Pierre Oriola (1992, Tàrrega) és el líder d'un Barça que pot marcar una època. Sincer i humil parla de l'actualitat blaugrana, dels seus companys d'equip, de la pressió dels títols, de l'arribada de Pau Gasol, del redebut de Joan Laporta com a president i inclús de la política catalana. Reflexions interessants per a conèixer la figura del capità culer.
Veniu d’unes setmanes amb molts partits: 9 partits en 20 dies. Feies un comentari a les xarxes recentment. Creus que és una bogeria per a l'esportista?
Crec que es va malinterpretar. Va haver-hi alguns comentaris sobre que hi ha gent que treballa 8-9-10 hores en un supermercat, cobrant un sou molt baix. En cap moment m’estava queixant del que cobro, ni de les hores que entrenem. El calendari és una bogeria, les coses com són.
El calendari és una bogeria"
Quin era el missatge que volies transmetre?
Jugar cada dos dies fa que hagis d’estar preparat per a qualsevol situació. Quan guanyes un partit, a les 48h en tens un altre i així successivament durant 20 dies. El missatge era aquest, ens espera un final de març amb viatges, amb partits i tensió. El calendari és el que és i ens hem d’acostumar.
Abrines, Higgins, Hanga, Kuric, Mirotic, Davies… Teniu un equipàs. Ho hauríeu de guanyar tot?
El camí està sent molt bo. Amb l’arribada del Saras hem fet un salt de qualitat. Molts jugadors han fet passos endavant. I la unió fa la força. La unió de tot el grup fa que això funcioni.
El Saras ha aconseguit que aquest equip sigui temible"
Passant a la banqueta, com valores la feina del Saras Jasikevicius?
Molt bona. Ha aconseguit que aquest equip treballi, sigui temible, jugui molt bé a bàsquet, defensi… tot. Està rotant molt bé als jugadors i que tothom estigui integrat. Ho estan gestionant molt bé. Tenim un títol (Copa del Rei) i volem aconseguir els dos que queden (Lliga i Eurolliga). És un grandíssim entrenador, és una persona molt clara i et diu les coses com són.
Teniu la pressió per aconseguir Eurolliga i Lliga?
Jugar al Barça significa que sempre en tenim. Els grans clubs tenen això. S’espera que els resultats siguin els que siguin, a base de títols. No sé si serà el nostre any, però estem en el camí adequat perquè ho pugui ser. Això és esport i els altres també juguen. El camí i la feina l’estem fent ben feta.
Estem en el camí perquè sigui el nostre any"
Compteu amb Pau Gasol, llegenda viva del bàsquet. Què n'espereu d'ell?
L’equip l’ha rebut molt bé, amb els braços oberts. Sabem qui és, què representa no només a nivell català i espanyol sinó a nivell mundial. Màxim respecte per tot el que ha aconseguit i esperem que aconsegueixi... Estem amb les orelles ben obertes i els ulls ben oberts. Intentar aprendre d’ell i que ell també ens ensenyi. Ens pot aportar molta experiència, saber com actuar en cada moment. Si arriba aquest debut que tots somiem que arribi, que sigui que ens pugui ajudar dins de la pista amb la qualitat que té com a jugador.
Mirotic, Oriola, Jasikevicius i Hanga a la presentació de Gasol / FCB
Aquesta temporada t'estrenes com a capità.
No és fàcil. En els equips que he estat mai he tingut una responsabilitat més enllà d’intentar fer-ho bé. Ara tinc una responsabilitat afegida. El capità ha de ser l’exemple d’esforç, sacrifici i treball diari. Ha de ser la cara visible de l’equip. Quan l’equip va malament, apujar els ànims. Intentar guanyar-me el respecte, que crec que el tinc, dels meus companys i del cos tècnic. Estic content i crec que l’equip també està content del capità que té. El que volem és que hi hagi una bona pinya i que al final això sigui una família.
Com és el dia a dia de Pierre Oriola?
Depèn del dia de la setmana. Llevar-se al matí, fer-se l’esmorzar, 10:30h entrenem, a la tarda dues hores d’entrenament, si tenim doble sessió. I entremig doncs dinar, intentar descansar una miqueta, si puc aprofito per veure algun amic, prendre un cafè. Evadir-me una mica del bàsquet, que ja ho estem pensant moltes hores.
Sèries, llegir i golf"
Clar.
Intentar desconnectar i intentar tenir vida social. Viatges aprofito per llegir, per veure sèries i pel·lícules, dies que tinc lliure intento anar a Tàrrega a veure la família. I el golf també que és una teràpia, que he començat des de fa poc, desembre-gener vaig començar a fer classes i quan puc hi vaig. És un esport totalment diferent del bàsquet, molt tècnic. Desconnectar amb la naturalesa que et dona el golf.
Et sents un privilegiat?
Sí. Sé que en aquest camí, tinc companys que s’han quedat enrere, companys que no han obtingut la recompensa que he obtingut. Em considero un privilegiat de poder-me haver dedicat al que m’ha agradat des de fa molts anys. Ni en el millor dels meus somnis m’ho hauria imaginat. El fet d’haver complert el somni d’haver jugat al Barça, que era un dels objectius més difícils que creia que mai arribaria a aconseguir. I l'he aconseguit. L’altre és aconseguir títols. L’èxit individual en aquest esport no et dona gaire sinó la unió del grup fa que guanyis títols. I al final et quedes amb quantes Eurolligues, Lligues, Copes del Rei, medalles, amb la selecció. Privilegiat és poc.
Quines renúncies has fet fins a arribar aquí?
Tenim una vida fàcil perquè fem el que ens agrada. A nivell econòmic tenim tot el que volem i vivim molt bé. Quan els teus amics queden caps de setmana, viatges, no ho pots fer. Si poses una balança, et compensa.
Laporta i política
Ja hi ha nou president al Barça i aquesta setmana va ser al Palau. Content que Laporta hagi tornat al club?
És un home de Barça. És una persona que estima el Barça, que porta el Barça al cor i qui millor que ell per poder estar liderant aquest club. Si mirem els títols, sobre el paper, és el millor president. Tenim el que el soci ha votat i ha decidit i ell estarà engrescat amb el futbol, bàsquet i totes les seccions. Hem de tornar a fer que el Barça estigui al capdavant de tot.
L’última. Vas escriure una piulada l’1 d’octubre de 2018, que s’havia de ser “perseverant i pacífic” i que “la violència no era el camí”. Com estàs veient la situació actual?
Més enllà del que ja vaig comentar i viure en el meu poble en primera persona. Més enllà dels ideals de les persones, que s’han de respectar sigui d’un costat o de l’altre, el respecte hi ha de ser sempre. El camí de la violència i el no diàleg no és el correcte. En la vida en general, el diàleg ha de ser primordial. Les meves idees me les quedo per mi. Respecto totes les idees del món. Però sempre des del respecte i el diàleg les coses s’han de fer i mai la violència ha de ser el camí. Hem de tenir un país democràtic i al poble se l’ha d’escoltar, després es decidirà el que es decidirà. I sempre amb pacifisme s’ha demostrat que les coses van a bon port.
Imatge principal: Pierre Oriola durant un partit amb el Barça / Europa Press