Pepe Martí Sobrepera (Sabadell, 2005) és el futur de l'automobilisme. El jove català de només 18 anys és pilot de l'equip Campos Racing i és un dels destacats de la categoria de Fórmula 2. Amb 3 victòries, 4 podis i 2 poles, a més, de grans actuacions al Mundial de Fórmula 3, es va guanyar formar part del Red Bull Junior Team des de finals de l'any passat. A més, forma part del cercle de Fernando Alonso, sota la seva cartera de pilots. Pepe Martí està cridat a ser el primer campió català de Fórmula 1 i el pròxim referent. I en unes setmanes de calma de la competició i abans que torni a competir a Imola aquest proper cap de setmana ha atès ElNacional.cat.
Com estan sent aquestes setmanes sense curses de Fórmula 2?
Hem tingut molta aturada, com vam tenir a Austràlia, que a més ja vam tenir una aturada d'un mes ben bé abans, entre Jiddah i Austràlia. Va haver-hi molta calma i ara, més o menys és el mateix. Hem tingut un mes ben bé de tranquil·litat, fins a la setmana passada que vam tenir els tests de mitja temporada, es podria dir, aquí a Barcelona, i que van anar molt bé. I, a part d'això, estem tenint, com dic, molta tranquil·litat, molt temps lliure, que no és normal, i molt temps d'anar al gimnàs i d'altres coses, també.
Estàs fent un gran inici de campionat...
Sí, l'equip està en un bon moment, crec que tenim bon cotxe, tenim un bon tot, un bon paquet. També és cert que són entrenaments, són tests, i això és una mica com a la Fórmula 1... de qui s'està ensenyant més, qui menys, no se sap... Nosaltres teníem molt clar quin programa d'entrenament volíem fer i ja el vam completar. Per tant, es va arribar a l'objectiu. Fora d'això, els temps sabem que no són representatius, òbviament no farem una pole de mig segon, això està claríssim, però crec que tenim un bon cotxe.
Es podria dir que aquests períodes de tants dies sense l'adrenalina de la competició són els pitjors?
Jo estic acostumat des de ben petit a tenir una vida molt accelerada, així que les aturades com aquestes són estranyes. Ara, per exemple, estava parlant amb la meva família de trobar alguna cosa, ni que sigui fer un curs online d'enginyeria o aprendre italià, francès... una cosa així per intentar fer alguna cosa en el temps lliure que tenim. És estrany. Jo vaig fer Batxillerat compaginant amb la Fórmula 3, o sigui, vaig tenir molt poc temps lliure durant dos o tres anys, i ara torno a tenir una mica d'aturades de tant en tant o sigui que sí, sí, és raro.
Vas començar molt bé, amb dos podis a Bahrain, però tant a l’Aràbia Saudita com a Austràlia has tingut més problemes...
Per mi ha sigut un bon començament de temporada. Òbviament, estic enfadat, també en part, perquè podríem haver-ho fet molt millor i ara estic a 30 punts del líder i sé que perfectament podríem estar-ne a 5 o 10. Però això tampoc ho puc canviar massa, no puc tirar enrere i canviar les coses. Però penso que he fet un bon començament, la meva adaptació a la F2 crec que ha sigut prou bona, em sento còmode amb el cotxe, em sento part del cotxe quan estic a pista, i això em va costar molt amb la F3. La veritat és que estic bé, estic en un bon moment, estic content amb el meu enginyer, amb el meu grup de treball, estem treballant bé, estem complint objectius cursa a cursa, i a poc a poc ens estem apropant als millors.
Com va ser aquell primer cap de setmana debutant a Fórmula 2?
