La marxa atlètica s'ha posat al centre del focus Olímpic després que María Pérez i Álvaro Martín aconseguissin una doble medalla per a la delegació espanyola. Primer, l'actuació del pacense, que pujava a l'últim esglaó del podi entre pregàries del seu entrenador i encara amb l'accelerada explosiva que li va fer campió del món a Budapest en la memòria, desembussava el medaller espanyol i il·lusionava. Després, la granadina s'encarregaria de mantenir-nos enganxats a la prova de marxa amb una actuació que ja és històrica.
Pérez destrossaria les seves rivals amb un canvi de ritme que ningú no podria seguir i es llançava a totes amb una determinació única: ficava una marxa més i establia la velocitat creuer a les seves cames lleugeres per provar de caçar Jiayu Yang. L'espanyola, segona, es penjava la plata dels 20 km marxa i va ser precisament en aquell moment, quan la xinesa travessava la línia de meta per certificar el seu or Olímpic, quan alguna cosa destacaria en la imatge: portava el seu melic cobert. Per què és això? Doncs bé, lluny d'un motiu esportiu o de rendiment, el motiu rau en la cultura astàtica.
Les atletes asiàtiques es tapen el melic per rebutjar les males energies
La imatge de Jiayu Yang amb el melic tapat no és una cosa nova. De fet, ja als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 es va poder veure diverses atletes asiàtiques cobrint-se aquesta part del cos durant diferents proves. El motiu és realment curiós, ja que no es tracta de cap tema esportiu per obtenir avantatge o que afecti directament el rendiment. Al contrari que els ciclistes de Dinamarca a Tòquio, que van utilitzar cintes de kinesiotape per tractar d'aconseguir un avantatge aerodinàmic, aquesta cobertura del melic respon a una qüestió de cultura i creences.
A Àsia, el melic és una part del cos molt important, ja que es creu que és una porta per a l'energia. Especialment a les cultures tibetanes i xineses, es considera que l'energia pot entrar o sortir pel melic, i per això el tapen: així no absorbiran possibles males energies que estiguin sotjant, ni tampoc perdran les bones a través d'aquesta part del cos. De fet, algunes atletes van encara més enllà i no només es cobreixen el melic, sinó que a més afegeixen pedres especials com si es tractés d'un imant per atreure les energies positives durant la competició.
La teoria del txakra indica que el melic és el primer centre d'energia del cos
Aquesta creença de la cultura asiàtica no difereix gaire de la teoria del txakra. Segons aquesta, el melic és la primera part a ser creada després de la concepció del fetus i és on es concentren més de 72.000 venes en estar connectat durant l'embaràs pel cordó umbilical a la placenta. Per això, existeix la creença que pot ser la boca d'entrada d'energies: la teoria del txakra explica que aquesta part del cos és el primer centre d'energia i que la seva feina és proveir a tots els punts curatius, a més és on s'inicia i s'acaba l'òrbita microcòsmica.
Sigui com sigui, veure atletes asiàtiques amb pegats que tapin els seus melics va poder sorprendre a Tòquio el 2020, però ja s'està tornant una imatge comuna a les competicions d'atletisme. De moment, a Jiayu Yang li ha funcionat i el seu or se suma als altres onze de la delegació xinesa, que serveixen per posar al país asiàtic a dalt de tot del medaller olímpic amb 26 metalls: 12 ors, 7 plates, 7 bronzes. D'altra banda, la prova de 20 km marxa no només va deixar aquesta imatge curiosa, sinó que també va portar bones notícies per a Espanya: amb ambdues medalles desencallava el seu medaller en un dia que es va tancar amb el bronze del català Pau Echaniz a la prova de piragüisme en eslàlom K-1.