Molt bonica i estimulant la fotografia de Xavi que publica l’Ara a la seva portada. El diari obsequia els seguidors amb una imatge del nou entrenador del Barça en un posat de Johan Cruyff manaia, el braç tens amb el dit índex a punt de saltar de la mà com una bala i cara de general Patton en donar l’ordre decisiva que alliberaria Bastogne en la batalla de les Ardenes. La foto és del Pere Virgili, que en sap un niu. A l’altre extrem tens un títol patètic a la segona portada de l’ABC, una que fan a la pàgina 2 que molts dies és millor que la portada-portada. Diu: El Barça presenta a su técnico: un novato para un equipo ruinoso. Qui ho ha escrit no coneix la història del Barça (Rijkaard i Guardiola també eren novells i van arribar en moments molt crus) ni sap qui és Xavi o és més just que un pany de cop —o tot alhora—. Per bajanades com aquesta es coneix que el tècnic terrassenc ja ha començat a menjar-se la moral de l’adversari. És bona notícia pels seguidors blaugrana, ni que sigui un consol ben migrat.

El Periódico és l’altre diari que va fort amb l’arribada de Xavi al Barça, encara que la foto és més ordinària. El títol no, però. El Punt Avui ho dona de segona notícia amb una imatge poc engrescadora: tothom al món mundial sap que Xavi és culer. La Vanguardia fa l’efecte que la publica per obligació i que hagi triat la pitjor foto, perquè Guardiola i Laporta sembla que vagin o vinguin d’un enterro. La veritat és que la presentació del nou entrenador va ser un esdeveniment més joliu i entusiasta que aquestes portades. Hi havia 10.000 persones a les graderies de l’estadi i l'esperança que baixava l'espinada del món culer. Déu-n'hi-do. Potser els diaris no estan contents amb en Xavi o no els fa gràcia res del que faci Joan Laporta o tenien un mal dia.

Cada diari és amo de la seva portada, és clar, però és difícil trobar entre els fets d’ahir dilluns un de més relleu i ganxo que la tornada de Xavi al Barça com a entrenador. Compara les alternatives que han triat els diaris de Barcelona per obrir la portada i jutja-ho tu mateix. A més, un senyor que arriba al club blaugrana brandant per filosofia “il·lusió, ordre i normes” i dient que “aquí només val l’excel·lent”, no només parla de les necessitats del club esportiu més important del país i “exèrcit simbòlic i desarmat de Catalunya”, en paraules de Manuel Vázquez Montalbán. També diu alguna cosa al país i als seus ciutadans, que últimament circulen entre el temor, l’ensurt i la ràbia que sumen la pandèmia i la crisi sanitària i econòmica que se’n deriva, la repressió política, judicial i policial, la reculada de l’ús del català i la por que el fred ens agafi sense gas per la calefacció. En Xavi no ho resoldrà, tot això, però l’esperit amb què arriba suma més que la trista incompetència i el mal averany del “això és el que hi ha” en què vivia el club —i en què també viu el país—. Vaja, que potser no se’n surt —o sí—, però avui era dia per celebrar-ho una mica més del que es veu a les portades. Avui, però, és un d'aquells dies que els diaris són uns tristos sense remei.

Ara, portada

El Periódico, portada

El Punt Avui, portada

La Vanguardia, portada

El País, portada

El Mundo, portada

ABC, portada

La Razón, portada

Fotografia principal: La selecció de Catalunya abans de partit contra Euskadi del 2014