Durant dècades, Coria del Río, una població propera a Sevilla, es va qüestionar perquè hi havia tantes persones al poble, més de 700, que tenien per cognom Japón. Era un misteri genuí, gairebé místic, que ningú no aconseguia desxifrar. I a finals dels anys 80 va arribar la troballa, després que uns corians, entre els quals hi havia Julio Suárez Japón, descobrissin uns documents que certificaven la presència d'una expedició japonesa a Coria del Río, a començaments del segle XVII. Alhora, com a art de màgia, a Espanya va començar a fer-se famós José Japón Sevilla, un àrbitre de la Primera Divisió de cognoms curiosos i marcat per la polèmica. De fet, en el dia d'avui manté el rècord de més penals assenyalats en un sol partit, un total de 6, en un Oviedo-Valladolid que va acabar amb un 3-8 al marcador.
"Tot ve relacionat amb el món del futbol. A finals dels 80, jo arbitrava a la Tercera Divisió, quan se'm va presentar Julio Suárez Japón amb un curiós retall on posava que un ambaixador japonès havia estat aquí 400 anys enrere i que estava investigant aquest cognom", explica l'exàrbitre en una entrevista a ElNacional.cat. La investigació va seguir el seu curs, fins a ser confirmada, una notícia que va causar un gran impacte al Japó, fins al punt que el 1996 el país nipó, per ordre de l'Emperador Akihito, va organitzar una trobada a Sevilla. En aquells moments, el Japón més famós era Japón Sevilla, que no va poder acudir a tan important acte. "El mateix dia tenia partit, un Barça-València en el qual Ronaldo Nazario va marcar 3 gols", recorda contrariat.
El Consolat Honorífic del Japó a Sevilla
Iniciats els contactes, les relacions entre Coria del Río i el Japó van anar en augment, al mateix temps que s'anaven descobrint més dades del que va ser la primera missió diplomàtica del Japó a terres occidentals. Finalment, el país nipó va decidir crear un Consolat Honorífic a Sevilla, el Cònsol General del qual és, des de fa 10 anys, José Japón Sevilla. "Em sento molt identificat amb la cultura japonesa i amb la manera de ser dels samurais. Va ser un plaer conèixer aquest origen i cada vegada m'he anat amarant més de la seva història. Les meves funcions principals són les de la representació institucional, acudir a aquells actes que es consideri que el Japó ha d'estar representat, ampliar la xarxa de persones amb el cognom Japón i atendre els ciutadans japonesos, tant als residents com a aquells que venen a fer turisme i que puguin tenir alguna dificultat, donar-los informació," explica Japón Sevilla, que el 2013, després de la històrica visita de l'Emperador Naruhito a Coria del Río, va fer un viatge a Sendai, juntament amb d'altres persones de cognom Japón, per conèixer els seus orígens. "Va ser una zona devastada pel tsunami del 2011, per la qual cosa va ser un viatge molt especial. Vam poder veure on van viure els nostres avantpassats", explica.
En el dia d'avui, gairebé 40 anys després de la troballa de l'origen del cognom Japón, les relacions són més fortes que mai. Any rere any, milers de japonesos s'apropen fins a Coria del Río, per veure de prop l'estàtua que rememora Kasekura Tsunenaga, així com el monument Yashiro en la Orilla, obra de l'artista Kiyoshi Yamaoka.
De Sendai a Coria del Río: una expedició històrica
Any 1613. Espanya, Portugal i els Països Baixos lluiten entre si per controlar el comerç naval amb el Japó, on fa anys que els jesuïtes i els franciscans intenten expandir el cristianisme. Un d'ells, el franciscà Fray Luis Sotelo, aconsegueix convèncer el senyor de Sendai, Date Masamune, de dur a terme una expedició a Espanya, la coneguda com a Ambaixada Keicho, per tancar un acord comercial amb el rei Felip III. El viatge, la primera missió diplomàtica del Japó a Occident, estarà liderada pel samurai Hasekura Tsunenaga, en una expedició formada per 180 persones en la qual aniran, a més de Luis Sotelo, altres samurais, comerciants i mariners.
Tres mesos després de la seva sortida, i després de travessar tot l'Oceà Pacífic, l'expedició va arribar a Mèxic, on va fer escala, per després dirigir-se a Cuba i, des d'allà, travessar l'Oceà Atlàntic per arribar a Espanya, el 1615, a Sanlúcar de Barrameda. Van ser rebuts pel Duc de Medina Sidonia, que els va traslladar a Coria del Río i d'allà a Sevilla. L'Ambaixada Keicho va aconseguir ser rebuda pel rei Felip III i arribar a una espècie de principi d'acord comercial. El monarca, tanmateix, va demanar un temps de reflexió, el que Tsunenaga i els seus acompanyants van aprofitar per anar a Barcelona, Gènova i Roma, on van ser rebuts pel Papa Pau V. Amb tots els objectius complerts, l'expedició va tornar a Espanya, per confirmar l'acord comercial i, des d'allà, tornar amb tots els honors al Japó.
Un final tràgic
En arribar a Espanya, però, no van tardar a apreciar que alguna cosa no anava bé. No van ser ben rebuts i tot eren impediments per poder veure's amb Felip III. I és que en aquell temps en què havien estat fora, a Espanya van arribar notícies des del Japó que asseguraven que s'havia prohibit el catolicisme al país, a més que hi estaven havent assassinats massius d'aquelles persones que estaven intentant convertir la població local al cristianisme. Tot allò va provocar que Felip III desestimés l'acord comercial. La situació era crítica, per la qual cosa l'expedició va mirar de tornar al Japó, amb l'inconvenient de no tenir diners ni l'ajuda cap per poder partir. Això va provocar que algunes de les persones que formaven part de l'Ambaixada Keicho decidissin quedar-se a Coria del Río, on estava l'embarcació sense poder partir, iniciant així un llegat que seria descobert 4 segles després. Com a curiositat, el cognom va sorgir dels sacerdots de Coria del Río, que en batejar els descendents d'aquells japonesos van decidir posar-los Japón de cognom, en considerar com a massa complicats els cognoms que ells tenien.
Pel que refereix als dos grans protagonistes de l'expedició, Hasekura Tsunenaga i Fray Luis Sotelo, cap dels dos no va tenir un bon final. Ambdós van aconseguir arribar fins a les Filipines, a l'embarcació San Juan Bautista, i allà van separar els seus camins. El samurai va tornar a trepitjar terra japonesa el 1620 i va morir dos anys després. La causa de la seva mort forma part de la llegenda, ja que hi ha versions que diuen que va ser martiritzat per la seva fe cristiana i altres que asseguren que la va abandonar i va morir per causes naturals. Luis Sotelo, per la seva part, es va infiltrar al Japó en un vaixell xinès, però va ser descobert en desembarcar i va ser empresonat. Dos anys després, va ser cremat viu.