El Girona está signant un inici de temporada propi d'un conte de fades. Practicant un futbol espectacular i clarament ofensiu, el conjunt de Montilivi lidera en solitari la classificació de la Lliga, amb 19 punts de 21 possibles. Com tot equip cridat a fer grans coses, aquest Girona té un líder indiscutible, Míchel, un entrenador amb les idees molt clares que s'ha guanyat l'estima de tothom. Després, hi ha una nova estrella, Savinho, un futbolista diferencial que està destrossant les defenses rivals. I per acabar, i no menys important, està sobresortint la tasca del gran arquitecte de l'equip, Quique Cárcel, el seu director esportiu des de fa 9 anys, un executiu clau a l'hora d'entendre l'arribada del Girona a l'elit del futbol espanyol. En la prèvia del partidàs d'aquest dissabte contra el Reial Madrid, Quique Cárcel atén ElNacional.cat.
El Girona, líder, contra el Reial Madrid, el segon. Arriba la primera prova de foc...
El d’aquest dissabte és un partit brutal perquè, passi el que passi, al final estarem a prop del Madrid. El Madrid té un equipàs, sí que és veritat que aquest any potser el gol li costarà més, ha marxat Benzema, però el nivell és molt alt i crec que no és la nostra lliga. Tot i això, hem de saber competir i gaudir d'aquest gran partit.
El partit té molts al·licients i al Madrid li costa Montilivi. L’any passat vau guanyar 4-2, sense anar més lluny.
L’any passat el Madrid va arribar amb la Lliga quasi perduda, Courtois lesionat... Jo crec que no ens van respectar del tot i a nosaltres ens va sortir tot. Castellanos va fer un partit brutal i tot ens surt de cara. Ara és diferent, el Madrid no jugarà amb aquella suficiència, ens respectarà perquè s’hi juga molt.
Es pot pensar més enllà de la permanència?
Aquest inici de temporada és problemàtic, perquè fer 19 de 21 no està a l'abast de qualsevol equip. I la veritat és que nosaltres volem tenir un missatge prudent, humil i realista. El Girona ha d’intentar consolidar-se a Primera, aquest és l’aspecte més important que hem de tenir tots molt clar. Això no vol dir que no vulguem ser ambiciosos, però hem d’anar pas a pas. Estem a la jornada 7, això pot donar moltes voltes, però tenim clar que hem d’anar partit a partit i si realment assolim la permanència com més aviat millor, lluitarem pel que sigui, perquè aquesta és la nostra obligació: intentar posar el Girona el més amunt possible.
Una de les claus de l'èxit está sent Míchel, que ha aconseguit ser tot un líder i un ídol a Girona...
S’ho ha guanyat ell, amb la seva forma de ser, la seva personalitat, com parla les rodes de premsa, com parlar de futbol, el que veus dintre del terreny de joc, el que transmet, els valors... És una persona que comparteix l’èxit, és una persona humil, una persona que ha arribat a Catalunya i s’ha integrat. Darrere del gran entrenador que és hi ha una persona molt natural.
En algun moment, en els inicis, va perillar el càrrec de Míchel?
Recordo perfectament la jornada 11. Jugàvem a Osca, contra un equip, a més, en el qual Míchel havia estat. Vam perdre 1-3, però el Girona va fer un partidàs. El que transmetia l’equip és que la situació acabaria canviant. I així va ser. Míchel és una persona que té les idees molt clares del que vol, té uns valors futbolístics iguals als meus. Ell està plasmant el futbol que jo sempre he tingut al cap.
La filosofia de joc del Girona ha canviat molt els darrers anys.
Hi ha una primera etapa, amb Pablo Machín. El Girona era un equip molt competitiu, amb les idees molt clares de tot el que volia fer. Machín és un entrenador molt clar. Teníem un estil molt diferent al qual volíem, però donava resultats. Quan marxa intentem fer el canvi amb Eusebio. Tot funciona molt bé, menys en els últims 10 partits en què tot s’ensorra i perdem la categoria. Després hi ha 2 anys en què vols pujar, amb Unzue, Martí, Francisco... I arriba la figura de Míchel, que aglutina tot el que nosaltres volem, un equip protagonista que creu en el talent, que dona oportunitats als joves. Els inicis van ser difícils, però l’equip jugava bé a futbol. La nostra idea és donar-li talent, sigui jove o veterà, i ens està donant resultats sense perdre l’estil.
Quin és el sostre d’aquest projecte, amb noms tan prometedors com els de Míchel o Savinho?
