Dotzena etapa finalitzada, el que significa que ja hem superat l'equador de La Vuelta a Espanya 2024. La segona setmana està oferint tant espectacle com s'esperava, i l'etapa d'avui ha estat un altre exemple. En una nova jornada per terres gallegues, a la província d'Ourense, el guió ha estat el mateix que en els últims dies. La lluita per la fuga ha estat brutal, els equips dels preferits han volgut lluitar per l'etapa, i el cansament s'ha notat molt en els darrers quilòmetres. En el final d'avui, a l'estació de muntanya de Manzaneda, el ciclista més fort ha estat l'espanyol Pablo Castrillo, que s'ha imposat als seus rivals de fuga en una pujada final que s'ha decidit amb un atac a falta de 9 km. Castrillo ha donat la victòria al seu equip en un dia molt emotiu, marcat per la mort de Manolo Azcona, fundador del Kern Pharma. Els favorits tampoc han lluitat per l'etapa en el dia d'avui, i Ben O'Connor manté el mallot de líder. Encara té més de 3 minuts d'avantatge sobre els seus rivals, però s'apropa l'alta muntanya i la pressió és immensa.
D'Ourense a Manzaneda, els corredors han gaudit d'un altre dia de temperatures suaus. La dotzena etapa prometia molta velocitat, i això ens han donat els ciclistes. Era l'etapa en línia més curta d'aquesta edició, de només 137 km i un sol port puntuable. Un dia ple d'alt-i-baixos, amb un terreny complicat on els corredors notarien el desgast. I no podien gastar totes les energies en els primers 120 km, perquè l'única complicació de l'etapa arribava al final. Una pujada de 15 km molt irregular, amb trams suaus i altres d'infernals que aportarien una gran lluita per l'etapa i, fins i tot, la classificació general. Més de 3000 metres de desnivell que ens asseguraven pur espectacle.
Una lluita més entre escapada i pilot
L'inici de la jornada ha seguit el mateix guió que en els darrers dies. Molta velocitat, atacs de grans ciclistes i una escabetxina al gran grup des de ben d'hora. Van Aert ha intentat marxar, Marc Soler ha estat el següent, i Michael Woods el més insistent. Però el Decathlon del líder ha sortit a tancar tots els atacs. Finalment, a 95 km, un grup de 10 (on ha aconseguit entrar Soler) ha marxat cap endavant sense rebre resposta. I així s'ha format la fuga del dia. Aturada completa al pilot, i tot apuntava que tornarien a ser els escapats qui es juguessin la victòria. Quedaven 85 km, però les sensacions eren ben clares. La següent hora ha estat prou tranquil·la, amb bona col·laboració per davant i poca insistència per darrere.
A poc a poc, la distància creixia, i a 60 km pel final els fugats comptaven amb més de 9 minuts de marge. Sense perillar la classificació general, el pilot s'ha desentès de l'etapa fins a la pujada final, i l'escapada ja ha pogut descansar, L'etapa la guanyaria el millor escalador del grup, però sense cap ciclista que destaqués com a gran preferit. Arribats als últims 30 km, el ritme ha començat a pujar en els petits turons abans del gran ascens. A la fuga es miraven, recuperant forces quan el terreny baixava i pensant en com sorprendre els rivals. Començaven els dubtes i les idees pels caps dels ciclistes. Llançaria algú un atac des de baix? Esperarien a veure qui va més cansat i qui menys? Quina seria la millor estratègia? Doncs hem hagut d'esperar poc per a veure-ho.
L'Estació de Manzaneda, un últim esforç infernal
Primer quilòmetre de pujada i comencen els atacs. Harold Tejada, Carlos Verona i Marc Soler els més actius. Però tot era acceleracions i frenades, sense fer-se cap grup. El català, que ja va tenir la victòria a tocar a la primera setmana, avui no volia perdre l'opció des de tan aviat. A 12 km de la meta, Verona ha marxat en solitari, però sense treure massa distància. Però en un terreny així, cada metre és complicat de retallar. Alguns ciclistes començaven a perdre posicions en el grup, però ningú abandonava l'aventura. Continuaven els petits canvis de ritme que, a poc a poc, els apropaven a l'espanyol. Per darrere, 7 minuts després, el pilot ha començat el port, però ells s'ho han pres amb més calma, en un inici. Verona neutralitzat, però ho ha intentat un altre espanyol, Pablo Castrillo, que ha sorprès tothom, i ningú sortia a buscar-lo. L'únic, Mauro Schmid, que també ha sortit en solitari a buscar el del Kern Pharma. Arribaven a la part més dura del port, a 7 km del final, amb els ciclistes dividits en aquests 3 grups. Soler, que se'l veia amb moltes forces a l'inici del port, tancava el grup després d'aquest primer esforç.
Castrillo amb 30 segons de marge sobre la resta, amb Schmid entremig. Fins als darrers 4 km ningú més ha fet cap moviment, però ha estat Jhonatan Narváez qui ha sortit a la caça. L'equatorià ha marxat cap al suís, i només Max Poole ha pogut aguantar a la seva roda. Marc Soler ha tornat a la vida i ha atrapat Narváez, però a 2 km del final seguien a 28 segons del líder. Castrillo ha passat per la pancarta de l'últim quilòmetre amb la força de tot l'equip, que volia homenatjar el seu fundador en el dia de la seva mort. A més, significaria la primera victòria espanyola d'aquesta Vuelta i la primera d'un equip continental en una gran volta aquest any. Patint fins a l'últim metre, traient forces d'on no n'hi havia, l'espanyol ha travessat la línia de meta amb pocs segons d'avantatge sobre Poole, però suficients per a poder celebrar amb el públic. Marc Soler ha tornat a quedar en posició de podi, però sense arribar a la victòria. Molta emoció a l'arribada, on Pablo Castrillo ha trencat a plorar en la primera entrevista recordant el nom de Manolo Azcona, l'home que el va portar al ciclisme professional. Els preferits han arribat tots amb el mateix temps, esperant a les grans etapes de muntanya per a atacar.