Va haver-hi bastant mescla d'emocions. És cert que la primera Free Practice va anar prou bé, a la qualy vam fer els 11, a molt poc de fer top 5, per poc enteniment del cotxe. A la Fórmula 3 hi havia una manera molt clara de com es feien les qualys i a la F2 has d'anar molt més a 'saco'. A causa d'això em va costar entendre realment què és el que havia de fer, i com només tenim dues voltes per cada qualy, és difícil acabar d'entendre i saber què has de fer. Després les carreres van ser molt bones, de l'11 al 3r i de l'11 al 2n, però per mi no van ser curses fora del normal. Tenia molt clar el procediment, què havia de fer i com havien de ser les sortides i tot això. Els resultats van arribar perquè el procediment va ser el correcte i després vaig saber guardar bé els pneumàtics, el cotxe anava molt bé per anar cap endavant, però al final és un conjunt de coses que han d'anar bé. Per mi va ser una cursa bona, però tampoc va ser-hi res fora de l'especial. O sigui, miro enrere i també dic, quina pena no haver canviat una cosa diferent o no haver provat de fer això abans. Potser hauríem arribat a la victòria. Per tant, estic content del primer cap de setmana, però també penso que hi ha molt a millorar d'aquell cap de setmana.
I els moments de les retirades com els gestiones?
A Jiddah va ser molt complicat, a la Free Practice em va costar molt, és una pista molt diferent de les altres que he conduït, molt diferent de Mònaco o de Macau. Aquestes són coses que em vaig trobant. Cada pista té una essència diferent. Per exemple, ara, sé que a Baku no he d'intentar com si fos Mònaco o Macau o alguna d'aquestes. Cada pista és diferent, sobretot les de carrer, ja que tenen diferents característiques. La de Jiddah, doncs, en ser tan ràpida, encara que és un circuit de carrer, no deixa de ser un circuit semipermanent, és una pista que no té corbes tancades o de 90 graus com un carrer de veritat, sinó que són corbes molt diferents. Em va costar molt entendre-ho, ja que abans només tenia experiència a Mònaco i Macau. Fora d'això, a Jiddah va ser un cap de setmana difícil, la carrera el dissabte vam patir amb velocitat i la carrera del diumenge no la vaig poder fer, que era quan el cotxe realment es veia que anava molt bé, per un error també meu a la sortida. A Austràlia, vam tenir una mica d'infortuni un rere l'altre. Un problema del radiador a la Free Practice, després la qualy més o menys la vam poder salvar després que em costés bastant agafar el ritme amb el Supersoft i vam fer setens.
Quin és el Gran Premi dels que queden que et fa especial il·lusió?
Claríssim, el de casa. El de Barcelona. És el més especial. A més, l'any passat, l'última vegada que he corregut al circuit una cursa, la vam guanyar 'por todo lo alto', com es diu en espanyol. Tinc moltes ganes de tornar-hi. Sempre és un circuit que a mi m'ha agradat molt, sobretot ara amb la corba ràpida. M'agradaria poder repetir l'experiència de l'any passat. A més, els tests van anar molt bé aquí la setmana passada, però no té res a veure, el test el vam fer amb uns 25 graus de temperatura de pista i la carrera es farà amb 55 o sigui, que serà molt diferent. Tinc esperança que puguem fer-ho bé, de tenir un bon cap de setmana. Les experiències i l'ànim que hi ha al voltant del motorsport aquí a Catalunya i a Espanya al circuit de casa és diferent de tots els altres i més per algú d'aquí.
Quin és l’objectiu que tens per a aquesta temporada?
Em van fer una mateixa pregunta fa poc i no tenia clara la resposta, però crec que un bon objectiu seria intentar ser el millor rookie. Estaria molt content amb un top 5, molt. Seria un objectiu molt, molt bo, fer un top 5 al campionat. Em sembla que és més o menys el que necessito per la superllicència, també seria un plus tenir-la. Però és difícil dir-ho, ara mateix estic setè i sé que puc estar més a dalt, però també sé que hi ha pilots darrere que també van ràpid. És difícil marcar una posició, però, crec que proper a un top 5 seria un molt bon resultat.
Com és córrer en un equip com Campos Racing?
