El Tour de França 2024 ha arribat a la fi. Després de 21 etapes, 3.492 km recorreguts i més de 84 hores sobre la bicicleta, 141 ciclistes han travessat l’última línia de meta. Una etapa final atípica, com a mínim. La festa anual dels Champs-Élysées no ha aparegut aquest any a causa dels Jocs Olímpics de París i ha estat Niça l’encarregada d’organitzar el podi més important del món del ciclisme. L’última etapa ha estat una contrarellotge de 33,7 km amb sortida a Mònaco i arribada a la ciutat francesa de la Costa Blava. Amb totes les classificacions definides, l’emoció d’avui es trobava només en la victòria d’etapa i petits canvis que hi pogués haver dins del Top 10 de la general. Només 1 segon separava Adam Yates i Carlos Rodríguez en la lluita per la sisena plaça; per altra banda, Santiago Buitrago buscava retallar els 22 segons sobre Giulio Ciccone i treure-li la desena plaça. 

Ens esperava una lluita contra el rellotge molt intensa i gens fàcil. No era un recorregut per a especialistes en la disciplina, sinó més aviat per als millors escaladors. No ens hauria sorprès gens veure els primers de la general lluitar per la victòria d’etapa, i així ha estat. Remco Evenepoel, que ja es va endur la primera etapa individual d’aquesta edició, era un dels grans preferits a duplicar el seu nombre de victòries. Però, per a aconseguir-ho, havia de batre un Jonas Vingegaard que es va mostrar molt més fort que ell en la jornada d’ahir i un Tadej Pogačar insaciable. Un port de 8,1 km al 5,7% i un terreny ple de corbes i puja-i-baixa presentaven una etapa molt oberta i molt interessant. Els primers ciclistes sortien cada minut i mig; cap a la meitat de la classificació el temps entre corredors pujava als 2 minuts, per donar més espai a cadascú. 

Una etapa decidida als últims instants

Els primers a sortir, els últims de la classificació general. Els seus temps, òbviament molt inferiors als dels preferits. El gran dominador de les primeres dues hores ha estat el francès Lenny Martínez, que ha aturat el cronòmetre en 48 minuts i 24 segons, molt per sota dels seus competidors fins al moment. S’ha mantingut a la cadira de líder durant molta estona, veient com cap especialista s’apropava als seus temps en cap dels punts intermedis. La part final del recorregut, però, més favorable per a ciclistes corpulents, ha estat clau per al colombià Harold Tejada. El de l’Astana perdia temps a l’ascensió, però feia una remuntada increïble als darrers quilòmetres per superar el temps del francès en 10 segons i fer-lo aixecar de la cadira. 

Passaven els minuts i els corredors i ningú podia arribar als registres de Tejada, que començava a tenir emoció als ulls. Fins a la sortida dels 10 últims. Matteo Jorgenson i Derek Gee ja volaven als primers punts intermedis, però l’arribada d’Evenepoel ha trencat tots els registres, poc abans que Vingegaard i Pogačar ho tornin a fer. L’eslovè treia 26 segons al tercer de la general i més d’un minut i mig a Tejada, que ja s’acomiadava de l’etapa. Finalment, el domini del campió del Tour s'ha mantingut també en aquesta etapa, que conquereix la seva sisena en aquesta cursa. Un domini impressionant per a un ciclista ja llegendari.

L’últim podi del Tour 2024

El podi ha ofert la mateixa alegria i ganes de celebrar que en cada edició, malgrat no ser a París. Hem pogut veure ciclistes ja habituals en els darrers anys, però moltes cares noves i diverses fites històriques. Tadej Pogačar ha estat el gran protagonista. L’eslovè ha recollit el seu mallot groc i ha escrit el seu nom en una llista privilegiada. És tot just el vuitè ciclista de la història en guanyar 3 Tours de França, igualant el nombre de victòries de llegendes com Greg LeMond i Louison Bobet. És encara més espectacular quan recordes que només té 26 anys i ja compta amb 5 podis a la cursa més important del món. Evenepoel s’ha vestit de blanc davant de tot el públic, com ha fet tota l’edició. Els mallots de la regularitat i de la muntanya també han portat emoció. Biniam Girmay s’ha endut el verd a casa convertint-se en el primer ciclista africà i el primer ciclista negre en aconseguir la fita. Per altra banda, Richard Carapaz ha estat el primer corredor equatorià en guanyar el premi a millor escalador. Tots dos ciclistes s’han mostrat visiblement emocionats a l’hora de recollir els seus guardons. Per tancar la festa en un dia rodó, l’UAE ha pujat en massa al podi després de ser l’equip més dominador d’aquesta edició i Carapaz ha estat anomenat ciclista més combatiu del Tour de França 2024 en una carrera rodona pel de l’EF. 

Acaba així una cursa que ens ha deixat moments inoblidables des del primer dia. Començar la gran volta francesa amb victòria i liderat per a Romain Bardet va ser un inici somiat per tot el país. L’alegria va continuar amb una segona victòria francesa a la segona etapa, en mans de Kévin Vauquelin. Seguit de la primera victòria d’un ciclista africà negre en tota la història del Tour. I la victòria número 35 de Mark Cavendish per esdevenir el ciclista amb més triomfs a la cursa. Les ganes de Richard Carapaz de donar espectacle i els incomptables intents d’Enric Mas de guanyar una etapa. I, per descomptat, el gran al·licient de l’edició, el duel entre Tadej Pogačar i Jonas Vingegaard, que prometia molta emoció i ha acabat amb un recital de l’eslovè. 6 victòries d’etapa i un domini com pocs cops s’ha vist. Sense dubte, un Tour de França per recordar.