Per molt que a les Espanyes ens vulguin fer creure que Iker Casillas ha estat el millor porter de la història del futbol, no ho podem acceptar. Després que ahir el porter de Móstoles anunciés la seva retirada definitiva del futbol als 39 anys, molt condicionada per l'infart que va patir fa poc més d'un any, tothom s'ha omplert la boca amb elogis cap al Santo.
No són ni molt menys inacceptables i, en part, tots estaríem d'acord que ha estat un grandíssim porter, guanyador de tres Champions League, cinc lligues espanyoles i un Mundial de futbol. Fins i tot, podríem arribar a dir que ha estat el millor porter espanyol de tots els temps, amb uns reflexes d'una categoria superior, però aquí ens quedem.
Les portades esportives, sobretot les editades a Madrid, s'han dedicat a fer-li un homenatge. Potser fora de mida. Però a falta de futbol, bones són les retirades dels mites, les llegendes, els herois, els semidéus... i tot el que et puguis imaginar que han dit de Casillas.
Al Marca sembla que vulguin parlar amb ell a través de la portada i li diuen que "Mai oblidarem ells teus miracles". I a l'As són més senzills: "Casillas de la meva vida". Òbviament, les dues portades amb Casillas vestint la samarreta d'Espanya en el dia que es va guanyar el Mundial a Sud-àfrica.
Però un cop marxem de Madrid, tot es relativitza. Mundo Deportivo destaca en la seva portada les últimes declaracions de Frenkie de Jong, jugador del Barça, i sí, parlen de Casillas, fent un joc de paraules que potser no toca. Però el que és veritat és que li donen una importància destacada a l'exporter del Reial Madrid i no s'obliden d'ell. Portada encertada.
Però quan mirem a l'Sport i a L'Esportiu podem observar de què va aquest negoci. Un mite de l'etern rival? Doncs informem de la retirada però que no ocupi gaire. Potser Casillas hagués merescut alguna cosa més.
I en un dia que la portada és clara, tampoc tota la premsa esportiva coincideix. Iker Casillas, però, cal reconèixer que ha estat un dels grans porters de la història del futbol.