Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 van significar un abans i un després en l'esport espanyol. Abans d'aquests, la millor participació de la delegació havia estat les 6 medalles aconseguides a Moscú 1980. A la capital catalana, tot va canviar. 13 ors, 7 plates i 2 bronzes per un històric total de 22 medalles, un rècord encara vigent. Malgrat haver-s'hi apropat en altres edicions, Espanya mai ha pogut superar aquest registre, però tot podria canviar aquest any.
La delegació espanyola va aterrar a París a finals de juliol amb 382 esportistes, un nombre que prometia un estiu preciós. Des d'un inici, l'objectiu era aconseguir les 23 medalles que esdevindrien el millor estiu olímpic de la història d'Espanya. A 4 dies de la clausura, les esperances segueixen vives. Avui dia, ja n'han aconseguit 10, i tenen l'equip de futbol masculí, que compta amb 7 jugadors catalans, i el boxejador Ayoub Ghadfa amb medalla assegurada, a la final de les seves competicions. Repassem totes les possibles medalles de l'equip espanyol que podrien trencar el rècord.
Piragüisme i taekwondo, les grans esperances
El lleidetà Saúl Craviotto ja és llegenda de l'esport espanyol. Amb 5 medalles olímpiques, és el més llorejat de la història del país, junt amb David Cal. El piragüista, però, podria augmentar el seu llegat en aquests Jocs. L'equip espanyol arriba a París 2024 amb la intenció d'aconseguir diversos metalls, tal com van fer en l'últim mundial en aigües tranquil·les. Les set embarcacions que van entrar ahir en competició es van classificar fàcilment per a les semifinals o, directament, a la final, tant en categoria masculina com en femenina. Els dos K4 500, els dos C2 500 i els tres K2 500 busquen pujar al podi. Les 5 medalles aconseguides ara fa uns mesos en el mundial auguren un gran resultat aquesta setmana.
En taekwondo ja vam viure una gran sorpresa a Tòquio 2020 amb la medalla de plata d'Adriana Cerezo. Aquest any és una de les favorites a revalidar la posició o, fins i tot millorar-la. I no ens podem oblidar d'Adrian Vicente en categoria masculina. Tots dos han guanyat els seus primers combats i ja es troben a quarts de final, a només una victòria de lluitar entre els 4 millors. No ens estranyaria gens que poguessin portar un nou metall a casa i sumar en el medaller.
Espanya es classifica per a les semifinals d'handbol / Foto: EFE
Opcions obertes a moltes disciplines
Quan més importa, els esportistes espanyols creixen, i ens trobem amb la possibilitat de superar àmpliament les 22 medalles de Barcelona 1992. L'equip de futbol femení, amb 5 jugadores catalanes, lluitarà contra Alemanya pel bronze. L'handbol masculí, amb 5 integrants catalans, s'ha classificat aquest matí per a les semifinals en derrotar Egipte. L'equip de waterpolo femení va destrossar el Canadà per passar a semifinals i es consolida com la gran candidata a l'or, mentre que l'equip masculí es juga el seu pas a la penúltima ronda avui mateix contra Croàcia. Entre les dues seleccions trobem 18 esportistes catalans. L'equip de natació artística, amb les catalanes Meritxell Ferré, Meritxell Mas i Paula Ramírez, també vol certificar la medalla aquesta tarda: a falta de la prova d'acrobàcies, les espanyoles són terceres amb 6 punts d'avantatge sobre el Japó i 10 punts per darrere dels Estats Units per la plata. En parelles, la catalana Iris Tió i Alisa Ozhogina també buscaran sorprendre.
Alberto Ginés, que ja ens va donar un or a Tòquio en escalada, també ha debutat amb una classificació fàcil per a la final de búlder i vol repetir la gesta. La parella de vela mixta formada pels catalans Jordi Xammar i Nora Brugman també tenen la medalla molt a prop: quedant entre els 4 primers en l'última regata s'asseguren el bronze, i si acaben segons, la plata. Només en cas de desfeta de la parella austríaca podrien optar a l'or. Un equip masculí d'hoquei herba plagat de catalans, amb fins a 10 jugadors de casa, que va sorprendre els vigents campions olímpics als quarts de final, lluitarà pel bronze contra l'Índia. I, per acabar, les dues parelles de vòlei platja es troben a quarts de final i no veuen el sostre. Com veieu, les opcions són infinites, i tots confiem en els nostres i les nostres atletes.