En plena aturada estival del Mundial, el món de la Fórmula 1 segueix mirant de reüll el famós canvi de reglament que es produirà de cara a la temporada de 2026. Tot i que fins a l'1 de gener de 2025 cap escuderia podrà treballar en els monoplaces de la nova era, al pàdoc no es parla d'una altra cosa, i és que els canvis que ha dictaminat la FIA per als nous F1 poden dur implícits un canvi de paradigma total pel que fa als equips dominadors.
La F1 del demà: xassissos reduïts, aerodinàmica activa, més potència elèctrica i desaparició del DRS
Ja fa unes carreres que l'hegemonia de Red Bull ha quedat en el passat. La competència està més viva que mai i sembla que ara són els homes de McLaren qui tenen el cotxe a batre, amb Mercedes allà dalt després d'una substancial millora en el seu rendiment després de l'arribada del seu màgic aleró davanter.
Sigui com sigui, de cara a 2026, la graella pot fer un gir radical. El darrer mes de juny, abans del GP del Canadà, la FIA va presentar el nou reglament, juntament amb un render de com serien els nous cotxes. A grans trets, els canvis són 4: xassissos reduïts, aerodinàmica activa, més potència elèctrica i desaparició del DRS.
Cotxes més curts, més àgils i menys aerodinàmics
Pel que fa al xassís, la nova normativa redueix la longitud entre eixos dels monoplaces dels 3,6 metres actuals als 3,4 metres. Quant a amplada, aquesta passarà dels 2 metres actuals als 1,9 metres. D'aquesta manera, els equips hauran d'acomplir amb la reducció de 30 quilos dels cotxes, en comparació amb els de l'actualitat.
Unveiling the face of the 2026 FIA Formula 1 car✨
— FIA (@fia) June 6, 2024
Get all the info on https://t.co/YvBCxoPWnQ#FIA @F1 pic.twitter.com/FeKkCLujEz
De manera indirecta, la reducció de les dimensions dels F1 de 2026 farà disminuir la seva càrrega aerodinàmica. Concretament, la FIA ha estimat que aquesta sigui d'un 30% menor a partir del canvi de reglament. A més a més, es reduirà la potència dels difusors per buscar disminuir l'efecte terra. En els monoplaces actuals, la gran majoria de càrrega aerodinàmica es concentra en el terra dels cotxes i aquí és on Red Bull va fonamentar el seu mandat amb puny de ferro durant els últims anys.
L'aerodinàmica activa, la principal novetat
L'efecte de l'aerodinàmica en el rendiment dels monoplaces es reduirà, però aquests passaran a tenir dues configuracions disponibles: La Z i la X. La Z és l'adient per a les zones revirades i la que té com a principal objectiu generar més downforce per tal d'assolir més velocitat en corba. La X, la seva antagonista, tindrà la missió de reduir al màxim el drag (resistència a l'aire) per a les rectes.
En aquesta segona disposició, els alerons estaran més oberts per tal de reconduir millor l'aire, encara que la nova normativa especifica que els alerons davanters hauran de ser 100 mil·límetres més estrets i tenir només dos elements actius i, pel que fa al del darrere, en tindrà tres amb endplates simplificats.
La substitució del DRS per l'era elèctrica
Amb cotxes més simples, la Fórmula 1 busca que aquests siguin menys sensibles a l'aire brut i, per tant, facilitar els avançaments. No obstant això, el sistema més utilitzat per avançar fins a la data, el DRS, desapareixerà. Els nous F1 substituiran aquesta reducció al drag que es feia servir per avançar quan es rodava a menys d'un segon del predecessor per una major energia elèctrica.
Concretament, s'implementarà un sistema anomenat manual override mode (MOM) que funcionarà de la mateixa manera que l'antic KERS. El pilot, pitjant un botó només disponible quan estigui prou a prop del seu predecessor, rebrà un extra de cavalls d'origen elèctric per poder avançar.
Un esport més sostenible
Aquest augment de l'electrificació, naturalment, té l'objectiu de fer de la Fórmula 1 un esport més sostenible. Les unitats de potència són un altre meló per obrir i és on s'auguren les principals diferències de la graella. Els motors de combustió interna produirien el 50% de l'energia, mentre que l'altre 50% provindria del sistema elèctric.
Quant al combustible, aquest serà 100% sostenible. La idea a partir del canvi de reglament és que els motors consumeixin 70 quilos de carburant per carrera. Abans de l'era turbohíbrida, és a dir, de 2014, cada monoplaça consumia 160 quilos de benzina per carrera. Els nivells de consum actual oscil·len els 100 quilos de carburant per prova. Tot i aquesta evolució del motor cap a l'electricitat, els motors sonaran més perquè, entre altres motius, s'eliminarà l'MGU-H. I pel que fa a l'MGU-K, l'altre motor generador elèctric, passarà de generar 120 quilowatts a generar-ne fins 250. Per la qual cosa, en les frenades en generarà molta més energia elèctrica i, consegüentment, se'n podrà utilitzar molta més durant la volta.
Les rodes, més estretes
Pel que fa als pneumàtics, seguiran en les 18 polsades, però les rodes seran de 25 mil·límetres més estretes en el cas de les davanteres i 30 mil·límetres més estretes per les de darrere. D'aquesta manera, hi haurà menys adherència a nivell general perquè hi haurà menys superfície de contacte entre el cotxe i l'asfalt, però, aerodinàmicament, aquesta reducció de dimensions és molt beneficiosa.
I les possibilitats d'Aston Martin, on queden?
La graella pot tenir un ordre radicalment diferent a Abu Dabi 2025 i a Bahrain 2026, però, per on van els trets? On queda Aston Martin. Pel que fa als motoristes, Aston Martin tindrà una unitat de potència Honda i, de moment, s'estima que la més poderosa sigui la Mercedes. Sigui com sigui, hi ha una gran expectació amb el possible fitxatge de l'actual aerodinamista de Red Bull per l'escuderia britànica: Adrian Newey. Considerat el millor de la història de la Fórmula 1, per la seva famosa llibreta vermella passen bona part de les esperances de Fernando Alonso. De moment, l'asturià ha catalogat davant els micròfons de Motorsport Week aquest canvi de reglament com "una gran oportunitat" i ha explicat que ara "és moment de gaudir del procés de convertir-nos en un gran equip". Pintar, pinta bé.