"Van entrar resignats a perdre, tremolant de por i de fam, però no van poder aguantar-se les ganes de ser dignes". Així relata Eduardo Galeano, al seu imperdible llibre El fútbol a sol y sombra, el que va succeir el 9 d'agost de 1942 al Zenit Stadium de Kíev, avui anomenat Start Stadium en memòria d'un dels partits més llegendaris de la història de l'esport rei.
Aquell dia es va disputar l'anomenat per sempre Partit de la mort, una encontre entre el Flakelf, conjunt format per militars d'elit de l'aviació nazi, i el FC Start, un equip amb exjugadors del Dinamo de Kíev i del Lokomotiv de Kíev.
Un equip forjat en una fleca de pa després de la invasió nazi
L'inici d'aquell històric partit cal buscar-lo al juny de 1941, quan Ucraïna va ser envaïda per l'exèrcit nazi en la denominada Operació Barba Roja, l'intent d'invasió de l'Exèrcit Nazi de l'URSS. El campionat de lliga local es va cancel·lar i el Dinamo de Kíev, l'equip més fort i popular de la regió, amb arrels comunistes, es va desintegrar. Hi va haver jugadors que van ser reclutats per l'Exèrcit Roig i altres que van ser detinguts i portats a camps de concentració, mentre que un tercer grup va haver de pidolar pels carrers de Kíev.
Un d'aquest tercer grup va ser Mykola Trusèvix, el porter del Dinamo, que després de ser reconegut per Josif Kordik, un comerciant i seguidor del Dinamo d'origen alemany, va passar a treballar a la seva fleca de pa.
Amb el pas del temps, a Kordik li va començar a circular una idea pel cap, formar un equip de futbol per disputar partits amistosos contra conjunts de l'exèrcit nazi, amb els quals es guanyaria el favor dels invasors per poder vendre'ls els seus productes.
Neix el FC Start, sorgeix la llegenda
I així va ser com Trusèvix va començar a recórrer els carrers de Kíev a la recerca d'excompanys per formar el nou equip, que s'anomenaria FC Start.
El porter va localitzar Sviridovski, Korotkix, Klimenko, Tiutxev, Putistin, Kuzmenko i Gontxarenko. Eren 8, per la qual cosa en falten 3 per completar un equip de futbol. Els elegits van ser tres exjugadors del Lokomotiv: Balakin, Sukharev i Mielnik.
Creat el nou FC Start, amb jugadors professionals, però amb un estat físic deplorable, el forner va suggerir a l'exèrcit nazi la celebració d'amistosos, una idea acollida de bon grat, ja que semblava una manera ideal per mostrar al món la superioritat de la raça ària.
El FC Start passa a ser un equip idolatrat pel poble ocupat
El primer duel el van jugar el FC Start i el Rukh, un equip local format per simpatitzants del moviment nazi. El Start va guanyar 7-2. Va començar així una sèrie d'encontres en els quals el nou FC Start va acumular golejades, 11-0, 6-0, 9-1...
Amb el pas de les setmanes, el nom del FC Start, els jugadors del qual van començar a ser considerats herois per la població ocupada, va arribar a orelles de l'orgullosa Luftwaffe, la força aèria de l'exèrcit nazi, que va crear un equip, el Flakelf, reforçat a més amb futbolistes professionals de la Baviera arribats a Kíev per a l'ocasió.
El 'Partit de la mort', una revenja sense claudicació
El primer partit entre el FC Start i el Flakelf es va disputar el 6 d'agost de 1942, i el resultat final va ser un aclaparador 5-1. La golejada no va agradar als nazis, que van demanar jugar una revenja tres dies després. Quedava organitzat el Partit de la mort.
Amb 2.000 espectadors a les graderies i la parafernàlia propagandística pròpia dels nazis, el 9 d'agost de 1942 van saltar a la gespa del Zenit Stadium ambdós conjunts. Segons la llegenda, els ucraïnesos es van negar a fer la salutació nazi abans del duel, i això que abans de començar van ser advertits. "Soc l'àrbitre. Respectin les regles i saludin amb el braç en alt", els va dir un oficial nazi.
Malgrat la duresa dels jugadors del Flakelf, que van arribar a marcar un gol amb el porter del Start a terra després de ser agredit, el partit va arribar al descans 3-1 a favor dels ucraïnesos. Van tornar a ser advertits sobre les dures conseqüències que hi hauria si guanyaven, però el resultat final va ser de 5-3.
Diu la llegenda, a més, que ja amb 5-3, Klimenko es va permetre el luxe de regatejar diversos rivals i, en comptes de marcar, xutar fora mentre desafiava amb la mirada una grada plena de militars nazis.
Les conseqüències de la gosadia del FC Start
El 18 d'agost, 2 dies després d'un últim partit del Start, 8-0 contra el Rukh, la Gestapo es va personar a la fleca de Kordik i va arrestar diversos jugadors al·ludint que pertanyien al NKVD, la policia d'Stalin. Korotkich va ser torturat fins a la mort, mentre que Klimenko, Trusevix i Kuzmenko serien executats uns dies després, en el camp de concentració de Syrec.
De la resta d'integrants del FC Start, Putistin i Tyutxev van sobreviure fins a la marxa dels nazis, mentre que Goncharenko i Sviridovsky van aconseguir fugir.
De la propaganda soviètica a l'enlairament de Hollywood
Malgrat que en acabar la II Guerra Mundial la propaganda soviètica va arribar a acusar els jugadors del FC Start de col·laboracionistes dels nazis, amb el temps la propaganda de l'URSS va anar modelant la història, fins a convertir els seus jugadors en herois en la lluita contra els invasors. D'allà van sorgir dues pel·lícules, Dues vegades a l'infern i Tercer temps.
Les casualitats de la història, però, van fer que fos Hollywood qui portés la història, encara que endolcida i amb un final diferent, a l'imaginari col·lectiu. I és que amb el Partit de la mort com a teló de fons, John Huston va rodar el 1981 Evasió o victòria, amb Pelé, Bobby Moore, Ardiles, Michael Caine i Sylvester Stallone com a actors principals.
Cal recordar que, a dia d'avui, tota persona que conservi una entrada d'aquell històric partit pot entrar gratuïtament a l'estadi de Dinamo de Kíev. Demà no ho podran fer, però només pel coronavirus.