La reforma de les lleis i unir forces entre altres, són les conclusions de la 'Jornada de reflexió sobre les claus per combatre el discurs de l'odi en el futbol professional' organitzada per LaLiga en el seu compromís de lluita contra l'odi, en general, i el racisme, en particular, en el futbol.
La jornada, celebrada en col·laboració amb la Comunitat de Madrid, va posar a sobre de la taula diferents propostes per incrementar la sensibilització i reflexió de la societat sobre estereotips, prejudicis i discriminació racial i xenòfoba en el futbol amb representants polítics, de la justícia, de l'esport i dels mitjans de comunicació.

L'acte va ser inaugurat per Javier Tebas, president de LaLiga, que va assenyalar que "igual que organitzem la competició, ens hem imposat com una obligació la lluita contra els delictes d'odi, racistes i intolerants en el futbol. Queda molt per fer. El futbol és un entorn de pau i tolerància. El racisme no té lloc en la nostra societat i, si estem tots units, coordinats i amb estratègies correctes, acabarem amb la discriminació. Serem la millor lliga del món i campions de veritat quan ho aconseguim. Treballarem amb totes les eines al nostre abast perquè així sigui".

En l'obertura també va ser present Mariano de Paco, conseller de Cultura, Turisme i Esport de la Comunitat de Madrid, que va remarcar que "Espanya no és un país racista i no hi ha regió més acollidora i integradora que Madrid. Combatre el racisme i la discriminació és una missió urgent que hem d'afrontar entre tots. A la Comunitat de Madrid, per exemple, realitzem polítiques de prevenció en l'àmbit de l'esport des de la infantesa, amb programes que transmeten als esportistes més joves valors de superació i esforç per combatre qualsevol tipus de violència. En definitiva, tenim la determinació d'eliminar qualsevol indici de racisme o manifestació d'odi, i neutralitzar les minories que taquen els conceptes d'equip, companyonia i alegria. És una prioritat inajornable l'acabar amb la violència tant dins com fora del camp de joc. Estic segur que amb l'ajuda i el compromís d'una immensa majoria social ho farem possible".

ÀMBIT LEGAL I LEGISLATIU

L'acte, dividit en tres taules rodones tematitzades, va abordar diferents perspectives d'aquest problema latent en la societat. La primera d'elles va comptar amb la participació del fiscal de sala contra els Delictes d'Odi i Discriminació davant de la Sala de Govern del Tribunal Suprem, Miguel Ángel Aguilar; la representant espanyola de la Comissió Europea contra el Racisme i la Tolerància (ECRI), Sara Giménez; i l'Inspector en Cap d'OND, excoordinador de seguretat del Reial Madrid i del Rayo Vallecano de Madrid, Juan Carlos Gil Muñoz, que van debatre sobre com combatre el racisme des de l'àmbit legislatiu.

Aguilar va emfatitzar que "encara que el marc legislatiu és bo, es pot reformar. Es pot fer de tal manera perquè els comportaments que encaixen a l'article 510 del Codi Penal es puguin afegir els de prohibició d'acostament i comunicació amb el lloc del delicte, també pel que fa a les xarxes socials. Una de les mesures que necessitaríem és la prohibició d'acudir a entorns digitals quan aquest tipus de delictes es cometen a través d'elles. Tenim una via oberta en aquests moments en les acusacions que està fent la Fiscalia en aquest sentit, i jo crec que s'acosta un canvi important. Estem en això".

A més, el fiscal va dir que "també ha de plantejar-se la reforma de la llei de protecció de dades perquè es permeti la identificació biomètrica, obtenir proves i de poder condemnar les persones que realitzen els insults als estadis". En aquest context, Aguilar va esmentar que "hi ha d'haver un pacte d'Estat sobre la lluita contra els delictes d'odi per dotar de més recursos a la justícia, perquè estem generant les expectatives que cal denunciar, però si després es tarda anys a tenir la resposta es complica l'actuació. Hem d'incrementar el número|nombre de jutges i de fiscals per tenir la mitjana de jutges i fiscals que tenen a la Unió Europea".