He passat per totes les etapes de Campos Racing. Quan jo vaig arribar tenien F4, F3 i F2, ara sí que hi ha més categories, però jo he fet l'escala, diguem, de tot el motorsport amb Campos. Els conec molt, són ben bé com família, són la meva segona família, de fet els veig més que la meva família propera. Tinc un vincle proper amb tots ells, al final no deixa de ser un vincle professional en molts aspectes, però també hi tinc moltes amistats i amistats molt properes amb tots. A més, la gent que em coneix sap que jo si puc escollir, escollo el número 23... I aquest número me'l va donar l'Adrià Campos quan vaig fer Fórmula 4. Em va dir que si volia portar el 23 en homenatge al seu pare i des d'aquell moment per mi sempre serà el meu número. Van treure una edició de rellotges i a mi em van donar el número 23 del 100. Aquestes coses que diries només és un rellotge o és un número, però són coses que a mi m'han fet sentir molt proper a la família, a l'equip, a tot el personal.
I què significa córrer sent pilot de Red Bull?
Era un objectiu meu des de feia molt de temps, formar part d'una acadèmia i l'any passat es va complir. I què millor que amb la millor acadèmia que hi ha en tot el món de promocionar pilots. Red Bull és coneguda per ser qui més oportunitats dona, qui més dona suport als seus pilots. Formar part d'un equip que ara mateix és el millor del món, a part de ser un privilegi, també et posa certa responsabilitat sobre les teves espatlles. Has de saber portar els colors i honrar els colors. Ara mateix, per exemple, no vull dir que noti més pressió per ser Red Bull a dintre de la pista, sé que depèn de mi, no depèn de ningú més el que jo pugui fer dintre del circuit, però, òbviament, dona molt formar part de Red Bull a nivell personal.
(...)
M'ha fet créixer com a persona, m'ha fet créixer com a pilot. Anar a la fàbrica de Red Bull i fer simulador amb un enginyer de Fórmula 1, també que algun dia pugui fer simulador de Fórmula 1 i fer race support i tot això. S'aprèn moltíssim i et prepara per al següent pas i que el pugui donar amb ells, que pugui ser pilot Red Bull algun dia, seria un somni fet realitat, perquè al final és l'equip campió del món i sempre vols portar el cotxe que vagi ràpid. I està claríssim que en els últims anys els que han fet el cotxe que va més ràpid, el cotxe campió del món, el cotxe que si el portes gairebé tens garantia d'estar barallant per campionats, és l'equip Red Bull Racing. Per tant, per mi és un orgull i tot un privilegi portar els seus colors.
Com van anar les negociacions?
Jo per mi no vaig haver de negociar ni res. Em van dir que volien que formés part de l'acadèmia i quan et crida la millor acadèmia no t'ho has de pensar. Si hagués hagut d'escollir, escolliria Red Bull cada dia del món, és la millor acadèmia. Això ho penso independentment des de sempre, podem anar dient noms de pilots que han arribat a la Fórmula 1, gràcies a Red Bull sense parar. Per mi és així de fàcil, si tens un equip que ha portat més pilots que els altres, està clar que és qui dona més oportunitats. Han sortit molts campions del món, d'allà, des de Vettel fins Verstappen, fins a molts altres, i per mi és claríssim. Era molt fàcil escollir i quan em va arribar l'oportunitat, amb un somriure ben gran vaig fer la firma.
Era un objectiu meu des de feia molt de temps, formar part d'una acadèmia i l'any passat es va complir
Quins objectius t’han marcat?
Ells el que volen és un pilot que vagi ràpid. Per exemple, Verstappen no va guanyar un campionat de Feeder Series, no va guanyar la F3 Europea en el seu any de rookie, però va destacar. Va destacar perquè va fer curses molt bones, perquè va fer poles, perquè va fer avançaments, perquè al final era un pilot diferent. El que crec que busquen ells és això, no un pilot que et doni garanties de guanyar un campionat al primer moment, perquè al final Verstappen quan va pujar a la Fórmula 1 potser tampoc era el pilot campió del món que és ara, i ara és el millor pilot del món. Jo vull ser el pròxim, al final el meu objectiu, el meu somni a la vida seria ser campió del món de Fórmula 1. I com dic, fent-ho amb Red Bull seria encara més un somni. És anar fent, a poc a poc, anar aprenent i anar seguint creixent.
