En la memòria de tothom, el Mundial de Futbol del 2022 serà el Mundial de Messi. L’ha guanyat en una final com no se’n recorda cap altra —ni les de 1950 i 1970, que ja és—, on la seva intervenció ha estat determinant, concloent, decisiva, categòrica, superba. Com a la resta del campionat. És el que es veu a les portades dels diaris de Barcelona i Madrid. Sobretot als de Barcelona, que li han donat espai principal i generós, encara que El Punt Avui s’ha estimat més obrir portada amb l'entrevista al conseller d’Universitats, una decisió, diguem-ne, original. L’acudit seria així: —Te’n recordes quan Messi, per fi, va guanyar el Mundial després de jugar-ne cinc? —No, que jo llegia El Punt Avui. (Perdó. És broma).
El fet que els diaris de Barcelona n’hagin fet un escampall més gros que els de Madrid —excepte El País, ara en parlarem— fa sospitar que uns i altres veuen Leo Messi com el que realment és: un futbolista Made in La Masia, com diu una piulada penjada a Twitter pel Barça mateix. Fins i tot The Economist, aquesta catedral del periodisme, a la seva crònica de la final, només esmenta el Futbol Club Barcelona, “el club on jugava Messi” i no l’actual, el PSG. Els amos del club francès, Qatar Sports Investments —ves per on—, que s’hi posin fulles, per fer servir una expressió més cortesa que la famosa canonada de Maradona als seus crítics. També els que resisteixen a acceptar Messi perquè és marca Barça. El mateix pels diaris que no donen al futbolista argentí l’espai i la posició en portada que es mereix.
El País i La Vanguardia publiquen les millors fotos de la cosa. S’hi veu Messi enmig d’una massa d’aficionats, com un cos de portants que el du com un pas en processó, mentre ell aixeca el trofeu amb cara de lluna plena. Aquesta imatge és la que dona sentit a la decisió d’obrir la portada amb Leo Messi, perquè les alternatives —celebrant, abraçant-se, petonejant una copa, feliç amb la família o vencedor enmig dels companys— ja les hem vistes totes. La d’ell victoriós sobre un mar de gent, la seva gent, mai l’havíem vista, ni tan sols a Barcelona. Aquesta foto representa el que Messi cobejava més que res, allò que li mancava i li calia, “la coronació de la seva obra”, com bé diuen El Punt Avui i El Mundo. És el tipus d'imatge que va exalçar Maradona després de guanyar el Mundial del 1986. Aquesta foto també expressa la raó per la qual tants desitjaven que l'Argentina guanyés el Mundial: no per afecte a l’albiceleste o al país austral, sinó per amor al jugador que ens ha regalat el millor futbol de la història. Els culers, a més, perquè encara els burxa el disgust de no haver sabut quedar-se’l al club que el va pujar. Made in La Masia.
Un detall més per valorar la gesta de Messi i companys, inclòs el cos tècnic que comanda un altre Lionel, Scaloni. La selecció francesa està valorada en més de 1.000 milions d'euros, en comparació amb els més modestos 645 milions de l'Argentina, segons Transfermarkt, una web que publica resultats, fitxatges, salaris dels jugadors, etcètera. Doncs bé, la diferència entre aquests dos valors l’ha cobert i superat la passió dels argentins: 50.000 seguidors de l’albiceleste han viatjat a Doha per a la final, en comparació amb els 10.000 seguidors dels bleus de França, país molt més ric i poblat. Amb Messi, paradoxalment, ha guanyat la gent.
BOLA EXTRA. Quan el Partit Popular presenta recurs al Tribunal Constitucional perquè impedeixi deliberar a les Corts espanyoles, el Congrés i el Senat, resulta que és per defensar l’estat de dret i la democràcia, tot respectant la separació de poders, etcètera. Ara, si ho fa el PSOE per evitar que intervinguin en el cas dos magistrats del Tribunal Constitucional perfectament arrenglerats amb el PP —no és cap secret que per això es presenta aquest insòlit recurs—, en aquest cas resulta que ho fan amb la fosca intenció de posar la justícia al servei del govern, “apartar el president del TC” i dividir l’alt tribunal. Així t’ho presenten aquest dilluns els diaris del Trio de la Benzina, en un remarcable exercici de parcialitat. Almenys sabem, perquè ho explica El País, que la Fiscalia del TC s'oposa a les pretensions del PP, igual que el lletrat major del tribunal. Aquest dilluns, més.
