El Barça de Hansi Flick ha revifat per complet l'ànim de l'afició blaugrana. Després d'uns primers mesos il·lusionants, anant de golejada en golejada, l'equip barceloní ha firmat una setmana d'ensomni, amb les impressionants victòries contra el Bayern de Múnic (4-1) i el Reial Madrid al Santiago Bernabéu (0-4). Aquests dos resultats col·loquen el conjunt de Flick com un dels favorits per guanyar tant la Lliga com la Champions League.
Però el que rendeix especialment orgullosos els culers durant aquest inici de temporada va més enllà del terreny de joc: és una forma d'entendre el futbol singular i una aposta innegociable per la valentia que recorden temps passats. Perquè si entrenem en detalls, hi ha molts paral·lelismes entre l'equip de la temporada 2008-09 entrenat per Pep Guardiola que va acabar conquerint el sextet i aquest de Hansi Flick que encara és un embrió.
L'aposta arriscada de Joan Laporta per un entrenador qüestionat
El primer que cal remarcar és l'aposta per dos entrenadors que abans de la seva arribada al Barça eren molt discutits per la crítica general. Pep Guardiola no tenia experiència a les banquetes com aquell que diu, mentre que Hansi Flick era un complet desconegut per al famós entorn culer. Dues apostes arriscades de part de Joan Laporta, que van sorprendre a propis i estranys, però que han acabat sent un complet encert. A més, els dos inicis van ser discutits: Flick va perdre el Gamper contra el Mònaco (0-3); Guardiola va perdre i empatar els dos primers partits de Lliga. En poc temps, però, ambdós van rebatre la situació. Ara l'alemany ha de fer el més complicat: donar continuïtat a aquests èxits.
Un estil de joc transgressor i revolucionari
Relacionat amb el primer punt, podem veure una gran similitud entre la proposta de joc que va implementar Pep Guardiola en el seu primer Barça i l'actual de Hansi Flick. Tot i que l'alemany aposta per un futbol més vertical i directe, la realitat és que ambdós estils són avantguardistes. El català va revolucionar el futbol amb un joc propositiu que implicava també el porter en la sortida de pilota, un fet que ara està molt normalitzat en el panorama futbolístic, però que llavors no era gens habitual. L'alemany ara està recuperant l'art de defensar a través del fora de joc, duent aquest exercici fins a l'extrem.
Dues fornades de la Masia que donen sentit a tot
Passem de la ideologia d'ambdós entrenadors als veritables protagonistes de tot: els futbolistes. Tant el Barça de Pep Guardiola com el de Hansi Flick estan formats per un nucli dur de la Masia que enamora per la seva precocitat i talent. L'any 2009 teníem Víctor Valdés, Gerard Piqué, Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Sergio Busquets, Leo Messi... i enguany gaudim dels Pau Cubarsí, Alejandro Balde, Fermín López, Marc Casadó, Gavi i Lamine Yamal. Una mateixa identitat per conquerir el món.
L'aparició d'un migcentre desconegut de la Masia
Continuem parlant de la Masia per subratllar la posició de migcentre defensiu. La demarcació a partir del qual s'estructuren els dos equips tenen un denominador comú: un jugador desconegut de la Masia. Sergio Busquets va pujar del Barça Atlètic i va acabar convertint-se en un dels millors pivots de la història. Comparar Marc Casadó amb ell són paraules majors, però el que és evident és que comparteixen arrels. De moment, Casadó és imprescindible per a Flick, i ja té dues grans nits com a culer. Veurem fins on arriba el seu sostre.
Un trident ofensiu amb les mateixes bases
A més, cal destacar que els tridents ofensius d'ambdós equips estan conformats per jugadors de característiques semblants. Repassem-los. Guardiola tenia en el seu XI titular a Thierry Henry, Samuel Eto'o i Leo Messi. És a dir, un jugador veterà que vivia una segona joventut, un futbolista qüestionat que es va refer a base de sacrifici i gols, i una joia de la Masia. Us sona d'alguna cosa? La resposta és fàcil: Robert Lewandowski, Raphinha i Lamine Yamal. Els tres davanters blaugrana es complementa a la perfecció i estan sent decisius l'hora d'entendre els èxits de Flick.
Golejada al Bernabéu
I des del passat dissabte, el Barça de Guardiola i el de Flick comparteixen golejada al Santiago Bernabéu. El Barça del 2009 va superar el Reial Madrid amb un 2-6 històric, i el del 2024 ho ha fet amb un 0-4 que té un sabor de canvi de cicle.
'Viva la Vida', la banda sonora dels dos equips
Per últim, destaquem una petita peculiaritat, relacionada amb Coldplay, el grup que el Barça va lluir al pit durant la darrera golejada al Clàssic.
La seva cançó de 'Viva la Vida' va ser la banda sonora de l'històric equip de Pep. Ara la vida dels culers torna a sonar amb aquesta simfonia.