Novetats del cas Negreira contra el FC Barcelona, després de mesos de silenci judicial. La nova titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, la magistrada Alejandra Gil, ha prorrogat sis mesos més, fins a l’1 de setembre de 2025, la investigació sobre els 7,6 milions d’euros pagats pel Barça a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira i al seu fill, Javier, entre els anys 2011 i 2018, segons una resolució comunicada aquest dimecres i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. A més, ha citat a declarar com a investigats els expresidents del Barça Josep Maria Bartomeu, el 17 de juny, i Sandro Rosell, el 30 de juny, juntament amb la resta d’investigats: els exdirectius del FC Barcelona Òscar Grau i Albert Soler, a més de Javier Enríquez. Se’ls acusa dels delictes de corrupció en els negocis, d'administració deslleial i de falsedat en document mercantil. La dona de Negreira, Ana Rufas, imputada per blanqueig l'agost passat, ha estat citada a declarar el 17 de juny. Precisament, l’1 de març passat es van complir dos anys de la investigació contra el club blaugrana i els seus exdirectius. El magistrat del cas ara jubilat, Joaquín Aguirre, va imputar-los el juny de 2024, però mai van ser citats al jutjat. Fins ara.
Negreira, l'únic citat
Dels investigats, només Enríquez Negreira va ser citat a declarar al jutjat, després de ser examinat pel forense perquè la seva defensa indicava que tenia principi d’Alzheimer. El forense va concloure que estava capacitat, i que tenia desmemòria per la seva avançada edat. L’exnúmero dos dels àrbitres es va acollir al seu dret a no declarar el març del 2024.
Pròrroga correcta?
La decisió de la jutgessa és polèmica perquè està signada el 26 de febrer passat, però s’ha comunicat aquest dimecres, 12 de març, a totes les parts. Segurament, algunes defenses presentaran recurs en contra i demanaran proves fefaents que la resolució està signada aquell dia. Per què? Perquè la pròrroga s’havia d’haver acordat abans de l’1 de març, si no, seria nul·la i podria fer tancar tota la investigació. Hi ha altres juristes que sostenen que les declaracions dels investigats s'han de fer perquè van ser acordades amb anterioritat, com raona la magistrada Gil en la seva resolució.
Això no obstant, un precedent sonat és el cas Tsunami contra el president a l’exili, Carles Puigdemont, l’exsecretària general d’ERC, Marta Rovira, i altres independentistes catalans. El jutge, ara també jubilat, Manuel García-Castellón va tirar la tovallola i va arxivar el procediment contra els independentistes catalans perquè havia prorrogat un dia tard la investigació, i perquè no podia enviar-los a judici perquè mai havien declarat com a imputats. El Suprem es va veure obligat a fer el mateix amb Puigdemont i amb el diputat d'ERC Ruben Wagensberg.
L’article 324 de Llei d’enjudiciament criminal, reformat el 2020, fixa que la investigació judicial s'ha de fer en un termini màxim de 12 mesos des de la incoació de la causa. I, abans que acabi aquest termini, el jutge d’ofici o a petició de les parts, es pot prorrogar en períodes de sis mesos. En el cas Negreira, el jutge Aguirre havia fet ja dues pròrrogues de sis mesos, i l'acusació popular del Reial Madrid i la Fiscalia Anticorrupció van demanar la pròrroga el gener i febrer passats, respectivament. La Liga, que també és acusació, sorprenentment es va oposar a la pròrroga de la instrucció.
Investigació aturada
En aquests dos anys d’instrucció, la Guàrdia Civil no ha pogut demostrar que els pagaments, admesos pel Barça, fossin per a subornar àrbitres i influir en partits. Des del club sempre s’ha assegurat que es pagaven informes sobre els àrbitres que li tocaven al Barça.
A més de Sandro Rosell (president del Barça del 2010 al 2014) i Josep Maria Bartomeu (president del club del 2014 al 2020), el jutge Aguirre va imputar l'actual president del Barça, Joan Laporta, pels pagaments del seu primer mandat, en acusar-los a tots del delicte de suborn, més greu i comptant enrere la prescripció. L’Audiència de Barcelona li ho va tombar tot. En el delicte de suborn cal que hi hagi un funcionari, i el tribunal va aclarir que Enríquez Negreira no ho és, tal com van raonar totes les defenses. La causa ha estat aturada des de l'estiu passat.