Núria Picas (Manresa, 1976) és una corredora de muntanya catalana, internacional i guanyadora. Coneguda arreu per les seves gestes en les curses més dures existents i en els pics més alts del món, el seu gran èxit ha estat el de proclamar-se vencedora de l'Ultra Trail World Tour i de guanyar en una de les curses més mítiques a Chamonix, al Mont Blanc.
Núria Picas presenta el seu segon llibre titulat Ara o mai. Aquesta segona presa de contacte de la corredora amb el món literari s'ha convertit en una continuació de la seva primera obra, Córrer per ser lliure. De les muntanyes i de la natura, al llibre. Les seves vivències, les experiències i la seva manera de fer queden plasmades novament en les pàgines d'un llibre que edita Columna.
Què li ha portat a escriure aquest nou llibre?
M'agrada escriure i explicar les meves vivències a la muntanya, a la meva vida esportiva. Ha estat una continuació del primer llibre, per a mi molt especial perquè va acabar de forma inesperada amb un terratrèmol al Nepal. Penso que aquell llibre es mereixia un final millor, i aquí el segon: Ara o mai.
Per què diu al llibre que odia córrer?
La gent que em segueix i coneix la Núria Picas només veu la part bona que són les victòries, sortir a entrenar, descobrir indrets bonics, meravellosos... Quan veus un esportista, veus les arribades i tota la part positiva. També vull explicar que en la trajectòria d'un esportista hi ha aquesta part més amarga: el cansament, qüestionar-se si estem a gust amb el que estem fent, i moltes vegades he odiat córrer.
Quan?
En el moment que estàs cansat, quan no trobes sentit al que estàs fent o quan saps que estàs corrent per obligació. Això també ho vull plasmar i això també forma part de la realitat. "Odio córrer" és molt contundent, però moltes vegades he odiat córrer.
En algun moment parla que guanyar s'ha convertit en una obligació...
El personatge es transforma. En la meva primera cursa de muntanya era la innocència pura i dura. A partir d'aquí, quan vas fent ultratrails i vas guanyant títols, va canviant i moltes vegades es converteix en un focus mediàtic que cal saber gestionar. I intento fer-ho de la millor manera, no perdre l'autenticitat, el meu amor per la muntanya i per aquest esport.
Moltes vegades he odiat córrer
També destaca la soledat i la por...
Aquest també és un esport molt solitari. Tenim un equip que ens ajuda a conquerir els nostres objectius i els nostres somnis, però en el moment que estàs corrent 25 hores seguides, hi ha solitud i penses si realment el que estàs fent t'agrada o no. Has de ser fort de ment i sobreposar-te al que et vingui pel davant. Gaudir de la muntanya, però hi ha moments que ens ho fan replantejar.
Què ens podem trobar en aquest llibre?
És un llibre escrit més des de la maduresa, molt sincer i que explica aquests moments que ens acompanyen a un corredor d'ultrafons. És la continuïtat de l'altre llibre, perquè explico l'expedició al Makalu el 2017 després de la del 2015 on passo moments en què la meva vida penja d'un fil. Intento gestionar aquests moments delicats que em fan prendre decisions. És com el títol del llibre: Ara o mai. O prens una decisió i et mous, o t'hi quedes.
De quins moments parla?
Explico la consecució del meu gran somni esportiu com és guanyar la ultratrail del Mont Blanc del 2017, la cursa de la meva vida. També com surto viva d'una expedició al Makalu, quan a 7.500 metres pateixo una pneumònia i estic sola. Jo mateixa m'he d'espavilar, soc el metge i soc l'ambulància. I parlo d'un repte que es diu Home to Home, que és com la cursa perfecta, sense dorsal. És enllaçar les dues grans travesses del Pirineu Català: Cavalls del Vent, el meu jardí de casa, i Carros de Foc.
Què en pensa del fenomen runner?
És una mica tot el que hem creat. La meva primera marató va ser en el segle passat, a l'any 1999 amb la marató de l'Aneto. No tenia res a veure amb el que està passant ara amb aquesta massificació. Per una banda és bo que la gent faci esport, descobreixi i respecti la muntanya, els valors que et dona, però penso que moltes vegades aquesta massificació ens va a la contra.
I també un cop superat la fase runner, molts passen a les curses de muntanya de llarga distància. Hi estan preparats?
Han de tenir clar que han d'estar allà, córrer i afrontar el repte en si. S'ha d'estar preparat físicament i psicològica. La muntanya no és un joc. S'ha d'anar pas a pas, coneixe's un mateix, prendre consciència, respectar el medi ambient i deixar la muntanya tal com l'hem trobada.
Hi ha solitud i penses si realment el que estàs fent t'agrada o no
Ja tema polític, què suposa celebrar les victòries amb l'estelada i que això creï polèmica?
Soc conscient que no agrado tothom, però no estic obligada a agradar tothom. Tinc uns sentiments que s'han de respectar i sempre han anat amb mi. Estimar el país i reivindicar una cosa que és justa. La via és l'autodeterminació.
Entén que altres esportistes no es pronunciïn políticament?
Ho entenc, però no ho comparteixo. Estem en una democràcia que tothom hauria de ser lliure d'opinar, parlar i del que fos, sempre respectant els altres. Hi ha altres corredors que entren amb banderes espanyoles i reclamen la unitat d'Espanya. És el país que estimen i el que creuen que volen. En el meu cas faig el mateix, però des d'una altra perspectiva. No entenc aquests esportistes que amaguin tant el cap sota l'ala.
