El Barça desespera i es desespera a l'Estadi de Vallecas. Sense ànima, sense futbol i sense cap intenció, ha estat superat en tots els aspectes per un Rayo Vallecano triomfant gràcies a Radamel Falcao (1-0).
Només se salva Nico González
El Barça de Ronald Koeman és un poema jugui contra qui jugui i jugui amb qui jugui. I sense Ansu Fati, novament lesionat, encara és més difícil. Aquesta vegada s'ha tornat a apostar per Dest a l'extrem dret i Sergi Roberto al lateral. També amb l'entrada d'un atrevit Nico González al mig del camp i la primera titularitat del Kun Agüero.
Però aquest Barça pateix amb qualsevol rival. I a casa del Rayo, un rival directe a la classificació de la Lliga Santander, s'ha empetitit com mai. La pressió local ha estat molt alta. Potser massa pels interessos del Barça. I cada vegada que Ter Stegen sortia amb la pilota controlada, Piqué i Eric Garcia tenien molts problemes. Ni Sergi Roberto ni Jordi Alba eren una bona solució. I quan Busquets s'oferia, les dificultats s'acumulaven.
Han passat els minuts i el Barça s'ha anat trobant còmode. Nico s'ha convertit en un migcampista tot terreny i destructor. Semblava que ningú el podia aturar. I Dest s'ha convertit en l'única arma atacant. Coutinho ha tingut uns bons minuts inicials, però s'ha anat apagant com és habitual en ell. I en atac, tant Memphis com Agüero han estat orfes de pilota.
L'esgarrapada de Falcao
Però quan millor estaven els blaugrana —si es pot dir que han estat bé en algun moment—, ha arribat l'esgarrapada del tigre Radamel Falcao. A la mitja hora de joc Busquets ha tingut l'enèsima pèrdua de pilota i el davanter colombià no ha perdonat. Retall davant de Piqué i xut creuat amb la cama esquerra que ha tocat el pal abans d'entrar a gol.
I des d'aquell moment, el Barça ha anat a pitjor. El Rayo i Vallecas, crescuts, han buscat el segon gol. I els de Koeman no han sabut què fer. De crear des del darrere han passat a buscar directament el davanter, perdent completament l'ADN. I no han aconseguit res ni amb això. I Dest ha tornat a patir la maledicció del Clàssic després de fallar una ocasió claríssima des de dins l'àrea petita que ha enviat als núvols.
Ni Memphis marca de penal
Però el futbol del Barça no ha millorat ni passant els minuts. A la segona part, la mateixa tònica que a la primera. El Rayo ha estat superior, amb més perillositat. I els blaugrana, sense saber què fer ni amb la pilota ni sense ella.
Nico i Agüero han estat els únics capaços de xutar a la porteria de Dimitrievski. Però res de res. Ni amb l'entrada de Demir. I a sobre, a falta de 20 minuts per al final, l'àrbitre Mateu Lahoz ha xiulat un penal sobre Memphis que el mateix davanter neerlandès ha fallat.
I veient que no volia entrar a gol cap ocasió culer, Koeman ha anat a la desesperada: han entrat Gavi i Luuk de Jong. Però ja no hi ha hagut temps per reaccionar. El Barça, desesperat i atordit per l'esgarrapada de Falcao, ha perdut contra el Rayo Vallecano 19 anys i 14 victòries culers després. Ronald Koeman segueix contra les cordes. I el Barça encara sense guanyar lluny del Camp Nou en aquesta temporada.