Aquest somni el veus molt lluny?
No hi ha data. No saps mai quan et pot arribar l'oportunitat. Responent també a la pregunta que deies abans, al final és una acadèmia que el que volen és pilots que sorprenguin, que ho facin bé i donen oportunitats a qui se les mereix. Llavors estic intentant guanyar-me aquesta oportunitat, intentar cursa a cursa anar millorant i intentar construir-me en ser millor pilot i més fiable, ser un pilot que cada vegada doni més garantia de resultats, però al final el que li importa són això, els resultats. Espero que m'arribi algun dia l'oportunitat, però posar la data ara mateix és difícil. A part, que ara mateix la meva prioritat és la Fórmula 2 i si no ho faig bé a la Fórmula 2 no hi haurà mai oportunitat, per tant, l'objectiu ara mateix és on estic, intentar fer-ho bé ara la Fórmula 2.
Has tingut contacte amb Max Verstappen i Checo Pérez?
Amb el Max no, no l'he conegut encara de tu a tu, però amb el Checo sí, en algun moment, el Tsunoda també l'he conegut en algun moment així determinat, però ells són bastant més ocupats que jo, estan bastant més enfeinats. Jo crec que cadascú té una experiència diferent. Això és com en un treball qualsevol, li pots preguntar a deu treballadors i cadascú tindrà una manera diferent de descriure-ho. Però per mi crec que és algo que has de descobrir. Com he dit abans, per descobrir-ho ho haig de fer bé ara i que arribi l'oportunitat de poder-hi parlar.
Quins creus que són els teus punts forts, punts dèbils, on has de millorar més?
On haig de millorar més està claríssim, crec que he fet una passa endavant molt grossa a la qualy, però encara em queda aquesta mica d'experiència o d'enteniment, sigui dels pneumàtics, del cotxe, de la situació... Hi ha tantes coses que van en fer una bona volta... Sí que és cert que, com dic, he fet un pas endavant. L'any passat vaig fer dos poles, un tercer, un sisè, però ara a la Fórmula 2, per exemple, a la primera temporada sí que és veritat que sempre ha estat en la primera meitat, però estar a la meitat no ajuda s'ha d'estar més a dalt. S'ha de fer sempre top 5 i després el cap de setmana és molt més fàcil. O sigui que l'objectiu principal està molt clar, intentar estar sempre dintre d'aquests cinc primers.
A qui creus que t’assembles de la Fórmula 1 actual?
No ho sé, la veritat. Amb els de Fórmula 1 no ho sé perquè és molt difícil trobar similituds. Els cotxes són tan diferents... i cada cotxe demana un estil de conducció diferent. Per tant, no saps realment si és el seu estil natural, si és el seu estil adaptat per aquest cotxe... És molt difícil veure-ho. A la F2 sí que, per exemple, amb el meu company d'equip ens assemblem molt a nivell de conduir. Òbviament, hi fa coses diferents i algunes són en benefici, altres no, i estic intentant aprendre-les de benefici, intentant millorar. També entra que ell té un any d'experiència més. Jo no em puc comparar amb ningú altre, no tinc telemetries d'altres pilots, només tinc la del meu company. És cert que hi ha coses que faig millor, si no, no estaria allà també barallant per fer bons resultats.
I què fas millor?
No ho puc dir, no ho puc dir. Crec que un dels meus punts forts de natural sempre han sigut les curses. Tinc un bon feeling amb el pneumàtic, amb curses, sé què degrada més el pneumàtic, sé entendre si és degradació termal, si és degradació física del pneumàtic, i quines coses li van millor, quines coses li van pitjor. Gràcies a això, també sempre vaig endavant a les curses. Però, com he dit abans, hi ha moltes coses a millorar i òbviament si surts primer, després a la cursa ja pots anar més ràpid, més lent, que anar amb l'aire net et canvia la vida. Per tant, encara hi ha molt per aprendre i per millorar.
Tens algun referent?