Què li semblen les paraules de Gerard Piqué parlant del judici al procés?
El judici al procés és un fet que ens afecta a tots, no només als catalans, sinó als espanyols. Estic completament d'acord amb en Piqué. No tant futbol i no tant VAR, i més explicar la realitat social i que la gent es preocupi del que realment està passant. És el nostre futur.
Però també li ha caigut la crítica a sobre...
Quan diu alguna cosa Gerard Piqué té més rellevància, però també està clar que al darrere té molts aficionats i molts detractors.
Creu que es necessiten més gestos d'esportistes?
Evidentment. L'esportista és un mirall al món. S'hauria d'opinar i respectar.
Estic completament d'acord amb en Piqué
Quines intencions tenia quan es va presentar a les llistes d'ERC per a les eleccions del 21 de desembre del 2017 al Parlament de Catalunya?
Aquell era un moment determinant per al nostre país i era per aportar el nostre granet de sorra. Vaig creure convenient i que era un moment de donar un pas endavant.
Quin paper ha de tenir la societat civil en el procés català?
Ha d'empènyer i no defallir. Sí que és cert que estem en un moment delicat, hi ha un judici, hi ha gent a la presó, però això és com una ultratrail. Hi haurà moments bons i moments no tan bons. I els que no són tan bons els hem de prendre amb força, determinació, seguir endavant i creure-hi. Perquè els que estan allà dins, hi creuen.
Va parlar a la presó amb Raül Romeva. Quines sensacions tenia?
L'estiu passat vaig tenir la sort d'anar a veure Raül Romeva a la presó i darrere del vidre vaig veure una força i una determinació brutal. Vaig sortir d'allà convençuda que això era un pas més per aconseguir el nostre objectiu final: la llibertat de tot el país.
Com està veient el judici al procés?
Sembla que el jutge està fent de fiscal. Això ja ho sabíem. Però penso que el judici al procés no està escrit. Tinc la impressió que estem a la jaula de los lobos. Intento creure'm la justícia. Si no és així, passarem per Europa i al final acabarem tenint la raó.
I pensa que es pugui repetir un altre episodi com el de l'1-O?
Nosaltres som un país pacífic i així ho hem anat demostrant. Si la violència ve, serà per l'altra part. Però vull creure que no perquè van quedar molt retratats i això ho va veure tot el món encara que ells es tapin els ulls amb una bena. Nosaltres som un país pacífic que només volem tenir el dret a vot i que votar no és delicte. Estic segura que aquesta escena tan paleolítica no es tornarà a repetir.
Passarem per Europa i al final acabarem tenint la raó
Pensa que es pot desinflar aquest sentiment d'autodeterminació de la societat catalana?
De vegades cal fer un pas enrere per fer-ne dos endavant. Moltes vegades ens replantegem coses i aprenem dels errors per tirar endavant i no defallir. Hi ha molts moments que jo en cursa si hagués tirat la tovallola, ara no estaria aquí i aquest llibre no l'hauria escrit.
En alguna ocasió ha dit que li falta córrer un campionat del món amb els colors del país que porta al cor...
El somni de qualsevol esportista que sent Catalunya com el seu país és defensar els colors de la selecció catalana. Jo he tingut la sort de fer-ho com a club, no com a país. He hagut de defensar no els colors de la selecció espanyola, sinó defensar el fet que pogués córrer un campionat del món i intentar optar al títol. I ho vaig haver de fer vestint la samarreta de la roja. Una vegada i no més.
Veu el procés català com una complicada ultratrail?
Sí. El procés català és com una ultratrail; res és no fàcil. Tot esforç té la seva recompensa, per tant cal esforçar-s'hi i cal lluitar per aconseguir l'objectiu.
Catalunya és com Núria Picas que pot acabar guanyant o potser ha d'abandonar a mitja cursa?
Mira fa 40 anys enrere com estàvem. Amb un règim franquista. I ara hem tret 2 milions de persones al carrer. Crec que d'aquí a 40 anys ja serà una altra realitat. I més amb la gent que puja, l'empenta i si es fa justícia, n'estic totalment segura. La primera vegada que em vaig posar un dorsal mai hagués arribat a dir que seria capaç de córrer 170 quilòmetres en 25 hores.
El somni de qualsevol esportista que sent Catalunya com el seu país és defensar els colors de la selecció catalana
Com s'ha sentit en altres terrenys com a la televisió amb el programa 'Aire lliure' o en aquest món d'escriptora?
Cada experiència t'ajuda a créixer, ja sigui en l'àmbit esportiu, davant d'una càmera, escrivint un llibre en solitud... i fa que vagis avançant amb pas ferm.
En un futur tindrem un nou llibre?
Sí, m'he plantejat escriure un altre llibre. Costa trobar el moment d'escriure, però un cop hi ets, és brutal. I el dia de Sant Jordi és com arribar a la línia de meta a la ultratrail del Mont Blanc.
I quins reptes esportius té al davant?
Ara tinc un repte esportiu que és sobre dues rodes: la Titan Desert. També m'estic plantejant repetir alguna cursa com la ultratrail del Mont Blanc. I seguir entrenant per tenir el cos preparat per si ve alguna altra ultratrail.