Tot just acaba de començar setembre, però ja portem 4 jornades de lliga disputades i ens trobem en la primera aturada per seleccions. Dues setmanes de descans pels clubs per repassar com han començat la temporada i què cal canviar per assolir els objectius. Aprofitant aquests dies sense competició (bé, hi ha la Nations League), repassem com ha estat l'inici dels equips catalans a la primera divisió espanyola. Tenint en compte totes les complicacions que han viscut aquest estiu, es podria dir que tots poden estar, com a mínim, orgullosos del seu rendiment.
La il·lusió torna a aparèixer a Barcelona
El projecte Hansi Flick ha tingut un màrqueting brutal al llarg de tot l'estiu. Amb un entrenador de 10, tots els fitxatges que havien d'arribar i l'altíssim nivell dels jugadors de la Masia, els aficionats del Barça tornaven a tenir esperança als ulls. A principis d'agost, però, veient que l'única incorporació era Dani Olmo i amb el desastre del Gamper, es temia que tot hagués estat això, només màrqueting, sense un pla clar. Fa tot just tres setmanes d'aquest moment, i poca gent podria haver pronosticat que l'equip blaugrana seria líder en solitari i mostrant-se molt superior als seus rivals després de 4 jornades.
Malgrat que els 3 primers partits van ser victòries per la mínima (2-1), el resultat va ser enganyós en tots ells. L'equip de Flick ha mostrat una cara molt diferent i el joc funciona com una seda. Així ho van demostrar en aquesta última jornada, amb una victòria implacable contra el Valladolid (7-0). El tècnic alemany ha sabut donar amb la tecla adequada i està traient la millor versió de tots els jugadors, sense por de posar adolescents al camp i demostrant al món que, sense haver de canviar gaire una plantilla acabada, es pot canviar la mentalitat de l'equip. A més, Dani Olmo ha fet callar tothom que dubtava d'ell. El Barça arriba a l'aturada amb 4 victòries en 4 partits i sense mostrar cap debilitat. A la tornada, una setmana difícil: visiten el Girona, el Mònaco i el Vila-real.
El Girona no vol ser un "one season wonder"
Després de la magnífica temporada que van fer els gironins l'any passat, molta gent ha arribat a l'estranya conclusió que el millor ja ha passat. Les marxes de jugadors importants com Savinho, Couto o Dovbyk i la increïble exigència del calendari, ara que tenen competició europea entre setmana, posava la por al cos de molts aficionats del futbol. I aquests dubtes van incrementar amb l'empat al camp del Betis (1-1) i la dura derrota al Wanda (3-0), que situaven el Girona en zona de descens després de dues jornades. Però, aleshores, va aparèixer el gran Míchel en roda de premsa per recordar tothom que aquest equip tot just està començant a carburar i que segueixen tenint un dels millors entrenadors del món.
7 dies després, el Girona ja es troba en posicions europees, en cinquena plaça i a només 1 punt del segon. Dues victòries clares (4-0 a l'Osasuna i 0-2 al Sevilla) per desfer tots els dubtes just abans de l'aturada, i ja pensant en el retorn a la competició, que no serà gens fàcil. Els de Míchel hauran de treure el joc que ja han demostrat aquesta temporada i que fa aixecar-se els espectadors de la cadira, perquè rebran el Barça pocs dies abans de visitar el Parc dels Prínceps de París a la Champions i Mestalla a LaLiga. L'equip confia a poder treure bons resultats d'aquesta dura setmana i, en cas d'aconseguir-ho, el món del futbol ja es pot lligar els cinturons.
A poc a poc, la primera divisió s'acostuma a l'Espanyol
L'Espanyol ha tornat a primera, i no vol tornar a deixar-la. Amb un projecte encara a mig fer, amb moltes incorporacions i baixes respecte a l'equip de l'any passat, els de Manolo González no van començar de la millor manera. Dues derrotes per la mínima (1-0) contra el Valladolid i la Reial Societat posaven molts dubtes als aficionats, més pel mal joc que pels resultats. La manca evident de gol és una de les grans preocupacions de la temporada, que no va millorar en el tercer partit. 270 minuts de lliga, 0 gols. Però, com a mínim, d'aquest tercer enfrontament van treure 1 punt importantíssim d'un camp molt complicat com és el de l'Atlético de Madrid.
Per fi, els blanc-i-blaus han trencat aquest malefici en la quarta jornada, foradant la porteria del Rayo per partida doble i aconseguint la primera victòria de la temporada (2-1). Tot i que va arribar a l'últim minut de partit i el joc encara no és ideal, 3 punts just abans de l'aturada són importantíssims per afrontar el retorn amb molta més força. A més, els permet estar a una zona tranquil·la de la classificació, el 14, un lloc que molts clubs voldrien tenir a final de temporada.
El Madrid encara no arrenca i els històrics de la lliga pateixen
L'arribada de Mbappé al vigent campió d'Europa pintava un panorama preocupant per la resta d'equips. S'esperava una piconadora des del primer moment, però ni el joc ni els resultats han acompanyat els d'Ancelotti fins ara. Dos empats contra el Mallorca i el Las Palmas situen els blancs 4 punts per sota del Barça i amb una clara manca d'entesa entre els jugadors ofensius. La victòria d'ahir contra el Betis (2-0) els permet descansar en segona posició, però amb moltes coses a revisar.
Com també hauran de revisar el Valencia i el Sevilla. Dos clubs que, fa pocs anys, eren a la Champions, i que ara marxen a l'aturada en última i penúltima posició. A mitja taula trobem equips com el Getafe, fent el que s'esperava: 3 empats en 3 partits, només 1 gol a favor i 1 en contra. Una altra sorpresa és veure l'Alabès com a millor equip basc. Els de Luis García són sisens a un punt del Reial Madrid, mentre que la Reial Societat i l'Athletic Club no han tingut el millor inici i es troben a la part baixa (12 i 13). L'Atlético i el Vila-real continuen imbatuts, amb els mateixos punts que el Madrid, i el Celta, que va començar sorprenent tothom amb 2 victòries fàcils, s'ha desinflat una mica aquesta setmana: vuitens a la classificació, entre l'Osasuna i el Leganés, però amb un ull a Europa.