El gimnasta espanyol Ray Zapata ha guanyat la medalla de plata a la final de terra dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020. El tòpic que assegura que hi ha medalles de plata que valen com les d'or s'ha complert avui, en sentit estricte, i és que Zapata ha acabat en segon lloc la final exactament amb els mateixos punts, fins i tot la mil·lèsima, que el guanyador, l'israelià Artem Dolgopyat.

No s'ha emportat l'or per 0.1 punts de dificultat

Zapata ha obtingut amb el seu exercici 14,933 punts, els mateixos que Dolgopyat, però aquest ha quedat per davant per presentar un exercici amb més grau de dificultat, concretament 0.1 punts, segons els jutges. 6.600 per a l'israelià, i 6.500 per a l'espanyol.

El bronze ha sigut per al xinès Xiao Ruoteng amb 14,766. Un gimnasta exquisit, campió del món el 2017 i subcampió el 2018, que avui no ha assolit l'excel·lència de Dolgopyat i Zapata.

La de Zapata és la sisena medalla que aconsegueix la delegació espanyola que competeix a Tòquio, després d'un or en tir, dues plates en taekwondo i piragüisme i dos bronzes en bicicleta de muntanya i tennis.

Aquesta plata de l'hispanodominicà és el primer metall de la gimnàstica espanyola en uns Jocs Olímpics després de la plata del català Gervasio Deferr a Pequín 2008 i suposa la tercera medalla d'Espanya en l'aparell de terra, després de la plata de Deferr i el bronze de Patricia Moreno a Atenes 2004.

Zapata: de Santo Domingo a Tòquio passant per Barcelona

El nou medallista de plata té una història de molts quilòmetres recorreguts. Va néixer fa 28 anys a Santo Domingo, a la República Dominicana, i es va instal·lar en una altra illa, Lanzarote, als nou anys d'edat. Va ser allà on va començar a donar els seus primers salts i on el va descobrir el gimnasta Gervasio Deferr, el seu mentor.

Deferr, a qui ha succeït avui com a medallista espanyol en terra, va apostar per ell i el va traslladar a Barcelona amb 11 anys perquè entrenés en el CAR de Sant Cugat, de la mà també de Víctor Cano, un altre dels referents de la gimnàstica.

No va ser fins a 2013 quan es va traslladar a Madrid per entrenar amb la selecció nacional, i és que en alguna ocasió li ho van negar perquè ja tenia 17 anys, i se'l considerava gran per fer el salt a l'elit.

Ara, en els seus segons Jocs Olímpics, s'ha tret l'espineta de Rio 2016, on arribava com un dels favorits però no es va classificar ni per a la final i pot, per fi, celebrar una medalla olímpica i actualitzar la llista de referents de la gimnàstica espanyola, que s'havia estancat des del metall del premianenc Gervasio Deferr el 2008.

 

Imatge principal: Ray Zapata celebra la medalla de plata aconseguida en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 / EFE