El Tour de França ha anunciat aquest divendres que l'edició del 2023 de la cita ciclista de l'any per antonomàsia començarà per primera vegada en la història a Bilbao, un gran èxit de la ciutat basca que els organitzadors del Tour han volgut celebrar amb un vídeo que ha acabat per provocar una enorme polèmica.
Al muntatge es repassen totes les edicions en les quals el Tour de França ha tingut un inici d'etapa a Euskadi. Al principi, per anunciar la sortida del 2023, apareixen diverses ikurriñes, la bandera del País Basc, però a l'hora de rememorar la primera vegada que la caravana del Tour va passar per territori basc, en l'edició de 1949, una enorme bandera franquista, la rojigualda amb l'Àguila de San Juan, fa acte de presència, el que ha aixecat polseguera.
De la ikurriña a una ben visible bandera franquista
I és que l'aparició de la bandera franquista sorprèn encara més si s'analitza el vídeo, en el qual apareixen en diverses ocasions banderes basques i en el qual en cap moment no es fa referència a Espanya, sinó que es parla únicament del País Basc, fins al punt que al final del vídeo es mostren monuments i paisatges característics d'Euskadi.
El muntatge, a més, es tanca amb una frase eloqüent. "Tour de France. Grand Départ Pays Basque 2023" (Tour de França. Gran sortida País Basc 2023).
La bandera franquista apareix en dues seqüències del vídeo / Tour de France
Només 3 sortides d'etapa a Euskadi en 107 edicions
Després del pas del Tour pel País Basc del 1949, Euskadi només va ser protagonista dues vegades més a la caravana ciclista francesa, i ambdues després del franquisme, el 1977 i el 1992.
En l'edició de 1949, Sant Sebastià va ser ciutat d'arribada i de sortida d'etapa. El 9 de juliol, el pilot va anar des de Bordeus fins a Sant Sebastià, una etapa de 228 quilòmetres que es va endur Louis Caput, campió en ruta de França tres anys abans. L'endemà, els ciclistes van sortir des de la capital de Guipúscoa fins a Pou. L'etapa la va guanyar l'italià Fiorenzo Magni, que també va aconseguir el mallot groc.
Haurien de passar 28 anys perquè Euskadi tornés a acollir la sortida d'una etapa del Tour. Va ser en l'edició del 1977 i la ciutat triada va ser Vitòria. El gran triomfador de la cita va ser el guipuscoà Joxe Nazabal Mimendia, que es va emportar l'etapa amb arribada a Vitòria.
Miguel Induráin es va endur l'etapa pròleg del Tour del 1992, amb inici i final a Sant Sebastià / Wikimedia Commons / Mikel Zubieta
I encara més especial va ser la doble cita del 1992, ja que Sant Sebastià va ser ciutat d'inici i final de les 2 primeres etapes. La primera, un pròleg, se la va endur Miguel Induráin, mentre que en la segona, una etapa circular de 194,5 quilòmetres, Alex Zulle va aconseguir el mallot groc.
Hauran de passar 110 edicions, doncs, perquè Bilbao aculli per primera vegada en la seva història l'inici d'una etapa del Tour, i serà precisament la que donarà el tret de sortida a la competició.
Imatge principal: el logotip del Tour de França / Tour de France