a central i com a pivot, sinó que la posició de lateral dret tampoc li és aliena. Míchel ja el va utilitzar en el carril durant la darrera temporada, i amb la variant Héctor Fort com a alternativa per als dos laterals, Eric acaba de complementar el rol de relleu de Kounde.
Pel que fa a Iñigo Martínez, el seu intangible a favor són les taules que té. El central basc és tot un líder tant dins com fora del terreny de joc. S'entén molt bé amb Pau Cubarsí i, a més a més, juga molt al seu favor que sigui esquerrà. El seu cas és l'antagonista del d'Ansu Fati perquè no és seva la lesió que podria haver canviat el rumb del seu futur, sinó que va ser Ronald Araujo qui en caure lesionat el va elevar al grup d'intocables. A més a més, amb la posterior baixa de llarga durada de Christensen, la seva figura ara és imprescindible. Durant l'estiu es va parlar del marge de maniobra mercantil que tenia el Barça en l'eix defensiu, però, en vista de la situació a la infermeria ara com ara, el club ha fet bé ser previngut.