La primera victòria de l’Espanyol fora de casa haurà d’esperar. L'equip aconsegueix remuntar, però paga la seva falta d'encert i empata contra el Rayo Vallecano a Vallecas (2-2). El punt no és suficient per assaltar el liderat de la Lliga.
L'equip per sobre dels noms
Rubi arribava a Madrid per posar punt final a una setmana de nou punts sense variar el seu full de ruta. Ja va avisar que faria canvis i repartiria minuts perquè l’equip afrontés el Tourmalet en les millors condicions físiques. I així ha estat. L’Espanyol ha tornat a jugar amb Javi López, Naldo i Víctor Sánchez. El nou projecte blanc-i-blau és molt més que tres o quatre noms.
El Rayo, més endollat, ha aprofitat l’intercanvi de cops per avançar-se al marcador. Era la primera vegada que començava guanyant un partit aquesta temporada. Raúl de Tomás, davanter cedit pel Reial Madrid, s’havia fet un forat a la frontal de l’àrea per enviar un xut enganxat al pal que ha superat Diego López. El gol no ha ensorrat l’Espanyol, que ha tornat a demostrar que té una fe cega en el seu futbol.
El pas dels minuts ha fet bo el plantejament de Rubi. La pilota, poc a poc, ha començat a canviar de mans. L’Espanyol superava la primera línia de pressió dels madrilenys amb molta facilitat. No tenia problemes en defensa i generava perill quan creuava el mig del camp amb la pilota controlada. La pilota aturada, com va passar en el partit contra el Llevant, ha marcat diferències. El Rayo, molt innocent, ha fallat en traçar la línia del fora de joc per habilitar Mario Hermoso. Borja Iglesias ha aprofitat el refús del porter per fer el gol de l’empat a plaer. L’Espanyol tenia el premi que mereixia. I no s’ha aturat.
Dídac, decisiu
El Rayo tenia la pilota, però la seva possessió era completament estèril. L’Espanyol, molt ben organitzat amb el 4-3-3, no es desordenava mentre basculava d’una banda a l’altra. L’equip transmetia molta seguretat en tot el que feia. La serietat s’ha traduït en ocasions. Primer per a Borja Iglesias i després per a Esteban Granero. Aquesta última, abans del descans, ha donat la volta al marcador. El xut del migcampista, rejovenit amb l’arribada de Rubi, ha creuat la línia de gol plorant. Una diana poc lluïda, però igualment vàlida.
L’Espanyol ja havia fet el més difícil i només s’havia de centrar en defensar-se per protegir el resultat i sentenciar el partit al contracop, un registre que domina. Tots els plans de Rubi al descans han quedat desfasats després d’un minut. Dídac Vilá, hiperactiu, ha fet caure Advíncula dins l’àrea blanc-i-blava. Gol de Gaël Kakuta. Començava un partit nou.
El Rayo ha buscat aprofitar la inèrcia mentre l’Espanyol, ara sí, acusava el cop. Les dues banquetes no han renunciat a fer el tercer. Això, sumat al desgast d’un partit d’anades i vingudes, ha disparat les ocasions a les dues àrees. Dídac ha tingut la més clara de totes, però el seu cop de cap, a mig metre de la línia i sense oposició, ha acabat al lateral de la xarxa. Una errada incomprensible que ha condicionat els últims minuts de l’Espanyol, que ha vist com el VAR li pispava correctament un penal sobre Hernán Pérez.
El punt deixa Rubi amb sensacions oposades. L’equip perd la possibilitat de marxar a dormir colíder de Primera Divisió, però no es desvia del camí que l’ha de guiar durant tota la temporada. Hi ha projecte més enllà de la lluminositat dels resultats a la setena jornada.