Sí, Fernando. Fernando per mi sempre ha sigut el meu referent. És un pilot que sempre amb la situació, sigui adversa, sigui a favor, hi sap treure el millor. No es deixa res a sobre la taula i al final això és el que busques en un pilot, que sempre en vulgui més, vulgui seguir creixent. La veritat és que havent-lo conegut a nivell personal és una persona que afronta la vida al 100%, tot, tots els aspectes d'ella. Això és important veure-ho i saber-ho entendre i intentar aprendre coses d'ell. Vaig a jugar a futbol amb ell o pàdel juga el 120%, però 'a tope'. També està bé fer-ho això, perquè si tot ho afrontes per dir-ho d'una manera al 100%, si sempre intentes anar al màxim, mai aniràs a pitjor sempre trobaràs coses per millorar i coses per continuar millorant i aprenent.
Encara parlant de Fernando Alonso... tu et veus competint tants anys a primer nivell com ell?
No ho sé... crec que és difícil saber veure això. Com he dit abans, primer s'ha d'arribar. Però crec que el Fernando és un cas molt específic. Crec que pocs pilots han arribat als 40 i algo amb el nivell que té ell. És una mica el que he dit abans, el que els equips busquen és un pilot que no es deixi res a la taula, que sigui ràpid, que sigui explosiu, però que sobretot sigui fiable i doni garanties de resultats. I el Fernando és un pilot que ha sigut capaç de fer això des del principi. Això porta seguretat en un equip, a part que a més també sap desenvolupar un cotxe. Té un paquet complet que és difícil de passar per alt. Entenc que un equip de Fórmula 1, com per exemple pot ser Aston Martin ara mateix, no vulgui deixar anar un pilot que possiblement en els últims seus dos, tres o cinc anys de carrera esportiva et doni possiblement més que un rookie que, per molt talentós que sigui, li faltarà aquest punt d'experiència i de saber entendre què fa falta.
I què creus que arribarà abans: la teva primera victòria o la 33 de Fernando Alonso?
No ho sé, és difícil veure-ho això. Vull pensar que arribarà abans la 33, que arribi d'aquí poc, seria l'ideal, si arribés aquest any per nassos arribaria la 33 abans i és el que ens agradaria a tots, però també m'agradaria, no sé com explicar-ho... A mi m'agradaria que el Fernando guanyés carreres, m'agradaria molt, al final és el que volem tots, però jo ara soc Red Bull i també vull que el cotxe més ràpid sigui el meu d'aquí a uns anys.
On creus que podria tenir més possibilitats d'aconseguir Fernando Alonso la 33?
Crec que és molt difícil, crec que ara mateix han de passar coses molt estranyes. Red Bull està per sobre, Ferrari està per sobre, McLaren sembla que està per sobre i no cal ser científic per veure que han de passar coses molt estranyes. Òbviament, està clar que el Fernando en situacions difícils com en pluja és capaç de treure potser una mica més que la resta, però també es veu a la Xina, que hi ha pilots com Norris o Hamilton que en una situació adversa també saben treure molt del cotxe. És difícil saber preveure-ho, però ara per ara ho veig complicat.
Si no arribessis a la Fórmula 1, què passaria?
Per ara està clar que l'objectiu principal és la Fórmula 1, si no hagués anat a una altra categoria ja. Tinc clar el meu objectiu, ara mateix és la Fórmula 2, i després d'això, si hi ha la possibilitat, la Fórmula 1. Com a segona opció, sempre havia tingut WEC o IndyCar dintre del meu àmbit visual, però vaig anar a veure la LMS fa poc, aquí al circuit, i és un ambient molt maco. Són curses de resistència, es treballa amb equip, tothom té el mateix pes, és a dir, no es reparteix el pes, però tothom té la seva responsabilitat i tothom sap que té la seva responsabilitat, però es corre com un equip. I això sí que és una experiència que no he tingut mai i la veritat és que sembla molt divertit. I possiblement ara, si hagués d'escollir, em decantaria per la WEC.
Si tu ara fossis el Team Principal d'un equip de Fórmula 1, a quins pilots fitxaries?
