Que difícil que és fer bones portades amb les victòries de Rafa Nadal

Fa uns quants anys, el diari esportiu Marca va obrir la portada de diumenge amb una foto enorme del tennista Rafael Nadal i un títol que deia una cosa així com “Com cada diumenge… final de Rafa”. Era el dia que l’esportista manacorí es jugava algun torneig gran i el diari feia la gràcia que era un costum ja, data fixa al calendari de la setmana. Aquest dissabte, el mateix diari, que de tant en tant treu el geni que tenia, va posar la foto d’un tros del cap i el braç de Nadal amb el títol “És tan gran que no ens hi cap”. Brillant.

Nadal ha inspirat desenes de portades brillants a aquest diari i a d’altres, d’esports i generalistes. Això és un problema per a portadistes i editors, que ho tenen molt difícil per no repetir-se, no només perquè les imatges del guanyador d’un torneig de tennis són sempre semblants, per no dir les mateixes. També perquè els esportistes tenen com una mena de rutina per celebrar les victòries —Nadal mossega las copas o les medalles, per exemple— cosa que encara complica més la tasca dels diaris. Fins i tot si vols buscar un títol nou i engrescador ho tens complicat. “Infinit”, posem per cas, que no sembla tan comú. Doncs ja ho va fer servir Mundo Deportivo al 2019 per la portada del 12é Roland Garros i l’ABC l’any següent en ocasió del 13é. Busca qualsevol concepte i ja s’ha fet servir, inclòs “El millor de la història” o “El més gran”, que són els que tocarien avui dilluns. Això de Nadal és tan bèstia que ja ha sigut el millor de la història abans de ser el millor de la història, o ha sigut el més gran diversos cops. Així no hi ha manera de fer una portada competitiva.

Qui se’n surt avui és El Mundo, que té un equip de disseny i de fotografia excepcional a la seva versió impresa. Alta costura gràfica, segurament els millors d’Espanya. La fotografia de la seva portada és diferent i alternativa, més enllà de que l’hagin editada tan vertical. La imatge mostra el jugador d’esquena, contra un focus que fa esclatar de lluentors la copa de l’Open d’Austràlia. Està molt bé si la compares amb la resta de portades —que són, si fa no fa, la mateixa que ja s’ha fet any rera any—, incloses les dels esportius, que avui també les pots veure aquí. La diferència, més cops que no et penses, la fa pensar-hi deu minuts més.