El fitxatge d'Arda Güler pel Reial Madrid ha suposat un dur cop per al Barça. El club blaugrana ja havia acordat l'arribada de la perla turca al Camp Nou, en un viatge llampec de Deco, però el Reial Madrid va respondre amb la cartera per davant, una inigualable prima de fitxatge per al pare del jugador que va canviar l'esdevenir de les negociacions. Amb Güler ja com a jugador del Reial Madrid de forma oficial, el Barça ha tancat la carpeta i n'ha obert una altra, la d'Alberto Moleiro, jove perla del Las Palmas que ja porta temps en l'òrbita blaugrana.
El mitjapunta de Tenerife, de 19 anys, ha acumulat 80 partits en les dues últimes temporades a Las Palmas, club al qual va arribar en el 2019, amb només 15 anys. Moleiro ja va estar molt a prop de firmar pel Barça l'estiu passat, quan Joan Laporta va pactar un traspàs de 10 milions d'euros fixos més 15 en variables. Finalment, Las Palmas es va fer enrere i Moleiro va continuar en el club, amb el que ha completat una última temporada espectacular, aconseguint el somiat ascens a La Liga EA Sports.
Moleiro, 40 milions d'euros
Malgrat que Alberto Moleiro acaba de renovar el seu contracte amb el Las Palmas, fins al 2026 i amb una clàusula de 60 milions d'euros, el Barça ha decidit tornar a la càrrega. Las Palmas, conscient que té una perla en brut, no el posarà gens fàcil, fins al punt que el club canari exigeix ja 40 milions d'euros per deixar sortir el seu millor futbolista. El Barça no pot arribar a aquesta xifra en aquests moments, per la qual cosa proposa a canvi una quantitat inferior i deixar el futbolista cedit una temporada.
Si el Las Palmas no accepta, el Barça intentarà acordar una opció preferencial pel jugador, assegurar la possibilitat de tancar el futbolista igualant la mateixa oferta accepta pel club canari. La relació entre ambdós clubs és excel·lent i Joan Laporta espera que hi hagi acord.
Amb els peus a terra
Mentrestant, Alberto Moleiro segueix amb els peus a terra, conscient que tot arribarà quan toqui. "Em falta tenir més pausa. Potser vull rebre la pilota i tinc l'ànsia d'anar-me'n de seguida cap a davant, aquest voler fer-ho tot ràpid... Jo soc el primer que noto que em falta aquesta pausa perquè jugo amb l'ímpetu o amb l'ànsia d'un nen de la meva edat. És el que em fa falta, corregir això i tenir més pausa," va afirmar el mitjapunta fa un any, en una entrevista per al diari El Día, en ser qüestionat pels aspectes del joc en els quals hauria de millorar.
Moleiro, a més, ha de viure amb l'eterna comparació amb Pedri, una cosa que porta com pot. "No és que sigui un llast, però ja cansa una mica això: el nou Pedri, el nou Pedri... Penso que estic aconseguint a poc a poc un lloc i un nom; potser al principi era una cosa normal, però ara crec que això cal treure-ho. A mi, per descomptat m'enorgulleix que em comparin amb un futbolista ja consolidat en Primera Divisió. Però jo no soc el nou Pedri ni estic en aquesta situació; només estic traient el cap. Així que la comparativa no és bona".