Barcelona 92 va marcar un abans i un després en la història dels Jocs Olímpics en moltíssims aspectes. I un dels menys coneguts és el del vincle de la gran festa mundial de l'esport amb els videojocs. Aquell recordat 1992 va veure néixer l'Olympic Gold: Barcelona 92, de la mà de Sega, que va adaptar el videojoc per a les seves 3 videoconsoles del moment, la Mega Drive, de 16 bytes; la Master System, de 8 bytes; i la Game Gear, la portàtil de la companyia japonesa.
Des d'aleshores, cada 4 anys, coincidint amb els Jocs Olímpics, sempre sortia al mercat algun videojoc per a videoconsola centrat en l'esdeveniment, fins aquest 2024, en el qual París s'ha hagut de conformar amb un videojoc per a mòbils, l'Olympics GO! Paris 2024, un videojoc gratuït molt allunyat dels grans títols del passat.
L'auge dels videojocs de Jocs Olímpics
Malgrat que l'històric Olympic Gold: Barcelona 92 va ser el primer videojoc amb llicència oficial dels Jocs Olímpics, la indústria dels videojocs ja va filtrejar amb la temàtica el 1983, quan Konami va publicar l'arcade Track & Field, un videojoc que va introduir la clàssica mecànica de prémer els botons de forma repetida, el destrossa botons que tant èxit tindria després. El videojoc introduïa diverses disciplines esportives, com els 100 metres llisos, el salt d'alçada o el llançament de martell. Poc després, va veure la llum el Summer Games, per a plataformes com Atari 2600 o Commodore 64, en el qual els jugadors podien competir en disciplines com la natació, curses de velocitat o tir amb arc.
El boom, però, tardaria a arribar, fins a Barcelona 92. I és que, encara que Sega va aconseguir la llicència oficial, altres companyies també van treure els seus videojocs, com el Capcom's Gold Medal Chllengue, de Capcom; o l'Olimpiadas 92: Atletismo, de Topo Soft. L'èxit comercial d'aquests videojocs va provocar que les companyies ampliessin el catàleg, afegint també videojocs dels Jocs Olímpics d'hivern, com el Nagano Winter Olympics '98, que va veure la llum a Nintendo 64 i Playstation.
Mario i Sonic entren en acció
Des d'aleshores, el catàleg de les diferents videoconsoles del mercat es va veure ampliat quan arribaven uns Jocs Olímpics, fossin d'estiu o d'hivern, i sempre amb algun amb llicència oficial. A més, la millora tècnica de les videoconsolas va permetre un augment del realisme molt del grat del públic. Athens 2004, dels Jocs Olímpics d'Atenes 2004, va afegir una experiència immersiva que va donar molt de què parlar, així com alguns problemes tècnics que perjudicaven la jugabilitat.
I clar, no podia faltar a la festa Nintendo, que el 2007 va afegir la seva particular màgia a l'hora de cuinar videojocs amb el seu estimat Mario & Sonic at the Olympic Games, en el qual els personatges de Nintendo, amb Mario al capdavant, i Sonic, competien en les diferents disciplines dels Jocs Olímpics de Pequín 2008. L'èxit va ser tan rotund que Nintendo va publicar només un any després la versió dels Jocs Olímpics d'hivern, fins a treure al mercat un total de 6 videojocs. És per això que l'anunci que París el 2024 es quedaria sense videojoc, tant oficial com de Nintendo, va agafar els jugadors per sorpresa. Els temps canvien i tot aquell que vulgui imitar les grans gestes dels esportistes d'elit dels Jocs Olímpics de París 2024 hauran de conformar-se a fer-ho amb el mòbil. Sembla que la indústria dels videojocs ha agafat un altre camí.