Primož Roglič guanya la quarta etapa de La Vuelta a España 2024! En el primer dia pels preferits a la general, el corredor del Red Bull Bora ha demostrat estar un punt per sobre dels seus rivals i ja ensenya les seves cartes de cara a guanyar la cursa. En un dia tranquil i calorós per Extremadura, l'etapa s'ha resolt com s'esperava: amb el gran grup arribant en massa a l'última pujada del dia, el Pico Villuercas. Les rampes de formigó al 20% d'inclinació han destrossat les cames de tots els corredors, i Roglič ha estat el més fort del dia. Victòria i lideratge per l'eslovè, amb Carapaz i Yates pràcticament fora de la lluita, però amb una general amb poques diferències després del primer examen per als favorits. Enric Mas i Mikel Landa han acabat amb el mateix temps que el líder. 

Després de tres jornades per terres portugueses, La Vuelta arribava a Espanya aquest matí. La sortida des de Plasencia presentava la primera gran etapa de la cursa. No només era el primer final en alt, sinó que els ciclistes havien de superar 3 ports de muntanya més abans d'arribar a l'últim. 170 km i 4 ports de muntanya, amb l'arribada al cim del Pico Villuercas, una pujada de 14 km, on tota la duresa es concentra en els darrers 4, amb rampes de fins al 20%. I, tot això, a 37 graus. Un dia que, malgrat ser a l'inici, s'esperava que deixés distàncies entre els preferits i, fins i tot, eliminés a alguns aspirants. Tot dependria de les forces dels corredors, la tolerància a la calor i les ganes de moure la carrera que tinguessin. 

Si el final espanta, el dia és tranquil

Quan una etapa té dues pujades interessants a l'inici, la fuga mai perd l'oportunitat. Des de ben d'hora, 5 ciclistes han sortit a l'atac per a formar un grup que intentaria sorprendre els preferits i lluitar per l'etapa. O, com a mínim, aconseguir punts de muntanya per disputar el mallot. En aquest petit grup, els espanyols Mikel Bizkarra i Pablo Castrillo. El pilot els ha deixat marxar, sense preocupar-se gaire, però sense deixar-lo massa distància. El temps ha estat sempre al voltant dels 3 minuts, el que no donava cap oportunitat als escapats per a arribar al final en primera posició. I, amb la puntuació dels ports que hi havia entremig, tampoc se sumava més que en l'última pujada. Així que, qui guanyés l'etapa, seria el nou líder de la general i de la muntanya. Així i tot, el belga Sylvain Moniquet ha lluitat tots els punts, i ha passat en primera posició als dos primers passos, posant-se com a líder provisional d'aquesta classificació. 

A 50 km del final, l'escapada ha coronat el Puerto de Miravete, amb poc menys de 3 minuts de distància sobre el gran grup. En aquest moment, Bruno Armirail, 8è a la classificació general a només 31 segons del líder, ha llançat la seva aposta. Ha intentat formar la seva pròpia fuga i jugar-s'ho tot a la força que tingués a les cames. Castrillo ha marxat amb ell i han deixat enrere els altres 3 corredors. Però el ritme per darrere ja començava a mostrar senyals que la victòria estava entre els favorits. A 32 km del final, 2 minuts de marge. Amb tota la fatiga del dia i una pujada de tanta entitat com el Pico Villuercas per davant, era una feina impossible per als dos de davant. 

El Red Bull Bora controla el dia i s'emporta el premi

Durant tota la jornada, l'equip de Primož Roglič ha agafat la responsabilitat de portar el pilot endavant. A mesura que s'apropaven a la pujada final, el ritme dels seus corredors anava incrementant. Entre la calor i el recorregut del dia, a 20 km pel final veiem moltes cares de patiment entre els ciclistes del gran grup. Armirail i Castrillo mantenien 2 minuts i mig, sense cap opció, però. Només començar la pujada final, el líder de la general, Wout van Aert, s'ha despenjat del gran grup i ha deixat més oberta que mai la primera plaça. Encara no havien arribat a la part dura de l'etapa i ja se sabia que hi havia canvi de líder. Malgrat que els primers quilòmetres d'ascens no eren massa durs, el grup s'ha anat fent petit amb cada minut que passava. Tots els candidats a la victòria anaven guanyant posicions per estar ben col·locats abans d'arribar als darrers 5 km, on els esperava l'infern. 

En el moment de la veritat, l'UAE ha sortit de l'amagatall i ha tret el lloc al Bora en la part davantera del grup, apujant el ritme amb Marc Soler com a principal gregari. L'equip que ha dominat tota la temporada no s'ha volgut quedar curt a La Vuelta, malgrat no tenir el seu gran líder, Tadej Pogačar. Arriben al camí de formigó i es desferma el caos. Pavel Sivakov ha llançat el seu atac tot just començar la part dura, i Roglič i Enric Mas han intentat seguir-lo. Neutralització i el grup enfilat, amb Almeida patint en les últimes posicions. Imatges espectaculars de veure amb un terreny atípic en què els ciclistes patien per avançar. Amb una tranquil·litat impressionant, l'austríac Felix Gall ha atacat i ha obert un forat interessant respecte als preferits, que no sortien a tancar-lo. 3 km pel final i podia haver-hi sorpresa, perquè Vlasov, Carapaz i Yates entraven en crisi. 

Poques diferències, però molta tensió

Veient tots aquests defalliments, el mallorquí Enric Mas ha provat sort. En la part més dura de l'ascens, Roglič, Mas i un sorprenent van Eetvelt marxaven endavant fins a arribar a l'altura de Gall, a qui deixaven enrere amb molta facilitat. Un grupet de 3 que podien treure molts segons a la resta de rivals. Així han arribat a la part final del formigó per tornar a l'asfalt, a 2 km del final. Almeida, com sempre, amb una remuntada espectacular per darrere, es col·locava en quarta posició i els posava pressió. Desastre del vigent campió, Sepp Kuss, desaparegut del mapa.

Finalment, el portuguès ha arribat al grup de 3, amb Gall, Riccitello i Mikel Landa. Els últims 200 metres ja eren pràcticament plans, i tot apuntava a un esprint final entre els 7 integrants del grup. Ha estat Landa el primer a llançar l'aposta, però en finals així ningú supera al gran favorit. Victòria per Primož Roglič per mil·límetres sobre van Eetvelt, que celebrava el triomf abans d'aconseguir-lo. Un dia per oblidar per a dos dels preferits a la general, Richard Carapaz i Adam Yates, que han acabat junts a 1 minut i 30 segons i es compliquen molt el camí. Mallot vermell per l'eslovè, molt bones sensacions d'Enric Mas i carta de presentació de Lennert van Eetvelt, que amb només 23 anys pot intentar arribar més lluny del que s'esperava. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!