L'Espanyol va acabar golejat pel Reial Madrid (4-1) en un partit que va començar guanyant. Lluny d'espantar-se, els de Manolo González es van encomanar de l'esperit del seu entrenador i van ser impossibles de superar durant els primers 45 minuts. En una línia ascendent de menys a més, els blanc-i-blaus van remar fins a posar-se per davant al marcador amb un gol de Jofre. Tanmateix, al cap de pocs minuts Carvajal va empatar i Rodrygo va decantar la balança a favor dels blancs. Després, un llampec de Vinicius i Mbappé des dels 11 metres van castigar uns periquitos que no van poder contenir a tota l'artilleria blanca. Després d'aquest partit, l'Espanyol trenca la seva bona ratxa i provarà de rescabalar-se dijous vinent davant del Vila-real.

Omar El Hilali i Vinicius en la jugada del tercer gol del Reial Madrid / Foto: EFE
Omar El Hilali i Vinicius en la jugada del tercer gol del Reial Madrid / Foto: EFE

L'Espanyol va saber reajustar-se per aguantar en la primera meitat

"Sabem que és un partit complicadíssim com el que vam tenir davant de l'Atlètic, però creiem molt en el que fem", deia Manolo González en la roda de premsa prèvia al partit. L'Espanyol va aprendre la lliçó: la concentració i l'ordre tàctic no podien tornar a ser deures pendents a la capital espanyola. I no ho van ser. Els blanc-i-blaus (avui de morat en solidaritat amb el Dia Mundial de l'Alzheimer) van saltar a la gespa del Bernabéu disposats a plantar cara al Reial Madrid, amb un dibuix molt més interioritzat pels seus jugadors i amb un esperit molt més encomanat pel seu entrenador.

Passava la mitja hora de partit i l'Espanyol amb prou feines era capaç de créixer. Tan sols aconseguia trepitjar camp rival gràcies a les descàrregues de Walid Cheddira (avui debutant com a titular) i les curses a l'espai de Javi Puado. Però sí que aconseguia contenir l'artilleria madridista. Kylian Mbappé i Rodrygo posaven el perill a les seves botes amb diversos acostaments, mentre Fran García també provava a un seguríssim Joan Garcia. El tècnic periquito reajustava les seves fitxes per frenar les ofensives blanques i es preparava tornar a realitzar un altre exercici de resistència a Madrid.

Carlos Romero i Leandro Cabrera frenant Rodrygo / Foto: EFE
Carlos Romero i Leandro Cabrera frenant Rodrygo / Foto: EFE

Les modificacions van tenir efecte immediat: els visitants defensaven ben plantats, més còmodes i eren capaços d'aprofitar qualsevol error del Madrid per armar una ofensiva. És cert que els blanc-i-blaus estaven sent dominats, però no patien com ho van fer al partit del Metropolitano. Hi havia marge per créixer i, a poc a poc, l'Espanyol ho va aconseguir abans d'arribar al descans.

Els blanc-i-blaus van remar durant tot el partit per morir a la riba

Manolo González no volia tallar aquesta línia ascendent i, lluny de fer-se enrere, va ficar més pólvora en atac donant entrada a Alejo Véliz. Tanmateix, les primeres ocasions per al conjunt català van estar als peus de Jofre Carreras i Carlos Romero al cap de dos minuts del reinici amb dos xuts potentíssims que van buscar l'escaire de Courtois. No sabem què diria Manolo durant el descans, però segur que va encomanar els seus jugadors. S'ho començava a creure l'Espanyol.

Jofre Carreras marca el gol de l'Espanyol en el Bernabeu / Foto: EFE
Jofre Carreras marca el gol de l'Espanyol en el Bernabeu / Foto: EFE

I van ser precisament dos de 'La 21' qui van certificar aquestes sensacions: Joan Garcia posava una passada a l'espai per a Jofre Carreras i el jove extrem superava en velocitat a tota la defensa blanca per posar un centre que Courtois acabaria encaixant-se a pròpia porteria. Manava l'Espanyol en el Bernabéu. Se sentien còmodes els nois de Manolo sobre la gespa. Però, com se sol dir, la felicitat dura poc a casa del pobre. Carlos Romero no es va decidir a aclarir, Bellingham li robava la cartera i posava una passada tensa enrere dins de l'àrea petita que se li escaparia entre les mans a Joan en benefici d'un Carvajal que només va haver d'empènyer-la al fons de la xarxa.

De nou empat al marcador i a començar un altre cop. Els blanc-i-blaus havien provat les mels del gol al Bernabéu i en volien més, però només les individualitats de les estrelles del Reial Madrid van aconseguir trencar la línia ascendent periquita. Una passada estratosfèrica de Vinicius amb l'exterior trobava la rematada de Rodrygo per posar per davant als blancs al marcador i tot just un minut després la velocitat del 7 va ser determinant perquè fes el tercer. Després, ja amb la ment més castigada que el cos, Carlos Romero cometia un penal infantil sobre Endrick que Mbappé s'encarregaria de transformar.

Rodrygo en la acción del segundo gol del Real Madrid / Foto: EFE
Rodrygo en l'acció del segon gol del Reial Madrid / Foto: EFE

L'Espanyol va remar i molt per acabar morint cruelment a la riba. Així i tot, qui anava a dir-li a l'aficionat periquito tot fa un any que el seu equip seria capaç de plantar-li cara al Reial Madrid? La realitat és que han trobat, per fi, un líder: Manolo González. Un tècnic de fang, un obrer del futbol que avui trepitjava els núvols blancs del cel futbolístic per primera vegada i que sap transmetre als seus jugadors una passió que és innegable per a l'afició. La derrota d'avui és una dura bufetada per a la bona dinàmica de l'Espanyol, però la sensació és que l'entrenador blanc-i-blau sembla haver obert la gàbia perquè els periquitos comencin a somiar amb volar alt.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!