El Barça s'ho devia. Després del baix cop encaixat a Torí l'any passat, les blaugrana es devien tornar a ser les reines d'Europa i des d'Eindhoven han reprès el seu mandat. Ho han fet mitjançant un exercici d'estoïcisme, perquè si bé tornava a encaixar un gol tan bon punt començava el partit i veien el seu desavantatge duplicat a la vora del descans, han aconseguit capgirar el marcador a base de cor.
En temps de descans, l'electrònic del Philips Stadion reflectia un 0-2 que superava el pitjor dels malsons de cadascuna de les ànimes culers desplaçades a la ciutat neerlandesa, però amb l'inici de la segona meitat, el mateix FC Barcelona, aquest cop amb una actitud molt més ferma, ha aconseguit una espectacular remuntada per escriure el seu nom de nou a la història de la Women's Champions League (3-2).
Les reines d'Europa... i de la xarxa
Després d'encaixar el segon gol del partit, les llàgrimes d'Alexia reflectien el "no pot ser que ens torni a passar" que tota una afició temia. El Barça es veia superior. Ho feia abans del partit, ho estava demostrant sobre la gespa i el marcador havia estat tergiversat per una errada pròpia i un contracop materialitzat per Popp.
No obstant això, les futbolistes culers han cregut en la causa que les havia dut fins a on han arribat per conquerir, no només Europa de nou, sinó els cors de tothom qui ha estat testimoni de la remuntada. El primer a reaccionar ha estat Gerard Piqué a través de Twitter, però també han volgut recordar-se de les campiones Pedro Sánchez i Jordi Évole, aquest últim, amb el "Un dia de partit" que per moments traslladava les jugadores culers a l'Spotify Camp Nou.
Aitana Bonmatí: "Es tracta de creure i de competir fins al final"
En tot moment, el Barça ha estat un bloc. Tant per les coses bones com per les dolentes. Aitana Bonmatí, que ni de bon tros ha tingut el seu millor partit, ha estat la imatge de l'equip. El nerviosisme de la momentània derrota a la primera meitat no li ha permès fer carburar el motor blaugrana, però a la segona — encara que li ha costat destensar-se — ha estat una de les principals guerreres de l'equip, arremangant-se, baixant al fang i jugant-se el tipus en més d'una ocasió.
En acabar la final, ja amb l'alleujament al pit i el trofeu a la butxaca, ha tornat a clavar el viscut: "Estic sense veu. Ens ho mereixíem. Els partits duren 97 minuts, en aquest cas. Es tracta de creure i competir fins al final. Les sensacions d'aquest any eren molt diferents de l'anterior. Estàvem arribant i ens faltava el gol. L'equip estava molt mentalitzat que ho podia fer. Som un equip guanyador i ho hem aconseguit. La nostra afició ha demostrat que són imparables", ha conclòs.