Abans que res, una ovació al Barça, a qui els diaris —tots— perdonen l’escàndol i la vergonya d’haver contractat I3 Ventures, l’empresa que difamava jugadors, exjugadors, empresaris i polítics, amb plans específics per enfangar Víctor Font, candidat a la presidència del club, i Jaume Roures, soci gestor de la multinacional audiovisual Mediapro. A la vista de la misericòrdia que les portades —i gairebé tots els mitjans, els públics inclosos— vessen sobre l'últim merder blaugrana, costa d'entendre per què el Barça ha pagat un milió d’euros a I3 Ventures per supervisar i promoure la reputació del club si de tot això ja se n’encarreguen els mitjans de franc i voluntàriament. El Barça té una reputació de ferro colat que no demana cap despesa, protegida com està per gairebé tot l’establishment mediàtic.
Caldrà atribuir a l’actual directiva, si més no, el mèrit d’haver aconseguit l’omertà de les portades. Imagina’t com s’exclamarien els mateixos mitjans si la mafiosa operació denigratòria de la qual no en diuen gota s’hagués esdevingut en temps de Joan Laporta, per esmentar un expresident qualsevol. No tindrien prou portada.
Més coses. Tu sola (o sol) podràs fer les deduccions més escaients de les dues maneres de presentar el desacord indepe a propòsit del mediador de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol. L’Ara diu que “Torra alenteix el calendari de la taula de diàleg”; El Periódico que “Torra idea portar al Parlament el vet al mediador”. El titular de l’Ara conté un judici negatiu, el d’El Periódico explica un fet. Els diaris, esclar, són amos de les seves portades —i tu de les teves deduccions.
Les bones fotos
Avui també és dia de fixar-se en algunes fotografies excel·lents. La de portada de l’ABC té la gràcia que al tapís del fons s’hi veu una escena antiga que calca l’actitud obsequiosa i deferent de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias amb Felip VI, que ahir presidia el consell de ministres. L'escena del tapís és medieval —i amb això queda dit tot—. La foto d’El Mundo té molta força, per la llambregada dura i l’esguard sever que el Rei adreça a Pablo Iglesias.
Llàstima que el tabloide monàrquic i el tabloide més dretà ho esguerrin tot amb els titulars, que fan l’efecte d’una competició aviam qui és més ultra. L’ABC parla del “consell de ministres socialcomunista”, una fórmula cavernària del seu peculiar periodisme cromanyó. El Mundo escriu “[Felip VI] atent al govern de coalició”, com qui avisa: Sé on vius, Pablo Iglesias. L'un i l'altre diari ja fa mesos que aprofiten la mínima avinentesa per vendre la fantasia de Felip VI com a paterfamilias d’Espanya, baluard protector del benestar i la prosperitat dels bons filles i fills de la pàtria en aquests temps compromesos i atzarosos en què governen la nació els seus més pèrfids enemics, etcètera. El bon tsar-batiuixka.
Bona també és la foto de La Razón. El ministre Ábalos passa davant del banc del govern espanyol al Congrés ignorat pel president Sánchez, i els vicepresidents Calvo i Iglesias, cadascun badant amb un gest diferent. Molt ben trobada. Segurament la podran fer servir més cops, perquè l’embolic d’Ábalos amb la vicepresidenta veneçolana és lleig i persistent com una taca de quitrà en un vestit de núvia.
La Vanguardia fa una bona feina amb la imatge aèria del tall de la Meridiana, el 128é consecutiu, per demanar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Un efecte de la foto és provocar indignació: com és possible que tan poca gent pugui destorbar tant de temps a tants ciutadans honrats que volen circular per l’avinguda, etcètera —com s’escau en un diari d’ordre. Potser podrien dedicar aquesta irritació a millors causes. Al desori difamatori de la junta del FC Barcelona, posem per cas.
