Hugo González de Oliveira, la gran esperança de la natació espanyola, ho va denunciar i les seves paraules van tenir una gran repercussió a París. La piscina de La Défense, on se celebren les proves de natació dels Jocs Olímpics, “avui dia no compleix les regles de World Aquatics”, va explicar el nadador balear, nascut a Palma, de pare mallorquí i mare d'origen brasiler. La declaració de González, campió mundial dels 200 metres esquena, pretenia posar de manifest una realitat que no només el perjudica a ell, sinó que serà un obstacle per a tots els nadadors i nadadores que competeixen a París. La piscina no compleix la normativa actual, però sí que la complia quan es va produir un canvi de les regles l'1 de juliol passat, que va en contra de les bones marques i els rècords. “Quan la van construir sí que les complia, però ara la profunditat són 2,50 metres i aquesta fa entre 2,10 i 2,20 m. Sembla que no es nota, però si que és més lenta, és més lenta per a tots, estem en igualtat de condicions”. I per què és més lenta?, la resposta la trobem en la física dels fluids. I en un esport on el mínim detall suposa dècimes de segon que són les que decideixen les medalles i els rècords, la profunditat de la piscina és clau.
Més fonda, més flotabilitat i menys resistència
Per explicar-ho d’una manera simple: com més profunditat, més flotabilitat, i com més fonda és una piscina, menys resistència genera, perquè l’aigua circula millor. És a dir, que una major profunditat rebaixa la turbulència que generen els nadadors, mentre que una menor fondària en frena el lliscament. Els nedadors intenten nedar el màxim temps possible sota l’aigua per evitar la resistència de les onades que es produeixen a la superfície, i per això busquen profunditat per disminuir la resistència. D’altra banda, quan neden de manera subaquàtica durant els primers 15 metres de piscina (que és el màxim que permet el reglament), generen un flux rotacional anomenat vòrtex (com una mena d’onada) que és el que els propulsa. I si aquest vòrtex xoca contra una superfície, com el terra de la piscina, no produeix tanta energia i frena l’impuls del nedador. A París, en tenir el terra de la piscina a una profunditat màxima de 2,20 metres, aquestes onades que propulsen els nadadors reboten i genera més turbulències, la qual cosa la fa més lenta. Així, la menor fondària ha esdevingut un adversari invisible per als nedadors i nedadores, que arriben a la cita olímpica en el seu millor estat de forma, però també han de competir contra el vas de la piscina que, com va definir la nord-americana Katie Ledecky, que aspira a convertir-se en la nadadora amb més medalles olímpiques, "és magnífic, però de talla humana".
Canvi de normativa inoportú
Als Jocs de París els ha perjudicat un canvi de normativa que va entrar en vigor l'1 de juliol passat, quan ja s’estava enllestint la instal·lació de la piscina a La Défense Arena de Nanterre, un pavelló cobert on habitualment té la seu l’equip de rugby Racing 92 de París des del 2017 quan es van inaugurar, i on se solen celebrar concerts, com el de Taylor Swift aquest mes de maig. L’empresa encarregada de readaptar la piscina és la italiana Myrtha Pools, que ha fabricat les piscines olímpiques dels darrers sis Jocs. De les 24 piscines que han construït per als Jocs de París (entre les d’escalfament, centres d’entrenament i de competició), aquestes darreres son les polèmiques, perquè tenen una profunditat 80 cm menor que la dels Jocs de Tokio 2020, que era de 3 metres de fondària. A diferència d’altres cites olímpiques, les proves de natació sincronitzada no tenen lloc a la mateixa piscina de la Défense, sinó que se celebraran del 5 al 10 d’agost al Centre Aquàtic de Saint-Denis.
Tot i que els nedadors i l’organització assumeixen que és una piscina més lenta, això no ha impedit que s’hagin aconseguit alguns rècords olímpics, com el dels 400 metres estils, assolit per l’ídol francès Leon Marchand —que va assolir el primer or batent la plusmarca de Michael Phelps—, els 100 papallona i el relleu femení, però encara no ha saltat cap rècord mundial, tot i que les marques aconseguides el 2024 feien ser optimistes sobre el fet que pogués caure'n algun en determinades proves. En dones, les proves susceptibles de veure caure alguna plusmarca mundial són els 400 i els 200 lliures, i els 200 i els 100 esquena; mentre que en la competició masculina, les proves de 100, 400 i 1.500 lliures, i els 200 i 400 estils eren les que compten amb més opcions. Algunes ja s’han disputat, però els actuals rècords continuen vigents.