Pedro González López. Podria ser el nom d'un instal·lador de piscines, del teu cunyat o d'un actor espanyol de sèrie B. Del teu excompany de primària, aquell que es menjava els mocs mentre et feien memoritzar els rius de la península ibèrica. També és nom de capellà. O de jugador, però de jugador mediocre, d'aquells que es balandregen entre la segona i la tercera categoria del futbol estatal durant tota la seva carrera. Potser per aquest motiu, el Pedro González López del Barça fa anys que rep el sobrenom de 'Pedri'. La denominació original, la que va heretar dels seus pares, era massa avorrida, indigna d'un migcampista que d'avorrit no en té res.

Després de ser titular al Clàssic, el migcampista canari —de només 17 anys— ha tornat a formar part de l'onze inicial de Ronald Koeman. I aquesta vegada l'escenari era d'alçada: el Juventus Stadium, un feu on el club blaugrana no havia guanyat mai. Abans de destacar les qualitats del '16', doncs, toca lloar la valentia del tècnic holandès. Que la seva bravura li serveixi per compensar els coneixements tàctics que és evident que no té. La seva estratègia per intentar empatar el partit contra el Reial Madrid, consistent en aglutinar davanters com si la vida fos una partida del FIFA, no el va deixar en bon lloc. Però això ja és aigua passada.

dembele araujo pedri barça @FCB

Som a Torí, Itàlia, on Pedro González López ha signat una actuació brillant. Partint des de la banda esquerra, l'ex de Las Palmas ha tocat amb finesa, ha desbordat amb regularitat i, potser per la gallardia implícita de la seva joventut, ha contingut amb caràcter les internades de Juan Cuadrado, un d'aquells jugadors que millorarien substancialment si el futbol es jugués sense pilota.

Quan parlem d'aquest esport, els periodistes sempre hem de procurar ser cautelosos. Ningú vol exposar-se a ser retratat pels trolls, capaços de recuperar aquell article escrit en temps pretèrits en el qual afirmaves que Cristian Tello seria el nou Henry. Però què collons, jo me la jugo: Pedri té totes les condicions per ser l'Andrés Iniesta de la pròxima dècada.