Per la seva part, Sara Giménez va subratllar que "els clubs de futbol són un gran impulsor de la tolerància, de la convivència i de la igualtat per a aquest país i és rellevant que es comenci a visibilitzar des de l'etapa formativa, amb els nens i les nenes que estan jugant a futbol. Cal fer moltíssima prevenció i realitzar reformes legals per adaptar la llei a la realitat actual". Finalment, Gil Muñoz va destacar que "LaLiga és un dels nostres millors aliats en aquest camp", i ha advocat també per "una reforma legislativa", proposant "la introducció d'entrades nominals, la millora de la identificació i la invisibilització de grups racistes en els camps de futbol".

IMPULS DE LA MULTICULTURALITAT

La segona taula va estar protagonitzada per esportistes, que van abordar les claus de la convivència intercultural a través de l'educació i el diàleg. Per a Cindy Lima, exjugadora professional de bàsquet i Campiona d'Europa el 2013, "el racisme és un esglaó més en el delicte d'odi. L'insult racista arriba molt més endins. Aquestes persones racistes tenen construccions fetes malbé i incultura. Hi ha hagut absoluta impunitat, però ara ja no és així en el futbol, s'ha millorat". En aquest context, Lima va apostar per "educar, sensibilitzar i atacar de soca-rel el problema".

Igual com Lima, Carmen Menayo, jugadora de l'Atlètic de Madrid, va afirmar que és "molt important l'educar i el formar-se per no perdre els valors que t'inculquen" i considera al futbol "un mig integrador de les persones". "Al vestidor és igual la cultura, la religió o el gènere. Tanmateix, crec que s'esquerda tot això per la competència o expectatives socials que hi ha al voltant de les persones, i això és el que cal evitar", va puntualitzar Menayo. Va coincidir en el mateix sentit Aauri Bokesa, exatleta i ambaixadora del programa 'Sport is Respect' del Consell d'Europa, que va comentar que "és important assenyalar que si no eduquem en els valors positius de l'esport, l'esport pot perdre el seu caràcter socialitzador. Per això cal remarcar tot el treball que es fa des de les institucions, federacions i clubs en aquest aspecte".

Marcos Senna, exfutbolista professional i Membre del Departament RRII del Vila-real CF, va indicar que, com a primer jugador negre en guanyar un títol amb la selecció espanyola, "hem de ser intel·ligents a l'hora de parlar i tractar casos de racisme. És un procés que ha d'anar a poc a poc perquè tothom vegi qualsevol persona amb igualtat". Per la seva part, Fernando Morientes, exjugador del Reial Madrid i de la selecció espanyola, va posar èmfasi en l'evolució del discurs sobre el racisme en el futbol espanyol: "Coses que es veien normal abans i ara afortunadament no. Era el que estava naturalitzat i vesteixo com a|com normal. Per això, sento la necessitat de demanar perdó".

EL ROL DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La jornada es va clausurar amb un col·loqui sobre el tractament del racisme en els mitjans de comunicació, debatent sobre les línies editorials respecte a aquesta xacra o l'impacte de les opinions abocades|vessades a les xarxes socials en la societat, i en el qual van participar periodistes dels principals mitjans de comunicació a nivell nacional. Sobre això, Esteban Urreiztieta, subdirector de 'El Món', va afirmar que "avui dia el llindar contra el racisme en els mitjans no és el que existia fa uns anys. Revisant l'hemeroteca et pots trobar alguns exemples que ara, afortunadament, la societat espanyola no acceptaria perquè ha canviat i ha evolucionat a millor".

Estela Santos, redactora en cap d''Expansión', va abordar la perspectiva del periodisme econòmic en temes de racisme. Per a Santos, "posicionar-se per a les empreses és important. En la part econòmica, inversors i stakeholders ara tenen la paraula per retirar suport a equips o esportistes. En aquest aspecte, LaLiga ho està fent bé en el tema del racisme perquè s'ha posicionat sobre aquest assumpte. I és que les noves generacions, que estan més implicades en temes socials, buscaran referents i marques que tinguin el mateix punt de vista que ells". Santos va acabar que "estem millor que fa 20 anys, però pitjor que dins dels pròxims 20".

