El Rayo Vallecano ha demostrat que té la mesura agafada als equips de Barcelona ja des de les últimes edicions de la Lliga Santander. Fa dos anys que no perd en la seva visita al Camp Nou i tres que s'endú els tres punts del feu de l'Espanyol. Aquest divendres, ho ha fet per 0-2 gràcies als gols d'Isi Palazón i de Pathé Ciss, però també gràcies a la mala fortuna del conjunt blanc-i-blau, ja que els pals han frustrat el seu intent de reacció.
Una primera meitat marcada per les expulsions
No sol ser l'habitual veure dues targetes vermelles en un sol partit, però molt menys ho és que es mostrin en els primers 45 minuts. Primerament, seria Florian Lejeune qui deixaria l'enfrontament amb un protagonista menys després de veure la segona targeta groga al minut 16. Figueroa Vázquez es mostraria completament intransigent amb els mites que la Lliga permetia fins ara. El central francès dels visitants veuria la primera groga al 5' de partit després que ja l'hagués vist Óscar Gil al 2'. Faltes molt matineres, però prou agressives per ser punibles: les dues amonestades. Més tard, al minut 24, seria Stole Dimitrievski qui la veuria per demorar en excés un servei de porteria; una mesura que, sense dubte, afavoreix el canvi de tarannà pel qual advoca la Lliga contra unes pèrdues de temps desmesurades que guanyen força en els darrers anys.
No obstant això, no totes les decisions arbitrals penarien els interessos 'rayistas', ja que al minut 30, Sergi Gómez s'autoexpulsaria de manera incomprensible per neutralitzar la superioritat numèrica de què gaudia l'Espanyol fins aleshores. Manotada a la cara de Sergio Camello, avís de Munuera Montero des de la sala VOR, i corroboració per part de Figueroa Vázquez d'una agressió que deixava amb 10 als dos equips.
Sigui com sigui, corria el minut 40 quan Isi Palazón decidiria que era hora de posar llum a un inici de partit embrutat per les expulsions. El '7' del Rayo s'adjudicava el llançament d'una falta directa, però ho faria seguint els plans de pissarra d'Andoni Iraola. Paret a la frontal de l'àrea i colpeig teledirigit a tocar del pal dret de la porteria de Benjamin Lecomte. 0-1 a la vora del descans, encara que l'àrbitre esfondraria un altre mite permès per la Lliga estirant la primera part amb 9 minuts d'afegit.
Pathé Ciss remata la feina
A la primera jornada davant el Celta, l'Espanyol es trobaria amb un empat a l'últim minut de partit després de deixar una fluixa versió de si mateix a la segona part. Tanmateix, i tot i que el punt aconseguit no acabava de fer justícia al vist sobre la gespa de Balaídos, el Rayo assestaria un cop de realitat a un equip que suplica arguments.
La temible banda esquerra del Rayo quallaria a l'RCDE Stadium. Fran García i Álvaro García es mostrarien incombustibles durant tot el partit, i quan un Rayo arreplegat treia el cap a zones d'atac, ha arribat la internada que mataria el partit. Álvaro García traçava una bona paret per superar Calero, i ja dins l'àrea, cediria el gol a Pathé Ciss, que rematava la feina al 59'.
Des d'aleshores, el partit seguiria la mateixa dinàmica. Bloc baix del Rayo quan l'Espanyol atacava i esporàdiques escapades ofensives dels de Vallecas. Sigui com sigui, els locals fregarien el gol fins en tres ocasions. Edu Expósito i Javi Puado per partida doble s'estavellarien contra la fusta en la seva voluntat de reduir distàncies, però el marcador ja no es mouria fins al xiulet final. Així doncs, el Rayo Vallecano firma el seu millor inici a Primera des de 2012 i marxa de Barcelona amb 4 punts a la butxaca després de treure un valuós empat de l'Spotify Camp Nou.