La banqueta de la selecció espanyola té un nou inquilí des d'aquest 8 de desembre de 2022. Dos dies després de caure eliminats als vuitens de final del Mundial de Qatar a mans del Marroc des del punt de penal, la Federació Espanyola de Futbol ja ha fet pública la seva decisió de prescindir dels serveis de Luis Enrique com a seleccionador espanyol i, pocs minuts després, ha anunciat que el seu relleu serà Luis de la Fuente. 

Una carrera forjada al País Basc amb un pas pel sud

Aquest és un nom que, pel gran públic probablement sigui un desconegut però que dins l'ens federatiu és una figura molt valorada. Primer de tot, i si agafem l'hemeroteca, per entendre el Luis de la Fuente entrenador cal conèixer el Luis de la Fuente jugador. Nascut fa 61 anys a la localitat riojana d'Haro, als 15 anys ja va fer el salt a Lezama, una de les millors pedreres de l'estat espanyol. A l'Athletic Club hi va arribar gràcies a dues figures: la del seu pare, nascut a Bilbao, soci del club i que habitualment s'enduia el seu fill a San Mamés per veure els partits; i la de Piru Gainza, històric davanter dels bilbaïns i el seu descobridor.

Luis de la Fuente, en una roda de premsa / Foto: EFE

A Lezama va progressar fins a debutar amb el primer equip el 1980. Després de lluitar per un lloc al primer equip, ho va aconseguir i això el va dur també a viure la seva primera i única experiència en el futbol de seleccions, concretament amb la sub21, on hi va jugar dos partits. Va desenvolupar gairebé tota la carrera pel País Basc, jugant nou temporades a l'Athletic Club, amb un pas intermig pel Sevilla per trepitjar territoris més càlids abans de tornar a Bilbao i, poc després retirar-se amb l'Alabès.

Com a entrenador va fer passos similars als de jugador

Luis de la Fuente és, sens dubte un home de tradicions, i molt avesat a estar en llocs que coneix a la perfecció. Perquè, si repassem la seva trajectòria a les banquetes, anirem a parar als mateixos clubs on hi va jugar. Les primeres experiències van ser a Euskadi, amb el Portugalete i el Club Deportivo Aurrera. Al 2001, prop d'una quinzena d'anys més tard de fer el mateix trajecte, va desembarcar en el futbol base del Sevilla, al juvenil, on s'hi va estar cinc temporades abans de tornar a casa, l'Athletic Club.

Allà, va entrenar al juvenil i al filial, i fins i tot va tenir una etapa com a delegat del primer equip, abans de marxar a l'Alabès, on havia penjat les botes com a jugador, per viure l'etapa més decebedora a les banquetes. Només va aguantar nou jornades de la temporada 2011/12, i quan semblava que la seva carrera podria perdre's entre clubs de categories semiprofessionals com la Segona B o la Tercera Divisió, va passar a formar part de l'organigrama de la Federació Espanyola. 

La selecció sub19 espanyola celebra l'Eurocopa de 2019, amb Luis de la Fuente com a tècnic / Foto: RFEF

Palmarès envejable en les categories inferiors d'Espanya

Una dècada més tard, i després de molta feina silenciosa amb moltes generacions de futbolistes que han acabat sent claus en els èxits de la Roja, li ha arribat la gran oportunitat. De poc serviran els èxits aconseguits amb la selecció sub18, amb qui va guanyar la medalla d'or en els Jocs Mediterranis del 2018, o el campionat d'Europa assolit amb la sub19 d'Unai Simón, Rodri Hernández o Marco Asensio, titulars en aquest passat Mundial. 

O més recentment, el seu major èxit, una altra Eurocopa, en aquest cas amb la selecció sub21 de l'any 2019, amb futbolistes com Dani Olmo o Carlos Soler. Per últim, i per molt sorprenent que pugui sonar, tot i que el seu nomenament com a seleccionador absolut ha estat ara, no serà la primera vegada que ostenti aquest càrrec.
Ho va fer en un partit. Va ser el 8 de juny de 2021. La selecció absoluta estava concentrada abans de l'Eurocopa i un positiu per COVID-19 de Sergio Busquets va obligar a aïllar tot l'equip, però hi havia previst un amistós contra Lituània i el va haver de jugar la sub21, i de dirigir ell.

Luis de la Fuente, en l'Espanya-Litu`nia, el seu debut com a seleccionador absolut / Foto: Europa Press

Potser esperava que aquella seria la seva única experiència dirigint oficialment la selecció absoluta, però ara sap que el proper mes de març, contra Noruega i Escòcia, dos partits de la fase de classificació per a l'Eurocopa de 2024, ho tornarà a fer. El futbol no n'entén del passat, i se'l jutjarà pel que faci en el futur.