Tadej Pogačar guanya la penúltima etapa del Tour de França 2024. En l’última jornada en línia, l’eslovè no ha tingut cap pietat i s’ha endut la seva cinquena victòria després de mantenir-se al marge tot el dia. 20 dies de Tour, en una etapa d’alta muntanya, amb tres ports de gran entitat, les forces escassejaven, però les ganes estaven més vives que mai. En una tarda en què Enric Mas i Richard Carapaz semblaven tenir l’etapa controlada, la batalla per la segona posició ha portat els preferits fins a davant de tot. Pogačar, deixant fer als altres, s’ha mantingut en el primer grup i ha esperat fins al final per a demostrar, un cop més, que va molt sobrat. 5 victòries d’etapa i la general sentenciada: un Tour per gaudir. Sense canvis a la general, totes les posicions semblen sentenciades abans de l’última etapa. 

El Tour ha arribat al seu final amb una etapa impressionant. Just abans de la contrarellotge de demà, que tancarà l’edició 111 de la carrera, els ciclistes han hagut de patir els Alps un últim cop. 133 km entre Nice i el Col de la Couillole amb 4 ports de muntanya, 3 d’ells de gran categoria. El Col de Turini, de 20,7 km, el Col de la Colmiane, de 7,5 km al 7,1%, i el final en alt a la Couillole: 15,7 km al 7,1%. Una jornada que, amb la general sentenciada, semblava ideal per l’escapada. I tots els equips n’eren conscients. Veient el rendiment del líder, Tadej Pogačar, qui s’havia endut 4 etapes fins al moment, la fuga havia de tenir un gran nivell i una molt bona col·laboració per evitar que els agafés el gran grup en l’últim ascens. Per això el ritme ha estat trepidant des de l’inici per aconseguir formar aquest grup d’elit que pogués lluitar l’etapa sense preocupar-se de l’eslovè. 

Amb un recorregut tan curt com el d’avui, la sortida és un factor que decideix com s’afrontarà el dia. Començar en pujada sempre és un al·licient per atacar des de ben aviat, i això mateix han pensat molts dels ciclistes. Inici esgotador amb canvis de ritme constants de corredors de tots els equips, que volien una última victòria i veien com se'ls acabava el temps. Han hagut de passar el primer port, de segona categoria, i 40 km per veure els primers ciclistes consolidats per davant del pilot. Fuga de 10, entre els quals hi havia Richard Carapaz, que volia consolidar el mallot de la muntanya (una fita que ha aconseguit), Enric Mas, Wilko Kelderman, Romain Bardet i el català Marc Soler com a integrants més destacats. Amb la presència de Soler a davant, tot feia pensar que l’UAE de Pogačar no posaria ritme al gran grup. I així ha estat. Els protagonistes d’avui, els Soudal, per Remco Evenepoel. 

Quan la fuga ha arribat als 4 minuts de marge, l’equip del tercer classificat de la general ha començat a augmentar la velocitat. El seu objectiu, assaltar la segona plaça de Vingegaard amb Evenepoel i la quarta d’Almeida amb Mikel Landa. Pocs segons separaven els seus ciclistes d’un lloc més a la general. I, amb la contrarellotge de demà, cada segon que es pogués retallar era benvingut. L’ascens a la Colmiane ha suposat un canvi al grup de davant. Veient que el Soudal començava a retallar distància, Jan Tratnik ha intentat moure la fuga, amb èxit. Tot i no ser el ciclista més perillós, ha despertat el líder de la muntanya, Richard Carapaz. L’equatorià ha posat la seva marxa i ha estirat el grup. Quan semblava que Marc Soler patia més, ha sorprès a tothom i ha llançat un atac que ha obligat Enric Mas a respondre en primera persona. Aquest joc d’atacs i descansos, però, no els beneficiava, i el compàs constant del pilot seguia retallant segons. Han coronat amb 2 minuts i 51 segons de marge.  

Els darrers metres d’ascens han estat molt més ràpids, però, amb un Carapaz i un Enric Mas molt actius. El mallorquí ha mantingut la velocitat en el descens per intentar deixar enrere el grup, sense èxit. Han arribat tots junts a una pujada final que havia de decidir l’etapa. Si els escapats no començaven a col·laborar, la victòria estaria per darrere. Tratnik s’ha encarregat de treballar pel seu líder, Kelderman, intentant despenjar la resta dels escapats. La primera víctima, Marc Soler. Amb això, Pogačar podia tornar a somiar amb la victòria d’etapa. Per darrere, els Soudal estaven destrossant el pilot, esperant l’atac d’Evenepoel. A 11 km del final, Enric Mas llançava la seva aposta final, i només Carapaz reaccionava. Tots dos marxaven endavant veient com Bardet i Kelderman no aconseguien entrar. El balear i l’equatorià eren molt superiors i semblava que l’etapa podria estar aquí. Quedaven encara 8 km i el grup dels preferits comptava amb només 6 integrants: els 5 primers de la general i Matteo Jorgenson, novè. Mikel Landa posava el ritme i seguia retallant temps. Un minut i mig per als dos primers de l’etapa. 

A 7 km ha llançat l’atac Evenepoel, però no ha aconseguit despenjar ningú i ha decidit aturar-se. Guerra d’atacs entre Mas i Carapaz per davant, fent-se mal però aguantant serrant les dents. A 5 km de la meta, desastre per Remco. Després de treballar tot el dia per desgastar Vingegaard, el danès ha estat més fort i ha marxat endavant amb Pogačar. I amb aquest canvi de ritme, els dos líders de la general arribaven als dos primers per a jugar-se l’etapa. Carapaz ha aguantat al grup, coneixedor de la seva punta de velocitat, mentre que Enric s’ha deixat anar immediatament. Però pocs metres ha pogut compartir amb ells davant el ritme de Vingegaard. Esprint a dos un cop més: Pogačar, amb el Tour sentenciat, no ha deixat escapar una nova victòria d’etapa. Un atac a 150 metres del final ha estat suficient per destrossar el danès, que per un moment ha somiat amb un nou triomf. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!