Hem de ser molt realistes. Jo crec que estem als ulls de molts clubs, ens estan veient. Jo crec que no estem passant desapercebuts durant aquest inici de temporada. Crec que l'any passat ja vam fer una grandíssima temporada. Enguany l'inici està sent brutal i tots són professionals, lògicament, i als jugadors si els arriben ofertes molt importants passarà el mateix que ha succeït amb l’Oriol Romeu o al míster si li arriben grans ofertes es podrà replantejar si el millor és quedar-se o marxar. Però la meva idea és intentar fer un equip gran, un club gran. Crec que les coses no s’han de buscar, han de venir soles i crec que aquí hi ha recorregut i el que jo vull intentar és portar els millors jugadors possibles perquè el míster estigui a gust, perquè pugui fer més passos. Jo crec que hi ha marge de creixement i penso que tant Míchel com molts jugadors estan en el millor lloc possible.
Quina és la clau per descobrir i fitxar tants talents desconeguts?
Tinc un equip de treball brutal que fa seguiment de jugadors, des de ja fa molts anys, i estem a un punt en què sabem que l’entrenador ens fa millors als jugadors. La majoria d’entrenadors pensen en el curt termini. Míchel vol guanyar, com tots, però és un romàntic, necessita talent per jugar bé a futbol, és valent, no l’importa l’edat dels jugadors... Tot això fa que haguem portat jugadors que no són molt coneguts, que no tenen molts partits, però que sabem que són bons. Aquesta és la idea. També volem ser un club venedor, un club al qual vinguin els equips i vulguin jugadors nostres per fer créixer el pressupost del club. Aquí és on som ara mateix.
Ara sí que es pot dir que el Girona és el segon club de Catalunya?
La realitat és que avui el Girona està a Primera Divisió i això és un somni. Ara bé, la història del Girona no es pot comparar amb la de l'Espanyol. Crec que això hem de tenir-ho present. L’Espanyol és un grandíssim club, que treballa el futbol base d’una forma brutal, que ha fet grans campanyes a Primera Divisió i que estic convençut que tornarà a l’elit, però ara el Girona ha d’aprofitar aquest moment per, amb aquest punt d’humilitat, continuar creixent. Dir que som el segon club de Catalunya amb un club l’Espanyol? Vull ser prudent.
Vostè va començar la seva carrera als despatxos sent jugador-director esportiu de l'Hospitalet. Com es produeix un fet tan curiós?
Va ser Miguel García, el president de l'Hospitalet. Era un moment difícil per al club, perquè vam baixar a Tercera i l'equip no va pujar a la Segona B. A nivell personal, a més, em vaig trencar el els creuats del genoll. Era un moment molt complicat i Miguel García em va oferir ser el director esportiu. La veritat és que en aquell moment no em va fer massa gràcia. El que jo volia era continuar jugant. M'havia recuperat de l’operació dels creuats, així que li vaig dir que només acceptaria si també podia jugar. Em va dir que “sí”. Va ser una transició molt maca, ja que estava vivint un canvi a la meva vida sense deixar de fer el que més m’agradava, jugar a futbol. Miguel García va veure alguna cosa en mi i em va donar aquesta oportunitat. Sempre li estaré agraït.
Com es compagina el rol de jugador de futbol d’un equip i al mateix temps ser el seu director esportiu?
Jo era el capità, se’m tenia respecte dins del vestidor... però va ser un impàs bastant incòmode. Em vaig adonar que l’entrenador que jo havia fitxat devia manar al 100%, que jo no podia entrar en les decisions tècniques i tàctiques. Va ser un any difícil en el qual, a més, l’entrenador que havia fitxat no em posava a l’equip, a vegades donava assistències o marcava algun gol i no em posava... Vaig veure que la meva etapa com a futbolista s’estava acabant, que tenia capacitat de lideratge fora dels terrenys de joc. També tenia una escola de futbol amb un amic, la Performance, vaig aprendre molt dels nens, de com gestionar. Avui soc qui soc gràcies a aquells moments tan complicats.
Com arriba Quique Cárcel al Girona?
Va ser per casualitat. És cert que els últims anys a l’Hospi van ser molt bons, amb 2 playoffs a Segona A i dos quasi playoffs, però no vam poder assolir l’objectiu de l’ascens. Tot prové de l’ascens del Llagostera a la Segona A, en què Oriol Alsina era el director esportiu del Girona i l’entrenador del Llagostera. Ell va preferir dedicar-se exclusivament al Llagostera i el Girona va pensar en mi. És cert que en aquells moments el Girona travessava un moment dificilíssim, amb molts problemes econòmics. I hi va haver un petit miracle. En el meu primer any a Montilivi vam fer una temporada espectacular, amb 82 punts i a un gol a Lugo de no pujar a la Primera Divisió. Des de llavors hem viscut moments difícils i moments molt macos, increïbles. És com un conte fet realitat, una història que un l'escriuria i no sortiria igual. Em sento un privilegiat.
