Passen els dies i el cas Negreira es fa petit, petitet. Es desinfla com una ofensiva russa. A les portades no en queda ni rastre. L’11 de març, El Mundo obria dient: El Barça, investigado por comprar a los árbitros. I l’editorial: Una vergüenza insoportable, el futbol español debe reaccionar (la resta de bòfies sobre el cas publicades pel tabloide ultra les pots llegir aquí). Marca, el diari esportiu propietat del mateix editor, també ha posat tota la carn a la graella per escampar que el Barça “comprava àrbitres” (aquí tens l’índex del que ha publicat sobre la cosa). Dient sense dir, han insinuat, incansables, que el Barça comprava favors arbitrals, retorçant l’expressió de la fiscalia —també ben galdosa— que el Barça cercava que els arbitratges “l’afavorissin”. La Razón, per exemple, parla de “les dades que ‘retraten’ el Barça”. Retraten? Tu ja m’entens.
Fa quinze dies que la fiscalia va presentar denúncia, vestint jurídicament la mona de totes les mistificacions i bajanades que han anat escampant aquests dos mitjans i altres —inclosos molts tertulians porucs de ràdios i teles catalanes— i a l’hora de presentar el seu informe, el ministeri públic no ha pogut aportar una sola prova. Res de tot això surt a les portades, ni avui ni els últims dies. El mal està fet, però, perquè el govern espanyol, tots els clubs de primera —capdavanter, l’Espanyol— i la UEFA han caigut en el parany. El Consejo Superior de Deportes i els clubs han dit que s’afegiran a l’acusació si el jutge admet la denúncia. La UEFA ha obert una investigació que la faculta per suspendre sense més tràmits el Barça de les competicions europees per un any, cosa que perjudicaria greument el nom i la caixa del club. Val a dir que el Barça és el principal promotor de la Superlliga, torneig competidor de la Champions de la UEFA i al que aquest organisme s’hi oposa a peu i a cavall.
El mateix Marca parla de l’informe de la fiscalia aquest dilluns… al segon paràgraf de la peça. Diu: “Cal descartar la compra de partits a través dels àrbitres … no n'hi ha cap prova”. El Mundo encara és hora que ho expliqui. Costa, esclar, acceptar que ets un mentider i que tot l’escampall de sospites és fum. Com no volen quedar amb el cul a l’aire, Marca s’arrenca amb una acusació encoberta: “La gran incògnita és… què va comprar el Barcelona durant aquests anys amb el pagament de 7,5 milions”, com volent dir que, mira, potser no va comprar àrbitres però alguna malifeta ja la faria.
En realitat, la incògnita és què pretenen aquests dos diaris —i la fiscalia— donant per bo que el Barça comprava àrbitres sense cap prova. Quins àrbitres i quins partits va comprar, el Barça? Silenci. El mateix Negreira i els mateixos àrbitres ho han negat. Malgrat tot, només en una opinió, també aquest dilluns, Marca posa en solfa les insídies del mateix diari: “No hi ha, a hores d’ara, una sola prova de compra d’àrbitres”, diu el comentarista. Sí que hi ha altra informació que “retrata” Negreira, com la que publica l’Ara: El seu fill oferia serveis de coaching a col·legiats que després rebien tracte de favor a l'hora de pujar de categoria.
Val la pena llegir l’informe de l’agència tributària inclòs en l’escrit de la fiscalia i que Marca titula, amb una hipòtesi i torçant les paraules, Los ‘favores’ que Negreira pudo hacer al Barcelona, en comptes de dir, per exemple: “La fiscalia no aporta cap prova que el Barça pagués als àrbitres”. En fi. Els “favors” que “podia fer Negreira” són: “que [el Barça] demanés [que] els equips disposessin de més de 25 jugadors per temporada; que el Comitè de Competició no estigués compost íntegrament per jutges madrilenys; que el Club nomenés un interlocutor amb la Federació per tenir cura de les relacions institucionals; que el Club enviés sempre algun representant als homenatges de comiat dels àrbitres de Primera; recomanar quines targetes grogues o expulsions podrien ser recorregudes; informar o avisar de qualsevol visita institucional de la RFEF o el CTA perquè el Club hi mantingués bones relacions”. Fa riure. Del que Marca en diu “favors”, entre cometes, com volent dir, l’Agència Tributària en diu “consells o recomanacions”. Tot ben retorçat i empastifat. I així tot des de fa un mes. En aquest cas ja no se sap qui és més quinqui, l’exàrbitre o aquests diaris. És una vergonya insuportable.