Nadia Tronchoni, redactora en cap de la secció d'esports de 'El País', va parlar sobre la diversitat a les redaccions dels mitjans: "Moltes vegades es té por de contractar gent que ve d'altres llocs per tenir deixis en escriure. Donar aquestes oportunitats encara costa i avui dia les redaccions no reflecteixen l'Espanya diversa en la qual vivim, malgrat que la presència de periodistes d'altres països és cada vegada major. Hem de donar entrada a persones que tinguin visió diferent a la teva". A més, va assenyalar que al seu mitjà, a fi d'evitar utilitzar llenguatge inapropiat en notícies que impliquen racisme o masclisme, "tenim una corresponsal a qui acudim en cas de dubte, perquè cal interioritzar i avançar en la manera que tenim de tractar aquests temes".

Ramón Fuentes, periodista d'esports de Telemadrid, va subratllar que "l'impacte que té el missatge a la televisió és brutal. No és comparable al que estàs llegint, ja que el que veus sol impactar més. Per això, som més pulcres a l'hora de transmetre certs missatges perquè sigui més clar, rotund i que així no danyi a l'espectre de la societat que és receptora d'aquest missatge, la qual cada dia és més diversa."

Quant a xarxes socials, Urreiztieta va advertir que "la gent jove no consumeix informació de forma tradicional. Els alumnes del màster del diari diuen que entren en xarxes socials i consumeixen les notícies que els seus contactes els comparteixen. Trenquen la jerarquització tradicional dels mitjans i això és perillós, perquè se sol compartir el viral i no l'important." Tronchoni, per la seva part, va analitzar el tema de les xarxes socials des de la perspectiva del periodista: "Si un periodista dubta si un tema ho ha fet bé o malament, entrar a les xarxes socials és com la grada més terrorífica d'un estadi. De tota manera, si tens la capacitat de dilucidar que ho has fet bé, no t'afecta". Santos també va convenir amb aquesta opinió i va afirmar que "els periodistes no haurien de ser a les xarxes socials per salut mental, ja que són bombolles que cregui l'algoritme amb opinions de gent afí".

LALIGA ACTUA AMB FERMESA

LaLiga va subratllar que lidera des de fa anys la lluita contra el racisme i l'odi en el futbol i en l'esport a través de la conscienciació, la detecció i la denúncia. Tant LaLiga com els seus clubs han impulsat la plataforma LaLiga VS, que té l'objectiu d'erradicar les manifestacions d'odi dins i fora dels estadis, promovent una societat respectuosa i inclusiva en tots els seus àmbits.

En els últims vuit anys, LaLiga ha dut a terme més de 700 iniciatives i projectes en LaLiga EA Sports i LaLiga Hypermotion, amb l'objectiu de frenar les manifestacions d'odi, amb l'educació com a base, la prevenció amb campanyes de sensibilització, i l'acció i denúncia de qualsevol incident.

Actualment, precisa, LaLiga no té competències per sancionar clubs, aficionats, tècnics o jugadors per conductes d'odi, racisme, violència, etc. Tanmateix, utilitza tots els mitjans al seu abast per acabar amb aquesta xacra en el futbol. Per això, des de la temporada 2015/2016, denuncia qualsevol acte de violència ocorregut dins i fora dels estadis davant de la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport, així com davant del Comitè de Competició de la RFEF.

A més, des dels lamentables insults racistes proferits al jugador del Athletic Club Iñaki Williams, LaLiga va decidir fer un pas més, acudint directament a la justícia en aquells casos de delicte d'odi tipificats en el Codi Penal, ja sigui a través de la Fiscalia d'Odi, els Jutjats o els Cossos i Forces de Seguretat. Així mateix, també ha habilitat un canal de report perquè qualsevol aficionat pugui informar sobre totes aquelles conductes racistes que observi dins i fora d'un estadi.

Les xarxes socials també juguen un paper fonamental avui dia en la societat i per això, amb el llançament la temporada passada de la plataforma LaLiga VS, es va apostar també per la creació de MOOD, una eina independent de monitoratge de la conversa en xarxes socials sobre l'esport a Espanya, que analitza les converses per visibilitzar i conscienciar. Es tracta d'una eina basada en la intel·ligència artificial que rastreja totes les plataformes per mostrar cada jornada les mètriques registrades. Una eina de la qual fa ús també el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, a través de l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (Oberaxe).