Al Barça n’ha passat una de ben grossa i no és portada més que en uns retallets que publiquen La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Potser van pensar que fer-ho més gran equivalia a demanar la dimissió de la directiva. A efectes de context, val a dir que La Vanguardia edita Mundo Deportivo —que informa de l'escàndol en primera mig d'amagatotis— i El Periódico edita Sport —que ho publica més destacat. Potser era massa tard pels diaris, encara que la Cadena SER havia publicat la notícia ahir al matí. Els webs no en van fer gaire cas: es veia a venir que les portades de paper seguirien la mateixa tònica.
En resum, segons els documents publicats per la SER, un proveïdor del club anomenat I3 Ventures gestionava sis comptes de Facebook —vaja, no és increïble?— que menystenien jugadors i exjugadors (Messi, Piqué, Guardiola, Xavi, Puyol…), adversaris presents i passats del president Bartomeu (Laporta…), polítics (Torra, Puigdemont, Junqueras…), i altres figures que la directiva considera rivals (Roures…). Nicestream, l’empresa matriu d’I3Ventures, va remetre al club un informe en què explica que disposa d’aquests comptes. Si el Barça va ignorar o no va voler saber quins continguts en concret difonien, o si en coneixia l’operativa i va deixar fer… tot plegat és el que el club no ha sabut/volgut/pogut aclarir en una nota escanyolida de 20 línies. A l’hora d’escriure això, els webs de Nicestream i d’I3Ventures han estat despenjats. Sona a excusa no demanada.
El Barça s’ha gastat un milió d’euros en I3 Ventures-Nicestream. L’empresa és discreta però no són uns passerells: al 2016 tenien set oficines en altres tants països d’Amèrica i havien intervingut en les eleccions presidencials del Xile, l'Equador, l'Argentina i fins i tot en el procés independentista, segons va explicar llavors el gerent de l’empresa, Diego Barcia, a una ràdio uruguaiana. “[A Catalunya] Vam descobrir que […] entre els que afavorien el separatisme i els agradava el futbol, alguns preferien veure Messi al Barcelona a veure Catalunya separada d'Espanya […]”, explica. I conclou: “Entre els que donaven suport al separatisme però no estaven ferventment associats a la causa, i eren més seguidors del Barcelona i de Messi que del separatisme, hi havia una interessant campanya de comunicació a fer”.
Fredor amb Sánchez i Casado
En fi. El tema principal de la majoria de diaris és la manca total d’entesa entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder de l’oposició, Pablo Casado, que ahir a la Moncloa van esmerçar una hora i mitja saludant-se. Sánchez volia guanyar alguna mena d’acord que permetés renovar el Tribunal Constitucional i el Consell del Poder Judicial, amb mandats caducats de fa un any. Casado ho condicionà a desfer els acords del PSOE amb ERC, mesa de governs inclosa.
Els diaris ho tracten amb una certa fredor —poc combatius els de Madrid, un xic desencisats els de Barcelona— potser perquè d’aquesta trobada no n’esperaven res. La dreta mediàtica tiba cap a la seva banda i els diaris governamentals s’ho miren més des de la Moncloa. Res greu. Fa l’efecte que als uns se’ls ha acabat el repertori de catàstrofes patriòtiques i els altres no saben com dir que el PP controla el poder judicial i no el deixarà anar: amb 88 diputats, sap que la seva jugada passa per bloquejar als tribunals tota quanta acció del govern central els hi abelleixi, atès que al Congrés ni al Senat tenen escons per fer-hi res.
D'aquí plora la portada de l'ABC, alarmada perquè els jutges perdin a mans dels fiscals la capacitat d'instruir, d'investigar —cosa que molts demanen fa temps, com ja passa a nombrosos països.
El Mundo insisteix en la realitat paral·lela on el president Torra decideix el destí dels presos polítics i no l’administració penitenciària, com és de llei. Potser és que, en la seva mentalitat, hauria de ser així i no ho poden entendre d’altra manera —pensa el lladre que tothom roba. I tant ells com El País donen molta importància a l’anomenada “taxa Google”, que consisteix a fer pagar al cercador per l’ús que fa dels continguts d’altres a les seves pàgines de resultats. Entre els principals beneficiaris de la taxa hi ha, ho has endevinat, els diaris. Aquesta és la raó grollera que els motiva a posar-ho gran en portada. Perquè la taxa Google, a tu, no et fa ni fred ni calor. No com el Barça, això segur.
