Arribava l'hora de la veritat, el moment de disputar el partit que tots volen guanyar, la final de la Champions League. I què millor escenari que fer-lo en un estadi ideal, emblemàtic, probablement el més llegendari i important que embolica al món del futbol, el mític Wembley. Un camp, el més prestigiós d'Europa, que fins ara mai no havia vist jugar al Reial Madrid en la seva gespa i els camins de la qual s'han creuat en el millor moment possible, en l'últim partit de la competició més prestigiosa d'Europa, davant d'un Borussia Dortmund disposat a amargar la festa.
Ha hagut de picar pedra el conjunt de Carlo Ancelotti per fer caure el mur groc, i fer-ho caure com ja va passar en el 1989 amb el de Berlín. En un escenari en el qual el Reial Madrid es mou com un peix a l'aigua, el conjunt de la capital ha sabut patir els constants atacs d'un Borussia Dortmund, al que la falta d'encert ha condemnat. I continuant amb el símil marí, al final, pel pes de la història, el conjunt de la capital, com el peix més gran, s'ha menjat el petit, amb un gol de Dani Carvajal (74') i altre de Vinícius (83'), perquè el rei d'Europa ho continuï sent, amb la consecució de la quinzena.
L'aura de protecció del Reial Madrid en la Champions el salva en la primera part
No ha arrencat de la millor manera el partit per a l'organització anglesa, quan al cap de 30 segons de partit, diversos aficionats s'han colat en la gespa, sense que la seguretat fes res i deixant en evidència als stewards, encarregats d'evitar aquest tipus de situacions. Precisament, aquest fet, ha estat un mal auguri per a un Reial Madrid al que només aquesta aura de protecció invisible, i inexplicable, com un halo que té en la Champions League, els ha salvat en la primera meitat.
Perquè, igual com els aficionats que han saltat al camp, els futbolistes del Borussia Dortmund han començat a colar-se entre la línia defensiva preparada per Carlo Ancelotti. Després de 10 minuts molt intensos, i sense un dominador clar, quan semblava que els blancs li agafaven el pols al partit, han arribat les ocasions alemanyes. Primer ha estat Brandt, al quart d'hora, qui després d'una deixada de Füllkrug dins de l'àrea, no ha encertat rematar entre els tres pals, una oportunitat que anava a ser l'avantsala del setge groc.
Cinc minuts després, una passada de tiralínies de Hummels, ha deixat sol Adeyemi davant de Courtois, però una bona acció del belga ha obligat el futbolista del Dortmund a escorar-se massa. Ha olorat la sang l'equip d'Edin Terzić i ha continuat bolcat sobre la porteria merengue. Abans de la mitja hora, els alemanys han tingut dues ocasions més per obrir la llauna, primer, després d'una gran passada de Sancho per a Füllkrug que l'ha estavellat al pal, i després, amb un xut creuat d'Adeyemi que ha rebutjat Courtois. Ha buscat amb afany el Borussia el primer gol, conscient del potencial del Reial Madrid, però se n'ha anat al descans amb l'empat al marcador, la millor notícia per als de Carlo Ancelotti.
El Borussia falla i el Reial Madrid s'ho fa pagar
No ha encertat el Dortmund a definir en la primera part, amb aquesta típica frase al cap que qui falla ho acaba pagant, i més contra el Reial Madrid al seu escenari favorit. I han sortit els de Carletto disposats a sorprendre els alemanys amb dues ocasions en tot just dos minuts. Primer amb una falta teledirigida per Toni Kroos a l'escaire que Kobel, amb una gran estirada, ha enviat a córner. Després, en el córner posterior, amb una rematada de Dani Carvajal que se n'ha anat a dalt. Precisament, el lateral ha tingut una altra oportunitat a les seves botes, apareixent al segon pal i empalmant una pilota que ha tocat a Maatsen i que ha acabat a les mans del porter borusser. Amb tot, ha estat un miratge, perquè els grocs estaven molt millor sobre el camp, amb la sensació d'estar molt còmodes i lligant de mans als merengues.
Tanmateix, i en un guió que ja han viscut molts equips que s'han enfrontat al Reial Madrid, la frase que encapçala la primera línia de l'anterior paràgraf ha tornat a fer-se realitat. A la sortida d'un córner, ha tornat a aparèixer Dani Carvajal al primer pal, per a, aquesta vegada sí, posar el primer i obrir la llauna (74'). Una diana que ha acabat per canviar per complet el partit, que ha esperonat als merengues, que s'han llançat a buscar el segon, i que ha arribat després d'un error defensiu dels alemanys. Kobel havia mantingut amb vida els seus amb tres intervencions de molt nivell, però ha arribat Vinícius, quan faltaven set minuts, per clavar un cop mortal. El brasiler ha definit davant del porter borusser, amb una mica de fortuna, per picar-la sobre la seva sortida i posar el segon. Una victòria que tanca una temporada històrica per als madridistes, que en una espècie de déjà-vu, tornen a aixecar l'Orejona. Una més per a les seves vitrines, i ja en van 15.