La vigent edició de la Copa té a partir d'ara un nom propi. I no juga ni al Barça, ni al Reial Madrid, ni a cap equip de Primera Divisió. Es tracta de Pol Arnau, lateral dret del Logronyès, que el passat dimecres va protagonitzar una de les històries més emotives que es recorden recentment al futbol de màxima elit.
Els gens de Pol Arnau es converteixen en història de la Copa
El jove futbolista català, fill del difunt exporter blaugrana Francesc Arnau, va haver de posar-se els guants de forma obligada al minut 106 de l'eliminatòria de la Copa que estaven disputant contra el Girona. El seu equip es va quedar sense canvis i sense el seu porter titular, Enrique Royo, va haver de ser substituït per una commoció al cap. El jugador barceloní no va tenir cap dubte en posar-se sota pals i, a la posterior tanda de penal, va aturar un llançament a Abel Ruiz que va servir per eliminar l'equip de Míchel i convertir-se història viva de la competició.
Però els bons moments de Pol Arnau com a porter improvisat del Logronyès no només arriben a la tanda de penals. Abans d'aquest moment de glòria, va haver de defensar la porteria durant més de 15 minuts, amb un jugador menys, i contra un equip de Champions League. Amb l'obligada substitució de Royo, tothom donava l'equip local per eliminat, però el futbol i la Copa sempre tenen guardats episodis màgics. El d'avui tardarà a oblidar-se. Un lateral dret convertit a porter que primer atura un xut decisiu a Misehouy, posteriorment un penal a Abel Ruiz i acaba elimina tot un Girona de la Copa.
Un àngel des del cel ajuda Pol Arnau a ser immortal
Pol Arnau mai havia jugat de porter. El seu hàbitat natural era el lateral dret. Tanmateix, sí que tenia uns gens privilegiats que l'han ajudat en tot moment. I és que el lateral català és fill de l'exporter del Barça i del Màlaga, Francesc Arnau, mort l'any 2021. A més, el seu germà, Marc Arnau, també juga de porter, al Mollerussa. Hi ha vegades que el destí envia senyals inevitables.
Perquè el mateix Pol Arnau va tenir clar des d'un bon moment que ell havia de ser el relleu d'Enrique Royo. "A la tanda de penals tenia confiança a poder-ne parar algun i així ha passat, n'he parat un. El meu germà és porter i em fixo molt, però no crec que m'hagi mogut bé. El meu pare també era porter, així que ho he vist clar: m'hi posava jo", ha explicat el barceloní després del partit. La resta és història. Las Gaunas i la Copa no oblidaran mai la nit en què un àngel va ajudar el seu fill a ser immortal.