Verstappen i Alonso, que és el que farien tots. N'hi ha molts, ara mateix. Sainz està a un nivell altíssim, Carlos, la veritat és que està fent un any espectacular. Leclerc també ho està fent molt bé, Norris... Piastri també és bon pilot... Hulkenberg... tota la graella és bona, al final és la Fórmula 1. Amb això sí que ho penso així, són tots molt bons pilots. Però si hagués d'escollir, jo crec que la màgia i la 'xispa' que tenen Verstappen i Alonso ara mateix, potser estan una mica per sobre dels altres, però no per molt.
Qui creus que guanyarà a la Fórmula 1?
Aquesta és fàcil: Vertappen, guanyarà Verstappen.
Com va començar aquesta passió teva pel món dels cotxes i del motor?
Em ve sobretot de la meva mare. A la meva mare li agradaven molt les carreres, miràvem la Fórmula 1 junts, i a poc a poc va anar creixent aquesta il·lusió pel món, aquesta passió. Vam anar fent cada vegada més. Em llevava a les 5 per veure el Gran Premi del Japó, després a les 4 per veure el d'Austràlia... A poc a poc vaig ser jo qui va agafar la passió pel món i ja des de ben petit sabia que volia fer kàrting. Però no trobava el lloc aquí. És molt difícil trobar llocs per començar aquí a Catalunya.
Quina és la competició que més t’ha marcat a tu en tot aquest procés?
La que més vaig disfrutar, com a enjoyment pur, el kàrting. És brutal. Feies amics de tots, hi havia bon rotllo, t'ho passaves bé cada cap de setmana. Anaves a fer el que t'agrada amb un grup de gent que li agrada també i hi havia rivalitat, però tampoc hi havia mal rotllo entre ningú. Era molt divertit. Com a categories més difícils, la Fórmula 3 i la 2. El nivell que hi ha ara mateix a les categories Feeder Series, la Fórmula 3 i la Fórmula 2 és molt heavy, és molt fort. Crec que hi ha pocs campionats del món on els 15, 16, 17 primers estiguem en un segon. Crec que és difícil trobar unes categories així i òbviament també et fa créixer a ser millor pilot. Et força a tenir aquest creixement ràpid i et força a créixer més ràpid i a seguir fent, perquè al final et quedes enrere, si no ho fas.
Has trobat molta diferència entre la Fórmula 3 i la Fórmula 2?
Crec que com més puges, més difícil és. La Fórmula 3 era un nivell de dificultat molt alt, som més pilots, per tant, si la 'lies' remuntar és més complicat, la gent potser va una mica més boja perquè són més nens, vull dir, hi ha coses més absurdes per dir-ho d'alguna manera, tots n'hem fet, i a la Fórmula 3 crec que era una etapa on encara es feien aquestes coses. La Fórmula 2, per altra banda, és un campionat tan professional, que també hi ha un nivell d'agressivitat molt alt. Hi ha molta competitivitat, molt exagerat entre tots. Hi ha bon rotllo també entre els pilots, però dintre de pista és una carnisseria.
Què se sent pilotar un monoplaça tan veloç?
Per mi va lent. Dintre del cotxe sembla que vagis lent. Vas ràpid, ho saps, però no tens normalment la sensació d'anar-hi. Pistes grans, sobretot, Spa, Barcelona, Silverstone... Red Bull Ring, per exemple, que té corbes molt llargues. El circuit és tan ample i tan gran que tu la magnitud de velocitat no tens referències realistes. Tu surts d'una corba i estàs mirant allà, a 800 metres, i arribes en 10 segons, 7 segons, 8 segons, i dius, hòstia, vaig lent, tardo molt arribar fins allà dalt. Però clar, anem a Austràlia vam arribar, en la recta que té corbes, abans de la corba 10, corba 7 és ara, a 317. O sigui, clar, ja són velocitats majors. L'any passat recordo que tenia un objectiu amb un amic, que era una ximpleria d'arribar a 300, i a Monza ho vam fer, tant jo com ell. I encara que fos una ximpleria, era un objectiu, per nosaltres també són marcadors que vas arribant... 300, 320, 330, a Bakú segurament jo faré 335, 340 i després la Fórmula 1 ja és l'step extra que són 350 o una cosa així. Són ximpleries, però que també a tu et queden marcades.
