Arthur Melo i Ivan Rakitic han estat els interiors escollits per Ernesto Valverde per enfrontar-se a l’Eibar. Davant d’un equip que es caracteritza per la seva pressió salvatge, el tècnic extremeny ha apostat pel brasiler per mantenir la possessió i disposar d’una millor sortida de pilota.
El què costa més d’entendre, però, és perquè ha alineat a Rakitic. El croat fa massa temps que no està bé. Després de viure una de les seves millors temporades a títol personal, el migcampista va començar aquest curs completament fos. Llavors semblava que el problema era estrictament físic, però el temps comença a demostrar que no és així.
La temporada passada Valverde apostava per un 4-4-2 on l’ex del Sevilla era el perfecte acompanyant de Busquets, a qui ajudava defensivament i gràcies al qual es podia desentendre de les tasques creatives. En aquesta, en canvi, l’entrenador blaugrana aposta per un 4-3-3 en el què el croat ha d’assumir més pes en el joc de posició. El resultat és nefast.
Mentre Arthur remena l’esfèric i exerceix de metrònom de l’equip, Rakitic impedeix la progressió dels seus companys amb passades supèrflues i intranscendents. Les estadístiques diuen que el croat no perd la pilota i que té una ràtio d’encert altíssima, però la realitat és que la seva aportació només s'entén mirant enrere.
Ningú que pot dir que Rakitic s’amagui. Tampoc es pot criticar la seva aportació al Barça, i és que en temporades com la 2014/15 o el curs passat ha tingut un paper clau. Ara, però, potser és el moment d’acomiadar-lo. Amb un promesa del joc de posició com Frenkie de Jong a la recambra i amb Riqui Puig i Àlex Collado esperant el seu torn al B, és el moment de dir adeu a una peça angular caducada.