Quin Girona es troba quan aterra a Montilivi?
La situació era delicada. Recordo que hi havia 7, 8 jugadors i el pressupost ja estava exhaurit. Per això em van fitxar, jo era un director esportiu que venia de la Segona B i la idea era fitxar jugadors bons d’aquesta categoria per mantenir-se a la Segona A. Vam fitxar jugadors com Cifuentes, Aday, Cristian Gómez, Cristian Alfonso... Vam fer un any increïble. Ens vam quedar a les portes de l’ascens lluitant contra equips com el Betis o l’Sporting de Gijón.
Tot canvia amb la compra del club per part del City Group. Com li afecta a la seva feina?
Després de l’any del Lugo se sabia que la venda del club era propera. La situació era molt difícil. Es va parlar de varis compradors, però finalment van arribar Pere Guardiola i el City Group, vam començar a treballar de manera més professional. Ens vam tornar a quedar a les portes de l’ascens, contra l’Osasuna i al tercer any ja assolim l’ascens a la Primera Divisió. Allò ho canvia tot. Hem pogut treballar amb una idea més professional i futbolera i crec que la imatge que té el club en aquests moments és el de tenir unes possibilitats d’un creixement molt important.
Com és treballar en una estructura com la del City Group?
La relació amb Txiki Begiristain, Brian Marwood, Ferran Soriano... és molt bona. És un grup on tot està molt professionalitzat, amb una xarxa d’scouting brutal, les tecnologies sempre estan al màxim nivell, amb gent molt capacitada... Tota la part de l’entrenament invisible, amb un control de la nutrició, paràmetres físics, tecnologia artificial, la big data... És una gran avantatja poder treballar amb ells. Aquesta és la clau de l’èxit del club, hem après moltes coses d'ells, però a la vegada ens han deixat treballar i ens han deixat crear la nostra pròpia estructura, amb la nostra mateixa filosofia, mai l'han canviat i sempre l'han respectat. I crec que això és la base de l'èxit de tot el que està passant.
Com es gestiona la cartera de futbolistes del City Group amb el Girona?
Venen jugadors molt joves, jugadors que estan entrant en el món professional. Alguns no poden tenir els minuts que voldríem, ja que la Lliga és una competició molt exigent, però també hi ha jugadors als quals els hi va molt bé i que ens han ajudat a créixer. Ara estem perfilant molt millor les cessions, de jugadors que s’adapten a la nostra filosofia.
Ara el Girona ja fitxa jugadors de la talla de Daley Blind.
Tots els fitxatges tenen un perquè. I tots venen per motius diferents. Primer de tot, jo crec que Blind volia jugar a la Lliga. En segon lloc, li agradava molt el que estava veient del Girona. I finalment, és un jugador que en els darrers quatre anys tampoc no ha tingut molta participació durant la competició regular i ell el que vol és jugar, sentir-se futbolista. Per això crec que estem veient un jugador que gaudeix, que s’ha adaptat molt bé i que lidera. Aquest és el quid del fitxatge de Blind: un perquè de moltes coses.
I el gran nom de la temporada està sent Savinho.
És un jugador que està superant expectatives de tots perquè al final és un jugador que té 19 anys que no ha tingut molts partits de professional. És un jugador que al Brasil està ben considerat, però sí que és veritat que nosaltres el coneixíem d’abans gràcies a la xarxa del City Group. Era un jugador que ens agradava, però va ser al sud-americà sub-20 quan vam veure un futbolista diferencial. En directe, vam veure un jugador diferent. Vam tenir clar que el volíem firmar. És cert també que quan ho parles amb el míster... no té partits a nivell professional: l’any passat marxa cedit al PSV, es lesiona, juga amb el filial, no de titular..., però se’n va a la selecció sub-20 i allà és on m’impacta i tinc clar que l’he de fitxar. Tinc aquest punt de valentia, de creure’m el talent i més amb l’entrenador que tinc, i de moment, està rendint per sobre del que esperàvem.
Vitor Roque i Endrick són les pròximes grans estrelles del futbol brasiler?