Ja tens carnet de cotxe, no tens por de prémer massa l'accelerador?
No, no, no. Amb aquestes coses sí que soc molt... Ni pressiono la gent de davant com en fan alguns, ni faig llums a l'autopista, ni tocar el clàxon... Cadascú va al seu ritme. Aquestes coses no s'han de fer. Els circuits estan fets per córrer i les carreteres estan fet per transportar, ja està. És la mentalitat que tinc jo. Jo ja tinc l'oportunitat de córrer i si algú vol córrer hi ha Open Day als circuits per anar amb el cotxe. Si s'ha de córrer, si us plau, en llocs on s'ha de fer i en llocs amb seguretat, no a l'autopista que té, per exemple, pujant a la Cerdanya, que tens el barranc de 50 metres a la dreta, o sigui, no cal, no cal, això.
Tens algun ritual o mania abans de les curses?
Intento evitar les manies. Sempre he sigut amb això molt cabeçut, per dir-ho d'alguna manera. Intento evitar-les perquè em fa la sensació que poden ser un factor limitant, en alguns casos. Si tu tens una mania, per exemple, d'entrar pel costat esquerre, però arribes un dia i vas just per pujar al cotxe perquè ha passat alguna cosa o perquè estan treballant en el cotxe, i al costat esquerre estan canviant el radiador i no pots pujar pel costat esquerre, ara què? Tinc aquesta sensació que si passa qualsevol cosa potser és una cosa limitant i no m'acaba de fer. Però coses que faci sempre, per exemple, pujar al cotxe i quan m'assec sempre m'agrada activar-me primer els cinturons jo, posar-me bé tots els cinturons, sempre posar el volant abans de posar l'electrònica, totes aquestes coses que són molt petites, però que, en part, les fas per cura del cotxe.
Com és un dia de cursa?
En un divendres de qualy és molt bàsic, ens llevem, s'arriba una hora i mitja o dos abans de la free practice, es fa el meeting de prematí, després tens una estona lliure, fas l'escalfament, et prepares si has de fer coses, posar la visera que toca, que a vegades venen els de Bell i has de mirar i dir-li, escolta, potser canviem això, intenta posar-me els filtres nous, coses així. I més tard et prepares per pujar al cotxe, surts amb el cotxe a pista, i després sortint de pista, el primer que fem sempre és un survey, com va el cotxe, què notes, si hi ha algun problema... Sempre això és el més important. I posteriorment intentes parlar amb els enginyers, parlar amb el head engineer, decidir què vols fer a la tarda, què posem en el cotxe, què canviem, si sortir a fer aquesta estratègia, la B, o la C, per la qualy... Hi ha moltes coses que fem en un dia, a part que després t'has de pesar, posar la benzina, de tot això que s'ocupen ells, però nosaltres també hem de fer la nostra part. És divertit, també, un dia d'aquests, quan va bé, sobretot, quan va malament, a vegades és una mica desmotivador, però són dies bastant complexos, i al final acabes tornant també bastant tard.
I quan no hi ha competició?
Llevar-me, llegir i després venir a ElNacional a fer l'entrevista (riu). Sol ser bastant normal... Em llevo al matí, esmorzo depèn del dia una cosa o una altra, i després, com qualsevol atleta vaig al gimnàs, faig estiraments, intentar menjar sa... Ser una mica disciplinat... Faig molt simulador, més del normal. Es fa molta preparació de cara a cada Gran Premi.
Què t'agrada fer més enllà de l'automobilisme?
