Un Reial Madrid mereixedor no troba la manera de fer valer les sensacions i es deixa dos punts crucials (0-0) en la carrera pel títol de Lliga Santander. La Reial Societat, que s'ha vist sotmesa durant la gran majoria del partit, ha estat capaç de sobreviure a Vinícius i companyia per seguir sumant en la tercera posició.
El Reial Madrid, amb la velocitat de creuer activada
La Reial ha subsistit. Poca descripció més té cabuda en el referent a una primera meitat en què el Reial Madrid ha estat infinitament superior a una Reial que no ha estat a temps de fer res més que treure aigua del vaixell. El ritme — imprès pel Reial Madrid — ha estat frenètic, com si no vinguessin d'una pròrroga, i si no fos perquè ha faltat el premi de gol, s'estaria parlant d'una primera meitat perfecta.
Els de Carlo Ancelotti han fet mèrits de sobrera com per desestabilitzar un marcador que, gràcies a un parell de centímetres i a Álex Remiro, ha arribat equilibrat a l'equador del matx. El dels centímetres ha estat Vinícius, que després d'una autopassada amb sotana inclosa que només ell hauria estat capaç de recollir, s'ha quedat a menys d'un pam de fer el primer del partit. Més tard, ja a l'afegit, ha estat el porter navarrès que ha malbaratat una ocasió del mateix Vinícius després d'un error garrafal de Brais Méndez.
La Reial Societat obté el seu premi
Ja a la represa, els locals han tractat de recuperar l'atmosfera de la primera meitat. Tenien al Bernabéu bolcat i la Reial acorralada. No obstant això, i tot i que els merengues han seguit en mode piconadora, la Reial Societat ha aconseguit trobar breus episodis de cansament en el seu rival en forma de contracop. En aquest context, Robert Navarro i Take Kubo les han tingut, però cap dels dos ha tingut l'eficàcia que hagués emmudit una graderia que començava a impacientar-se.
Els decibels han estat a l'altura del voltatge del Reial Madrid. Quan semblava que començava a disminuir, Carlo Ancelotti ha mogut fitxa i ha acabat d'inclinar el terreny de joc cap a la porteria de Remiro ubicant Marco Asensio com a interior. Mentrestant, Imanol Alguacil, que ha trobat a faltar com mai Mikel Merino, ha apostat per la joventut del planter per tal que Robert Navarro, Pablo Martín i Olasagasti amassessin pilota i atorguessin aire fresc a una Reial cada cop més ofegada.
Amb tot, el Reial Madrid, tot i la insistència, ha acabat recordant-se de les bones intervencions d'Álex Remiro. Al final, han acabat valent per un punt que, després d'un exercici de defensa titànic, fa gust de glòria pel combinat txuri-urdín i amarg pel blanc.