Estem parlant de jugadors diferents. Vitor Roque és un jugador més semblant a Ronaldo, amb molta potència. No és el talent pur, però és un jugador amb gol i mentalitat. En canvi, Endrick és un jugador més brasiler, més talentós, també més jove. Però, bé, sincerament, veient el que estic veient de Savinho... crec que pot ser un jugador diferencial.
De més nivell que Endrick i Vitor Roque?
El que estic notant ara, m’està semblant un jugador d’un talent especial. Són 7 partits, però el veig és un jugador que no deixa de créixer, amb molt bona mentalitat. Té bon cap, ve amb les idees molt clares del qui vol ser i la seva mirada em fa pensar que serà un jugador important.
Tem que l’any que ve Savinho pugui marxar a un equip gran?
No vull pensar en l’any que ve, vull pensar en l’ara. Diria que pot acabar al City, per l’estil de joc i pel nivell de talent que té i de diferenciació en l’un contra un. També penso que encara li falta marge de creixement i... per què no pot estar més temps aquí?
Sorprèn que Savinho estigui jugant a cama natural...
Savinho sempre ha jugat per la dreta, a cama canviada, on s’ha sentit còmode. La veritat és que nosaltres sabíem que el fet de tenir Savinho i Tsygankov podia ser un problema, perquè a tots dos els agrada més jugar per la dreta, però el míster li va fer entendre que per banda esquerra podia ser un jugador diferencial i que podia ser un jugador que podia tenir les mateixes característiques que té per la dreta, però encara més determinant. I s’ha adaptat molt bé, més ràpid del que ens pensàvem.
Hi ha algun altre jugador al Girona amb potencial per arribar al City?
Crec que hi ha molta diferència entre el que és el Girona i el City. És molt difícil que un jugador del Girona acabi jugant al City, però cada vegada tenim jugadors de més talent, com Miguel Gutiérrez o Arnau Martínez. Futbolistes que tenen molt nivell, almenys per jugar en equips de la zona alta. Ho tinc clar. No sé si dir-te City, Barça o Madrid, però crec que tenen nivell per estar en equips grans.
En quin punt està la relació entre el Barça i el Girona?
Amb el Barça hi ha una identitat catalana, això és obvi. El Girona i el Barça, a nivell de país, hi ha una molt bona sintonia. En el futbol ja és una altra cosa. Estem parlant de dos equips molt diferents. És com Girona-City, hi ha una diferència abismal amb el nivell de jugadors. Ara sí que estem a Primera Divisió i comencem a mostrar unes credencials futbolístiques que fa que alguns jugadors vulguin venir al Girona. Per l’estil de joc, com juguem... Però si ho pensem bé, és difícil que jugadors de primer nivell vinguin a jugar al Girona a Segona Divisió abans, i fins i tot a Primera el primer any. Ara jo crec que la sintonia ha canviat, per l’estil. Hi ha futbolistes, com Pablo Torre, als quals el model de joc ha fet que penssessin que se li adequava molt al seu potencial futbolístic, o l’Eric Garcia. Ha estat ell qui realment ha volgut venir al Girona perquè creu que és un equip fet a mida per les seves qualitats futbolístiques. En general, hi ha una bona relació. Barça i Girona s'han d’entendre. Aquest any hi ha hagut el tema de l’Oriol Romeu, que ha sigut una pèrdua molt important per a nosaltres. Ara tot està funcionant bé i estem més tranquils, però durant l’estiu ha sigut una mica més estressant.
Aquest estiu hi van haver contactes amb el Barça per Arnau Martínez?
A mi el Barça no m’ha trucat preguntant per ell. És veritat que ha sonat i que s’adapta a l’estil de joc del Barça, però la situació realista és que no hi ha hagut mai cap apropament seu per Arnau. Altres grans clubs de la Lliga, com l’Atlètic de Madrid, sí que han preguntat per la seva situació, però ell continua tenint dos anys més de contracte i el volem renovar. Crec que encara té marge de creixement i estic convençut que acabarà jugant a un equip gran.
El nom de Quique Cárcel també ha sonat pel Barça...
Bé, s’ha sentit el meu nom a diferents clubs, però la veritat és que jo estic molt feliç a Girona. He renovat per quatre temporades més. Em sento molt privilegiat perquè tinc el club fet a la meva mida, tinc a molta gent de la meva confiança en el dia a dia i que fa que jo cregui que hi ha encara passos per fer bé. Ara ve la Ciutat Esportiva. Aquestes coses em fan pensar que el projecte encara no ha tocat sostre, que podem fer passos endavant. La veritat és que em sento un privilegiat de poder estar al Girona.