Simulador, jugar amb els meus amics, per exemple al Fortnite... Fer una mica de tot, com qualsevol persona. Vull fer streaming, m'agradaria molt. Crec que és una manera també d'apropar-te a la gent, dones una mica més de sentit d'estar proper, pots parlar amb gent en directe i això també és divertit. M'agrada el pàdel, jugo bastant poc perquè tinc els genolls bastant dèbils, però pàdel. Anar a córrer últimament m'agradava, però em vaig fer mal al peu, soc un desastre per anar a córrer, però m'agrada la bici, m'agrada sortir a fer coses amb els amics... No soc tant fan de sortir de festa, la veritat mai he tingut necessitat de sortir-hi, però m'agrada fer coses amb els amics.
Com treballes la teva salut mental?
Tinc el meu psicòleg, amb el que parlo sovint. La veritat és que he tingut períodes on he fet més o menys sessions amb ell. Més que res, perquè al final, com tothom, passem etapes. He passat etapes on estava més content i no ho he necessitat. Hi ha etapes que he estat més trist o més enfadat i ho he necessitat més. Una mica de tot. La meva germana i la meva família, en general, som bastant directes a casa, i també està bé de vegades parar una miqueta i intentar canviar una miqueta la manera de pensar, intentar ser més tranquil, més lent... Jo dins del cotxe soc bastant incendiari, bastant actiu, m'agrada fer coses ràpid (...) O sigui, no m'agrada esperar, soc bastant impacient... Soc molt treballador i intento esforçar-me sempre al 100%. Amb aquestes coses sí que em pressiono a mi mateix molt amb coses molt estúpides. Llavors parlo amb el meu psicòleg sobre aquestes coses i, òbviament, és important també deixar anar i canviar una mica la manera de pensar de tant en tant.
Et comencen a reconèixer pel carrer?
M'han reconegut alguns cops, ahir, per exemple, però no em passa molt. La veritat és que també està bé, perquè no m'haig de preocupar per aquestes coses. No tinc cap problema quan la gent em reconeix, o sigui, al final per mi estic deixant cinc minuts del meu dia a una persona amb la qual no em conec, però que ells sí que em coneixen a mi i amb ells els hi fas el dia. Sent educat, bon dia, què tal, et pots fer una foto? Sí, clar. Per mi no és res, no em treu res del meu dia i per ells potser et fas una foto i l'ensenyaran a la seva família i, diran escolta, que l'he trobat, molt 'majo'... Per exemple, m'han arribat molts missatges per Instagram l'endemà, dient-me moltes gràcies per parar-te cinc minuts, t'ho agraeixo molt... Aquestes petites coses també em fan sentir més content amb mi mateix. Intento sempre ser educat, els meus pares m'han educat sempre d'una manera de ser així, educat. Al final, si la gent es treu tres quarts d'hora del seu dia un diumenge a les sis del matí per veure la meva cursa, jo puc treure 35, 30 segons per fer una foto amb ells i no tinc cap problema.
Algun altre esport que t’apassioni?
Molts. M'agraden molts esports, de veure'n molts. Sobretot, amb els esports de pilota, soc molt culer. El Barça, el miro al bàsquet, al futbol, ara que és una etapa difícil, també s'ha d'estar amb ells. I amb tot. M'agrada molt l'NBA, m'agrada molt el bàsquet, m'agrada molt el futbol. El tenis el segueixo com puc, la Indycar la segueixo, la Nascar la segueixo. Sí, sí, segueixo molts esports.
Ara que parles del Barça, al futbol masculí què faries?
Jo crec que el Xavi sap més que nosaltres què s'ha de fer. Jo sempre he pensat que un equip l'ha de liderar algú que senti l'escut i han de jugar jugadors que sentin l'escut, això sempre ho he pensat. A mi, per això, m'agrada molt la manera que té el Barça, em recorda una mica, ara també que ho penso, a l'equip Red Bull Júnior. Donen oportunitats a gent jove, Lamine (Yamal), per exemple, ara que està fent una temporada espectacular, és un nano que diries, "però si ha de jugar al Benjamí!" És baixet, és prim, no té físic per estar jugant al primer equip, però surt i juga i fa partits i jugades en els moments importants. Es nota quan sents l'escut i els jugadors que s'hi dediquen al 100%, marquen la diferència.